Lli?¨® d¡¯humilitat

Una cosa ha millorat en les reaccions dels pol¨ªtics sobre el resultat dels ¨²ltims comicis. Cap partit ha amagat el sabor agredol? que en cada cas han produ?t. El PP reconeix que n¡¯¨¦s el guanyador, per¨° tamb¨¦ que no podr¨¤ configurar una majoria de dretes f¨¤cil. El PSOE s'alegra d'haver evitat el sorpasso, per¨° reconeix que les seves xifres s¨®n dolentes. Podem i les seves conflu¨¨ncies han de confessar que tenien unes expectatives desmesurades. Ciutadans ha obtingut el pitjor resultat i no s'esfor?a a dissimular-ho. Hem guanyat una mica en actituds sinceres, que pot ser una ajuda a entrar amb m¨¦s prud¨¨ncia en la negociaci¨® necess¨¤ria per formar govern. Encara que sembli c¨ªnic, estaria b¨¦ que tots els grups s'oblidessin de les afirmacions maximalistes fetes durant la campanya (¡°No donarem suport al PP mai¡±, ¡°no a un PP amb Rajoy al capdavant¡±) i comencessin a parlar conven?uts que no hi ha cap m¨¦s soluci¨® que un govern del PP en minoria i segurament amb Rajoy de president. Al PSOE li correspon abstenir-se i liderar una oposici¨® que li retorni el prestigi perdut.

Aprendre a exercir una oposici¨® madura, que consisteixi a impedir els excessos program¨¤tics del PP i a for?ar-li unes quantes de les reformes repetides durant aquests mesos, reformes que un PP amb majoria absoluta no faria mai, ¨¦s una tasca potser poc brillant per¨° constructiva, i que la ciutadania no podr¨¤ deixar d'aplaudir si pensa amb el cap i frena reaccions viscerals. No hi ha costum a Espanya de fer una oposici¨® civilitzada tenint com a objectiu el b¨¦ com¨². Nom¨¦s s'ha concebut l'oposici¨® com la destrucci¨® sistem¨¤tica del que el govern de torn proposa. Aprendre a actuar des de l'oposici¨® amb serenitat i fermesa, sense estrid¨¨ncies, amb voluntat de regenerar la pol¨ªtica, seria una lli?¨® innegable, la millor des de la fragmentaci¨® existent al nou parlament.

Conv¨¦ recordar el que va dir Max Weber en el text m¨¦s citat per l'opini¨® pol¨ªtica (¡°La pol¨ªtica com a vocaci¨®¡±): al pol¨ªtic li correspon actuar d'acord amb els seus principis, per¨°, al mateix temps, fer-se c¨¤rrec de les conseq¨¹¨¨ncies de les seves actuacions. Una tesi que val tant per a les decisions que es prenen des del govern com les que es prenen des de l'oposici¨®. L'equilibri entre principis i conseq¨¹¨¨ncies no implica, com s'ha volgut entendre, renunciar als principis, sin¨® temperar-los, flexibilitzar-los perqu¨¨ la rigidesa en la seva defensa no porti a conseq¨¹¨¨ncies de les quals despr¨¦s calgui penedir-se. El desenlla? del Brexit n¡¯¨¦s un bon exemple. En el nostre cas, si el principi de no defraudar l'electorat per incomplir el que s'ha repetit fins a l'avorriment durant la campanya, port¨¦s el PSOE a no donar suport per passiva a la investidura del PP, la seva decisi¨® tindria les pitjors conseq¨¹¨¨ncies possibles per al b¨¦ de la ciutadania perqu¨¨ provocaria unes altres eleccions.

La ciutadania est¨¤ farta d'eleccions que no resolen res i de partits que parlen molt i no donen resposta als conflictes reals. Est¨¤ farta de partits que esgrimeixen principis nom¨¦s per diferenciar-se dels enemics m¨¦s propers. No em refereixo a principis ¨¨tics, que s¨®n abstractes i comprometen poc. Em refereixo a les posicions de principis pol¨ªtiques, avui anomenades l¨ªnies vermelles. Crec que el frac¨¤s en les expectatives dels comuns catalans, que s'han quedat al mateix lloc despr¨¦s de les eleccions del 20 de desembre, es deu a voler mantenir costi el que costi, per distanciar-se del PSC, un ¡°dret a decidir¡± com a principi, que no resol res ni porta enlloc. No ¨¦s per aqu¨ª per on la socialdemocr¨¤cia (ara podem pronunciar el terme sense por de ser titllats de poc progressistes) recuperar¨¤ l'embranzida que la va portar a bastir les estructures que han garantit durant uns quants anys els drets socials.

L¡¯esquerra ha mostrat una vegada m¨¦s la seva incapacitat per unir-se i formar un bloc de regeneraci¨® pol¨ªtica aut¨¨ntica. Estem tan desorientats que nom¨¦s ens preocupa posar fi al bipartidisme o amb les divisions entre dreta i esquerra. I seguim amb l'enroc partidista que pensa abans contra qui han d'anar dirigits els atacs que en les pol¨ªtiques que li atorgarien la credibilitat de la gent. La nova pol¨ªtica no ha de consistir en gestos estrafolaris ni en propostes improbables. Uns segons Pactes de la Moncloa, subscrits per un govern i una oposici¨® igualment ben disposats per atendre el m¨¦s urgent ¨¦s l'¨²nica nova pol¨ªtica a la qual podem aspirar. Despr¨¦s de veure qu¨¨ ha passat al Regne Unit, no ¨¦s poca cosa.

Victoria Camps ¨¦s fil¨°sofa.