Els esnobs fan vacances

Fins i tot la cultura m¨¦s densa i transcendental t¨¦ necessitat dels esnobs. Ho va explicar Carles Soldevila, a les Q¨¹estions de literatura que anava publicant a Revista de Catalunya del 1924 al 1931. Deia que els esnobs formen aquell p¨²blic, ¡°nom¨¦s preocupat que el prenguin per refinat i intel¡¤ligent, i que en ares d¡¯aquesta preocupaci¨® simula del¨ªcies que no sent i adoracions que no comparteix¡±. Per¨° afegia, i amb tot encert, que la hipocresia dels esnobs ¨¦s no solament fecunda, sin¨® indispensable a l¡¯economia art¨ªstica i liter¨¤ria d¡¯un pa¨ªs ben constitu?t. Si ¨¦s aix¨ª, fa temps que aquella Barcelona gojosament esnob fa vacances.

Sense esnobs, Barcelona ha perdut impuls seductor. Tenim bar¨°metres per a qualsevol cosa, i pagats amb diner p¨²blic, per¨° per desgr¨¤cia no hi ha indicatius dels progressos o decad¨¨ncies de l¡¯esnobisme. Tot i aix¨ª, podem constatar que Barcelona tenia molts m¨¦s esnobs ¡ªesnobs intel¡¤lectuals, literaris, est¨¨tics¡ª als anys trenta i tamb¨¦ als seixanta. Ara per ara, les ¨²niques activitats esnob s¨®n de gastronomia sideral o de catalogaci¨® de ginebres. ?s aix¨ª i al final de les converses del sopar sabat¨ª sempre s¡¯acaba comentant s¨¨ries de televisi¨®. En comptes de parlar d¡¯Eliot o C¨¦line, les converses s¨®n sobre aig¨¹es t¨°niques o sobre s¨¨ries de mutants i vampirs. Virginia Woolf deia que l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯esnobisme ¨¦s voler impressionar els altres. Per¨° no ¨¦s impressionar com un atleta pret¨¦n quan fa un tractament d¡¯esteroides. ?s la intel¡¤lig¨¨ncia, el talent o el bon gust, encara que l¡¯esnobisme no sigui original sin¨® d¡¯imitaci¨®. ?s la mimesi d¡¯una creativitat.

Als anys seixanta, van fer m¨¦s per la literatura en catal¨¤ un grapat d¡¯esnobs que sis departaments de filologia catalana, d¨¨cades despr¨¦s. L¡¯aut¨¨ntic esnob llegeix perqu¨¨ no pot deixar d¡¯estar al dia, viatja per poder contar-ho, saps qui ¨¦s Vermeer perqu¨¨ era el pintor predilecte de Proust i, de la mateixa manera que als anys seixanta anava als cineclubs i les sales d¡¯art i assaig a veure tedioses produccions txeques, ara furga pel FNAC buscant deved¨¦s de gl¨°ries cinematogr¨¤fiques sud-coreanes. Fan falta m¨¦s esnobs. M¨¦s esnobs i menys boletaires.

Per¨°, en termes demogr¨¤fics, els esnobs ni tan sols arriben a tenir entitat de minoria qualificada. Faria falta retre homenatge al passat amb una hist¨°ria suggestiva de l¡¯esnobisme barcelon¨ª. Pot ser fr¨ªvol per¨° omple un buit. Incl¨²s un cert esnobisme pol¨ªtic acabaria reduint un punt tanta barroeria rupestre, tanta vulgaritat. Per¨°, sobre tot i m¨¦s enll¨¤ dels sacrificis martirials dels esnobs, el mal ara tamb¨¦ ve ¡ªcom ja escrivia Carles Soldevila¡ª de la inexist¨¨ncia d¡¯un gran p¨²blic. Sense el coix¨ª esnob, aquesta inexist¨¨ncia es fa punyent i ¨¦s com adonar-se que l¡¯emperador va pel carrer tot nu.