Ad populum

Escriu Walter Lippmann a L¡¯opini¨® p¨²blicaque, aix¨ª com Arist¨°til va haver d¡¯insistir que l¡¯esclau era esclau per naturalesa, aix¨ª, els primers pensadors de la democr¨¤cia van haver d¡¯insistir que l¡¯home lliure era legislador i administrador per naturalesa. La comparaci¨® no ¨¦s injusta; el mite de la voluntat popular, que pressuposa en tots i cadascun dels ciutadans el coneixement, la sensatesa, l¡¯honestedat i el rigor necessaris per prendre decisions transcendents, nom¨¦s es pot veure avalat per l¡¯adopci¨® d¡¯un dogma. Al segle XVIII, els cr¨ªtics del pensament democr¨¤tic ja van fer notar que les persones no sempre es comporten racionalment, ni estan sempre ben informades, i molt sovint es deixen enganyar amb facilitat. La descripci¨® no pot ser m¨¦s exacta, per¨° no van ser escoltats: cap sistema pot admetre la inconsist¨¨ncia del seu propi fonament. Als anys vint del segle passat Lippmann es va tornar a prendre seriosament aquest assumpte i va advertir de l¡¯absurditat i el perill de fer gravitar el sistema democr¨¤tic al voltant de l¡¯opini¨® p¨²blica. No ¨¦s casual que ho fes en aquells temps: la premsa, la r¨¤dio i els noticiaris cinematogr¨¤fics ja havien comen?at a complicar les coses. Poc despr¨¦s, Europa es veuria dominada pels totalitarismes, i a hores d¡¯ara hi ha un consens bastant general entre historiadors i pensadors que aquests moviments van tenir el seu origen en el mite de la voluntat popular. Despr¨¦s de la Segona Gran Guerra, pocs s¨®n els que es van atrevir a negar la superioritat moral i t¨¨cnica de la democr¨¤cia representativa.

Ara, com a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi econ¨°mica d¡¯aquests darrers anys i de l¡¯oportunisme de pol¨ªtics c¨ªnics o ingenus, o posse?dors d¡¯una turbulenta mescla d¡¯aquests dos atributs, tornen a florir els populismes, i el refer¨¨ndum ¡ªel vehicle per excel¡¤l¨¨ncia de la voluntat popular¡ª sembla cridat a regir els destins d¡¯Europa amb les armes de l¡¯agitaci¨® i la propaganda. Que els anglesos van votar clarament contra els seus propis interessos, ho resumeix molt b¨¦ una declaraci¨® de Guy Verhofstadt, el portaveu del grup liberal dem¨°crata al Parlament Europeu, l¡¯endem¨¤ mateix del refer¨¨ndum brit¨¤nic: ¡°En les ¨²ltimes vuit hores, el Regne Unit ha perdut 350.000 milions de d¨°lars, una quantitat superior a la que el pa¨ªs ha aportat al pressupost de la Uni¨® Europea els ¨²ltims quinze anys¡±. Davant de la situaci¨® creada, al president Puigdemont, que vol que els catalans tamb¨¦ votin contra els seus propis interessos, li va faltar temps per declarar, que ¡°el Brexit ¨¦s la prova que es poden prendre decisions de sobirania¡±, i Pablo Iglesias es va afanyar a explicar que ¡°d¡¯una Europa solid¨¤ria no se¡¯n voldria anar ning¨²¡±, donant a entendre que els brit¨¤nics que havien votat per marxar ho feien impulsats per les pol¨ªtiques inhumanes de Brussel¡¤les. El populisme no es permetia tants luxes des dels anys trenta.