L¡¯aura d¡¯Ada

No s¨¦ si ¨¦s cosa nom¨¦s dels vells, per¨° si ¨¦s aix¨ª, els vells tenen ra¨®. El respecte ¨¨tic i intel¡¤lectual per les ja llargu¨ªssims feines pol¨ªtiques de Rafael Rib¨® en el meu cas continua inc¨°lume i ferm, com si tingu¨¦s els vint-i-tants anys que havia de tenir jo quan vaig comen?ar a votar-lo i seguir-lo, o fins i tot quan escoltava parlar Pep Vi?eta sobre Rib¨® quan era el seu cap de premsa a Iniciativa (o una cosa semblant).

Les meves conformitats tenen a veure tant amb la llibertat amb qu¨¨ va saber manipular l'estigma de pert¨¤nyer a l'esquerra pija o semipija com amb l'empatia que va mostrar amb Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n en alguna de les etapes de la seva traject¨°ria pol¨ªtica al PSUC i a Iniciativa. V¨¢zquez Montalb¨¢n valia llavors com a veu c¨°mplice i alhora heterodoxa de l'esquerra a Catalunya, de vegades amb una ranc¨²nia antisocialista molt virulenta, per¨° gaireb¨¦ sempre justificada.

Repassant papers antics resulta gaireb¨¦ extravagant la falta de reflexos del PSOE quan va emergir medi¨¤ticament la corrupci¨® dels serveis secrets de l'Estat i les not¨ªcies sobre involucraci¨® criminal en m¨¦s de vint assassinats contra el terrorisme etarra. Recordo vagament que en aquells temps Jordi Pujol va justificar a l'europea aquestes operacions brutes i recordo tamb¨¦ l'encabritament d'intel¡¤lectuals i pol¨ªtics d'esquerra davant aquesta estrangulaci¨® legal de l'Estat de dret.

Segur que Rib¨® ja era per all¨¤, i ara ha tornat a reapar¨¨ixer en el seu paper institucional. Ha tornat a fer-ho sense defugir la incomoditat d'una intervenci¨® que a l'esquerra se li posar¨¤ malament. L'aura d'Ada Colau pot ser l'enemic interior m¨¦s perill¨®s d'una alcaldessa que continua buscant la manera d'equilibrar conviccions ideol¨°giques i pragmatisme institucional. Diuen els diaris i fins i tot l'experi¨¨ncia directa que l'augment de manters ha estat correlatiu a la sospita d'una permissivitat cap a les seves activitats per part de l'Ajuntament, cosa que, al seu torn, ha fet despertar les protestes gremials de comerciants que senten els seus drets maltractats per grups il¡¤legals de venedors de carrer.

Com a votant d'esquerra el meu cor tamb¨¦ ¨¦s amb els manters i em sembla que ho ¨¦s tamb¨¦ el de Rib¨®, el tingui ja descolorit o no, com ho est¨¤ el meu. Per¨° no n'hi ha prou amb el cor per fer pol¨ªtica municipal ni de qualsevol altra mena, i aquest problema continua sent no d'ordre p¨²blic sin¨® de drets i legitimitats.

Rib¨® ha volgut mitjan?ar entre els dos sectors per buscar mesures impopulars que l'esquerra de la CUP i potser de Podem associar¨¤ immediatament amb un Estat policial, criminalitzador de la mis¨¨ria, insensible amb el desemparament dels il¡¤legals o fins i tot aliat de la burgesia menestral, mercantil i egoista. Potser alguna d'aquestes acusacions ¨¦s veritat per¨° no ¨¦s una veritat que invalidi la necessitat de trobar una soluci¨® real a un conflicte d'interessos leg¨ªtims i contraposats. Els manters es cremen sota el sol sense matal¨¤s de superviv¨¨ncia i els comerciants fan els seus c¨¤lculs d'inversi¨® i de consum com qualsevol dels qui no hem de viure enganxats al carrer, matinant per agafar el millor lloc i vigilant les possibles batudes de la urbana mentre ens amaguem en grup al vest¨ªbul de l'estaci¨® del Metro.

Per descomptat no tinc idea de com es pot solucionar. El que m'alleuja ¨¦s que crec que Rib¨® i el seu equip, i Ada Colau i el seu, probablement s¨ª que tenen eines per buscar una sortida decent i d'esquerres, sense que el poder p¨²blic municipal se n'inhibeixi i sense que sembli afavorir o apadrinar la il¡¤legalitat encara que sigui d¡¯estar per casa. Un Estat de dret ¨¦s exactament aix¨°, tamb¨¦ a escala municipal: la for?a de l'Estat est¨¤ en trobar dins de l'entramat legal les vies per fer menys dolenta la soluci¨® d'un conflicte en qu¨¨ hi ha dues legitimitats. I encara que aix¨° pugui espatllar l'aura d'Ada Colau, i ¨¦s segurament el que no espera el votant m¨¦s irreflexiu d'En Com¨² Podem, possiblement ¨¦s el que fa cr¨¦ixer l'alcaldessa com a poder p¨²blic. Si les vitamines i els auxilis que necessiti procedeixen de Rafael Rib¨®, possiblement hi ha els v¨ªmets per trobar una soluci¨® que no ser¨¤ ¨°ptima per¨° ser¨¤ democr¨¤tica, encara que sigui impopular i fins i tot irritant per a un sector dels seus votants.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.