All¨° que fas quan no fas res

Em pass¨¤ a Moi¨¤, a Girona, a la Nucia, a l¡¯Alguer, a Alacant, i potser m¡¯ha passat sempre i, curt de vista, nom¨¦s ara, en la dist¨¤ncia, me n¡¯adone: hi vas perqu¨¨ tens un comprom¨ªs, perqu¨¨ has de fer una xarrada que has preparat a consci¨¨ncia els dies previs. Participes en l¡¯acte, tornes a casa, passen dies, setmanes, i, quan aquell viatge queda lluny, els records que perduren, els que s¡¯han gravat als murs de la teua mem¨°ria, no s¨®n els de l¡¯acte, sin¨® els de tot all¨°, aparentment insignificant, que envoltava l¡¯acte, tot el que vas fer abans i despr¨¦s de l¡¯acte, tot el que feies quan no feies res. El passeig sense rumb durant el mat¨ª lliure a l¡¯Alguer, l¡¯escorcoll d¡¯una petita llibreria, el capuccinoen un bar buit... Per qu¨¨ no se me¡¯n van, del cap? Qu¨¨ significa, aix¨°? Que les viv¨¨ncies intenses s¨®n les imprevistes? Que la vida de veritat ¨¦s la que ens succeeix, i no la que planifiquem o busquem? Que la vida programada ¨¦s vida en llauna? Per qu¨¨, amb tanta m¨²sica exquisida que tinc a casa, sempre busque primer, a la r¨¤dio, qu¨¨ hi posen? Per qu¨¨ m¡¯encanta anar a la llibreria sense saber qu¨¨ vull?

La rellev¨¤ncia de l¡¯aparentment insignificant m¡¯ha fet pensar en l¡¯Albert Serra, en la Hist¨°ria de la meva mort, que he vist fa dies, i on fa una cosa que deu ser constant a la seua obra: filma, nom¨¦s, moments insignificants de la vida dels seus ¨ªnclits personatges. Just el contrari del biopic. Ni comen?ament, ni nus, ni desenlla?. ¡°Un tot ¨¦s all¨° que t¨¦ comen?ament, mig i fi¡±, diu Arist¨°til, i la norma s¡¯ha seguit ¡ªamb variacions infinites¡ª fins avui. Serra esquiva el ¡°tot¡±, es recrea en el fragment marginal. A les ant¨ªpodes del que diuen els manuals per a guionistes, en comptes d¡¯eliminar la palla que resta nervi al relat, Serra se submergeix en la palla, no li interessa el nervi ni, tampoc, el relat. El resultat ¨¦s inevitablement avorrit, feixuc de veure de principi a fi en una sala de projeccions. O aix¨ª m¡¯ho sembla, pobre de mi. Per qu¨¨ t¨¦ ¨¨xit, en certs ¨¤mbits?, ens preguntem molts. Potser perqu¨¨ aquests ¨¤mbits no depenen del p¨²blic sin¨® d¡¯uns intermediaris. Perqu¨¨ el seu ¨¨xit es produeix no a les sales de cinema ¡ªbuides¡ª, sin¨® al circuit de l¡¯art contemporani ¡ªtamb¨¦ buit¡ª, on l¡¯opini¨® del p¨²blic no compta. I potser ¨¦s aix¨°, el que fa Serra: art contemporani, art conceptual on la idea, l¡¯ocurr¨¨ncia, ¨¦s el m¨¦s ¡ªsovint l¡¯¨²nic¡ª important. Tanmateix, les seues escenes on no es diu ni passa res important ¡ª¨¦s important veure, de principi a fi, sense el¡¤lipsis, com caga Casanova?¡ª, em fan pensar en aquelles viv¨¨ncies que esmentava i que, en passar el temps, perduren en la mem¨°ria. No ser¨¤, aquesta, una vida m¨¦s aut¨¨ntica, i l¡¯altra, la planificada, una m¨¤scara, un simple aparador? Cal dir, tanmateix, que aquelles viv¨¨ncies marginals, aparentment insignificants, de qu¨¨ parle al principi de l¡¯article, no ho foren gens, d¡¯avorrides, sin¨® tot el contrari.