Cap a la nova metr¨°polis

El 1987 la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona (CMB) va ser abolida a dret fil de les lleis de r¨¨gim local, impulsades pel govern de CiU. En aquell temps, el conflicte es va relatar en termes de lluita de poder al territori, al servei d¡¯un o un altre model de pa¨ªs (maragallista o pujolista). M¨¦s enll¨¤ de Barcelona, els municipis metropolitans sembla que es van veure poc reflectits en les claus de la disputa. Potser la desaparici¨® de la CMB va truncar, alhora, dos processos en marxa: el de maduraci¨® d¡¯un govern metropolit¨¤ amb capacitat real de desenvolupament de pol¨ªtiques; i el de plasmaci¨® d¡¯un esquema territorial monoc¨¨ntric, articulat per relacions de jerarquia espacial entre Barcelona i la resta de la metr¨°polis. Han passat molts anys, ha canviat gaireb¨¦ tot. El 2010, el Parlament va restituir la dimensi¨® institucional de l¡¯?rea Metropolitana. Per¨° el debat sobre el model de governan?a i els equilibris socioterritorials segueix ben obert. Potser avui existeix una estructura d¡¯oportunitats que permet plantejar-ho en condicions in¨¨dites. I val la pena aprofitar-la per forjar un salt qualitatiu cap a una metr¨°polis m¨¦s democr¨¤tica; i amb m¨¦s just¨ªcia social, espacial i ambiental.

Durant les tres ¨²ltimes d¨¨cades, el municipalisme democr¨¤tic ha estat un factor potent de transformaci¨® urbana. A l¡¯¨¤rea metropolitana, els municipis que van cr¨¦ixer des d¡¯una l¨°gica de perif¨¨ria han anat forjant els seus propis projectes de ciutat. I avui configuren una xarxa molt m¨¦s s¨°lida d¡¯identitats i de teixits socials; un entramat que dota la metr¨°polis d¡¯un car¨¤cter polic¨¨ntric, que convoca a enfortir relacions horitzontals. La crisi i l¡¯austeritat han deixat, en canvi, un rastre de noves exclusions socials i desigualtats urbanes. Les costures de la cohesi¨® metropolitana es tensen pels seus barris m¨¦s fr¨¤gils i els seus col¡¤lectius m¨¦s vulnerables. L¡¯escala metropolitana reapareix amb for?a com a marc necessari de la redistribuci¨®; de reconstrucci¨® de dignitats socials i urbanes. Avui afrontar aquest desafiament implica fer-ho des de l¨°giques d¡¯innovaci¨® democr¨¤tica; i des d¡¯una agenda diferent de pol¨ªtiques p¨²bliques. Es tractaria de repensar la institucionalitat metropolitana: com a espai intermunicipal compartit, i amb m¨¦s i millor vinculaci¨® ciutadana. Una perspectiva superadora de riscos centralistes i de velles din¨¤miques tecnocr¨¤tiques. No ¨¦s f¨¤cil, per¨° l¡¯escenari de nou municipalisme i d¡¯apoderament col¡¤lectiu ¨¦s possible.

Emergeixen reptes en dos plans. Per un costat el de la governan?a democr¨¤tica. ?s interessant afrontar la possible elecci¨® directa d¡¯un govern metropolit¨¤. Hi ha arguments en una o en altra direcci¨®. L¡¯entramat institucional es vertebra sobre l¡¯elecci¨® municipal directa i les subseg¨¹ents ¡ªsobre la base d¡¯aquests resultats¡ª la constituci¨® de les esferes supramunicipals. ?s possible canviar aquesta l¨°gica en l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤? La q¨¹esti¨® requereix un debat inclusiu de totes les mirades, i especialment de les ciutats m¨¦s fr¨¤gils. Hi ha un aspecte, no obstant aix¨°, que em sembla especialment rellevant. L¡¯¨¤rea metropolitana no ¨¦s un mer ¨¤mbit de gesti¨®, ¨¦s un espai de naturalesa pol¨ªtica. S¡¯hi decideixen actuacions estrat¨¨giques (urbanisme, habitatge, mobilitat, cicle de l¡¯aigua..) que expressen valors en conflicte, s¡¯hi dirimeixen models alternatius i s¡¯hi generen impactes directes sobre la vida quotidiana. Per tant, aquestes pol¨ªtiques no s¡¯haurien d¡¯inscriure en marcs d¡¯elecci¨® directa, deliberaci¨® democr¨¤tica i control ciutad¨¤? La poblaci¨® que teixeix cada dia la ciutat metropolitana, no hauria de constituir tamb¨¦ el seu demos, el subjecte pol¨ªtic de la metr¨°polis? Una nova governan?a en tot cas com a oportunitat de canvi: d¡¯articulaci¨® de xarxes municipals cooperatives, de connexi¨® amb pr¨¤ctiques socials, d¡¯orientaci¨® comunit¨¤ria.

La segona dimensi¨® del repte ¨¦s de car¨¤cter substantiu: la metr¨°polis democr¨¤tica com a espai de construcci¨® del b¨¦ com¨². Des d¡¯una agenda ambiental auda?, la nostra ciutat metropolitana podria emergir com a referent de transici¨® ecol¨°gica, de protecci¨® del clima i d¡¯acci¨® per un aire net (la mobilitat sostenible com a prioritat). Referent tamb¨¦ d¡¯aven? cap a la sobirania aliment¨¤ria i energ¨¨tica, cap a la gesti¨® p¨²blica de l¡¯aigua. El moment ¨¦s dur. La crisi i l¡¯austeritat ens han deixat una geografia in¨¨dita de desigualtats socioresidencials; i sabem que els espais urbans m¨¦s vulnerables creuen l¨ªmits municipals (el Bes¨°s com a exemple). Les pol¨ªtiques d¡¯¨¤mbit metropolit¨¤, per tant, s¨®n necess¨¤ries per generar noves din¨¤miques d¡¯inclusi¨® entre col¡¤lectius i territoris. La metr¨°polis funciona a m¨¦s com un espai econ¨°mic integrat. I el repte de la cohesi¨® tamb¨¦ es juga aqu¨ª: en la necessitat de conjugar el suport al teixit productiu, amb l¡¯aposta per l¡¯economia social i solid¨¤ria, i amb decisions a escala metropolitana sobre ocupaci¨® i salari digne. Un entramat socioecon¨°mic innovador connectat a la investigaci¨® a les seves quatre universitats p¨²bliques.

Es tracta, en definitiva, de no deixar escapar una nova finestra d¡¯oportunitat; d¡¯afrontar un repte col¡¤lectiu en bona part encara pendent: construir una metr¨°polis m¨¦s democr¨¤tica, com a espai pol¨ªtic on fer possible el dret a la ciutat.

Ricard Gom¨¤ ¨¦s professor de ci¨¨ncia pol¨ªtica a UAB-IERMB