Implanten per primera vegada a Espanya una v¨¤lvula a¨°rtica humana sense c¨¨l¡¤lules

El pla era "mantenir nom¨¦s la carcassa" i no deixar ni rastre de les c¨¨l¡¤lules del donant, explica el doctor Jos¨¦ Lu¨ªs Pomar. I ho va aconseguir. Ell i diversos metges de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona han aconseguit, per primera vegada a Espanya, implantar amb ¨¨xit en un pacient una v¨¤lvula a¨°rtica humana descel¡¤lularitzada. La intervenci¨®, emmarcada dins del projecte europeu ARISE, preveu analitzar el resultat de l'implant de v¨¤lvules a¨°rtiques les c¨¨l¡¤lules origin¨¤ries del qual han estat eliminades. Aquesta t¨¨cnica permet reduir al m¨ªnim el risc de rebuig i neutralitza la resposta immunol¨°gica de l'organisme en detectar "un cos estrany".

L'¨¨xit d'aquesta t¨¨cnica obriria un ventall de possibilitats per a una intervenci¨® ¡ªel recanvi de v¨¤lvula a¨°rtica¡ª que es fa unes 65.000 vegades a l'any a Europa. Fins ara, les opcions de qu¨¨ disposaven els facultatius passaven per implantar una v¨¤lvula biol¨°gica (de vedella o porc), una de mec¨¤nica o una d¡¯humana criopreservada. Tanmateix, malgrat que tenen bona resoluci¨®, les tres t¨¨cniques presenten limitacions que pot superar aquest nou m¨¨tode: d'una banda, la pr¨°tesi biol¨°gica t¨¦ una durabilitat limitada; la mec¨¤nica obliga a acompanyar l¡¯implant amb medicaci¨® anticoagulant per a tota la vida, i la humana criopreservada es calcifica amb el pas del temps.

"Se'ns va oc¨®rrer que traient les c¨¨l¡¤lules, deixant nom¨¦s la carcassa del teixit, tindria menys problemes immunol¨°gics", assenyala el doctor Pomar

"Als bancs de teixits es guarden les v¨¤lvules de cad¨¤vers i es conserven molt b¨¦. De fet, es conserven tan b¨¦ que les c¨¨l¡¤lules romanen intactes i mantenen la seva capacitat immunol¨°gica que, tot i que generalment els malalts la toleren b¨¦, a la llarga les c¨¨l¡¤lules es calcifiquen i s'espatlla la v¨¤lvula", explica Pomar, que ¨¦s coordinador de l'estudi ARISE a Barcelona. Sobre aquesta premissa, els metges van pensar a treure les c¨¨l¡¤lules que generen les calcificacions per evitar que la pr¨°tesi es faci malb¨¦ i, de passada, eliminar el risc de rebuig. "Se'ns va oc¨®rrer que traient les c¨¨l¡¤lules, deixant nom¨¦s la carcassa del teixit, tindria menys problemes immunol¨°gics", assenyala el metge.

Aix¨ª, seguint la l¨ªnia del Hannover Medical School, el centre que coordina la investigaci¨® internacional i pioner al m¨®n en aquesta t¨¨cnica, els facultatius del Cl¨ªnic van intervenir un home amb estenosi a¨°rtica greu (disminuci¨® de l'orifici d'aquesta art¨¨ria), amb insufici¨¨ncia card¨ªaca i una dilataci¨® de l'arrel de l'aorta. El pacient va haver d'esperar m¨¦s d'un mes des que es va trobar una v¨¤lvula d'un donant cad¨¤ver adequada per a ell i fins que es va completar el proc¨¦s de descel¡¤lularitzaci¨®. En la mateixa operaci¨® es va corregir el defecte de la v¨¤lvula i es va substituir l'arrel de l'aorta amb el mateix empelt. "Malgrat que la t¨¨cnica de l'implant ¨¦s m¨¦s complexa que una substituci¨® valvular a¨°rtica convencional i el postoperatori ha transcorregut sense incid¨¨ncies", va explicar el doctor Eduard Quintana, un dels cirurgians cardiovasculars que va participar en la intervenci¨®. Tan bons resultats ha donat la t¨¨cnica que el Cl¨ªnic ja ha operat un segon pacient i en poques setmanes intervindr¨¤ el tercer.

Una altra de les troballes en aquesta t¨¨cnica ¨¦s que la carcassa del donant va canviant i les c¨¨l¡¤lules del receptor van cobrint aquesta coberta. "En nens, per exemple, aix¨° permet que la v¨¤lvula creixi a mesura que creix el nen quan abans li quedava petita i calia tornar-lo a intervenir", apunta Pomar. El projecte encara durar¨¤ cinc anys aproximadament per¨°, si es confirmen cient¨ªficament les bonances de la nova t¨¨cnica, Pomar no descarta comen?ar a implantar-la al seu hospital. "Les expectatives s¨®n molt bones", conclou.