El pop nacional treu cap al Cru?lla

Nit d'¨¨xit al Cru?lla, el festival dels comuns, el dels que no tenen un altre festival. All¨¤, davant d'ells, milers de persones que, mancant dades oficials i per mera estimaci¨® visual, van signar la nit num¨¨ricament m¨¦s nodrida en la hist¨°ria del festival, el pop nacional va aixecar la veu i va imposar la seva exist¨¨ncia mitjan?ant les actuacions de Bunbury, Chambao i Vetusta Morla, reis de la nit amb perm¨ªs dels folgosos Crystal Fighters, una banda l'¨¨xit de la qual ¨¦s indissociable del concepte de diversi¨® a dojo. En una nit llarga i divertida en la qual propostes an¨°nimes com la de Speed tamb¨¦ van trobar refugi i seguiment, fins i tot els valencians Zoo van omplir el seu escenari amb el seu hip-hop en catal¨¤, en una prova que al Cru?lla tot t¨¦ encaix i sap posicionar grups locals encara petits a la rampa d'enlairament. En aquella enorme amanida d'estils nom¨¦s hi va faltar la quota indie defensada per Damien Rice davant d'una multitud. I s¨ª, ¨¦s veritat, al Cru?lla funciona tot, tot t¨¦ el seu p¨²blic en aquest petit miracle que a poc a poc va aconseguint el seu espai sota el sol. I el futur, sembla clar, ¨¦s falaguer.

En l'¨¤mbit del pop nacional l'indiscutible triomfador va ser Bunbury, un artista que ¨¦s com l'all: o irresistible o insuportable. S'opti pel que s'opti no se li pot negar que t¨¦ una banda de nassos, que sona s¨°lid i convincent, que t¨¦ un carisma animal i que la seva barreja entre rock i romanticisme llat¨ª funciona i resulta personal. Per contra, Vetusta Morla, la veu del ferit, l'artista que s'ho pren tot a la valenta, l'emoci¨® constantment a flor de pell, com els barbs, van sonar molt menys convincents, menys s¨°lids, m¨¦s com una banda aspirant que com una banda triomfal. I no ¨¦s una q¨¹esti¨® d'estil, sin¨® de so, de resultar convincents m¨¦s enll¨¤ de les can?ons. Pot ser que fos simplement un mal concert, per¨° la comparaci¨® amb Bunbury els va perjudicar. I el de Crystal Fighters ja ¨¦s motiu d'estudi, perqu¨¨ sonen pitjor que ning¨², com una xaranga d'hippies a Ketama. Prenen una idea, en aquest cas una l¨ªnia de ritme, i la repeteixen insistentment, amb una tossuderia infantil. Aix¨° s¨ª, s¨®n la banda genu?nament sanferminera. Tot i ser anglos, representen millor que ning¨² el so ¡°txosna¡±. Misteris de la globalitzaci¨®.

La resta de la jornada tamb¨¦ va elevar Damien Rice, un cantautor indie de tall cl¨¤ssic que pegava... com peguen les coses al Cru?lla, perqu¨¨ s¨ª, perqu¨¨ tots som del nostre pare i de la nostra mare. Va fer un concert s¨°lid, traient tot el partit possible a la seva capacitat per generar loops de guitarra i veu, i amb un repertori molt equilibrat obert amb?The Professor & La Fille Danse es va imposar davant una massa xerraire que aconsellava allunyar-se de l'escenari per escoltar-lo per sobre de les interessant¨ªssimes converses. Cal dir que aquestes converses eren o en castell¨¤ o en catal¨¤, hi era molt poc representat l'angl¨¨s, cosa poc menys que ins¨°lita a Barcelona, ciutat de festivals que no solen reservar una hora noble a propostes modestes com la de Zoo, concert en el qual,? l'escenari, nom¨¦s se sentia parlar en catal¨¤, tal com despr¨¦s el castell¨¤ amb accent colombi¨¤ o llatinoameric¨¤ en general es va imposar a l'escenari de Bomba Stereo, els qui van cantar la can?¨® que pot ser l'himne ofici¨®s del festival, un Soy Yo que reivindica l'orgull per la pr¨°pia identitat¡­"no te preocupes si no te aprueban/cuando te critiquen t¨² s¨®lo di/soy yo¡±.