El contracte social

Vull entendre que el congr¨¦s fundacional del Partit Dem¨°crata de Catalunya ¨¦s una declaraci¨® d'intencions i que t¨¦ una import¨¤ncia relativa comparada amb l'acci¨® dels propers mesos i anys. Refundar-se, no obstant aix¨°, ¨¦s nom¨¦s el primer pas. Converg¨¨ncia no tan sols ha fallat a molta gent, moltes vegades i de manera continuada, sin¨® que el s¨°l s'ha bellugat sota els seus peus i la societat per a la qual va ser creada i que la va sustentar ja no existeix.

La refundaci¨®, m¨¦s que una necessitat, era una condici¨® necess¨¤ria. Era necess¨¤ria per¨° no ser¨¤ suficient si les idees i els fets no s¨®n millors del que ho han estat durant molt temps. El llist¨® est¨¤ molt alt. En plata, primer: el nou partit haur¨¤ de demostrar durant anys que, com li ha succe?t a Esquerra, encara que pateixi la guerra bruta, tot el que aparegui sigui fr¨¤gil. ?s cert que Esquerra no ha tocat tant poder, per¨° ha passat un test d'estr¨¨s com pocs partits.

Segon: excepte la CUP, que se'n va a l'altre extrem i aix¨ª ens ha anat la cosa, tots els partits han menyspreat el debat ideol¨°gic. Converg¨¨ncia tamb¨¦, i l'¨²ltima vegada que ho va intentar de veritat li va sortir una cosa tan pintoresca com la Fundaci¨® Catalunya Oberta. Avui alguns dels seus exmembres van dient pestes del partit al qual volien accedir, quines coses... Des d'aquell moment negligible, han produ?t molt poc o res.

I tercer i relacionat amb els dos anteriors: el paradigma d'estabilitat econ¨°mica i pol¨ªtica per al qual havien estat educats els quadres convergents es va acabar el 2008. L'empobriment ¨¦s una realitat i les respostes num¨¨riques o ret¨°riques no s¨®n capaces de donar soluci¨® a tots els interrogants que es plantegen avui.

El pa¨ªs s'ha bellugat tant que no espera mitges tintes. Encara que sigui cert que la Converg¨¨ncia de fa cinc setmanes ja no era la de fa cinc anys, aqu¨ª no se'n perdona una i el PDC haur¨¤ de demostrar des del primer moment que no es comporta com el que va ser i que no repetir¨¤ el pitjor error que un partit pol¨ªtic pot cometre, trencar aquest contracte social que compromet representants i representats. En una her¨¨ncia no es poden recollir els guanys sense acceptar tamb¨¦ els deutes del finat. Cal recon¨¨ixer els deutes i els errors, molt millor del que s'ha fet. No cal un acte de fe, per¨° durant el temps del duel caldr¨¤ ser respectuosos, com a m¨ªnim, no mostrant la sup¨¨rbia a la qual ens han acostumat alguns dirigents. Si no poden apartar la sup¨¨rbia, que apartin els dirigents.

Mentre durava el congr¨¦s no vaig poder evitar pensar en Xavier Trias. L'exalcalde de Barcelona resumeix com pocs les contradiccions a les quals s'enfrontava Converg¨¨ncia i a les quals s'enfrontar¨¤ el PDC. A Trias li va tocar ser alcalde de Barcelona en una de les ¨¨poques m¨¦s complicades de la ciutat i es va situar com a centre de molts sectors enfrontats. No es va sentir c¨°mode amb la posici¨® del seu partit en el cas Esther Quintana i va ser el primer que va reaccionar amb contund¨¨ncia a la confessi¨® de Pujol. Ada Colau el va titllar de mafi¨®s aprofitant que les clavegueres redactaven informes falsos sobre ell. No ¨¦s estrany doncs que Trias deman¨¦s al congr¨¦s que es reconeguessin els errors. Suposo que estava pensant, tamb¨¦, en les seves fotos al casament de la filla de Millet.

La conseq¨¹¨¨ncia m¨¦s immediata de trencar el contracte social ¨¦s la p¨¨rdua de credibilitat. Conceptes com honor i paraula, construcci¨® i resist¨¨ncia no aguanten el dubte, i hi ha hagut tants casos de corrupci¨®, tan repetits i tan continuats, que han pagat justos per pecadors. En aquesta situaci¨®, el PDC nom¨¦s t¨¦ una opci¨®: no cometre cap dels errors que s'han com¨¨s i, si apareix un altre cas de corrupci¨®, la nova direcci¨® ha d'actuar en conseq¨¹¨¨ncia per estalviar la vergonya als qui no tenen perqu¨¨ passar-la.

La p¨¨rdua de confian?a t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies terribles. Va estar a punt de passar-li a Esquerra amb el 9-N, li ha passat a la CUP amb els pressupostos i li ha passat a Converg¨¨ncia, que ha desaparegut. Aix¨° no vol dir que no hi hagi segones oportunitats, per¨° surten car¨ªssimes. ?s molt el que hi ha en joc, un nou contracte social, per contemporitzar o posar-se de perfil. Almenys aix¨° ¨¦s el que diuen els precontractes que hem anat signant a terminis des de la consulta d'Arenys. La hist¨°ria ser¨¤ molt dura amb els qui la maltractin.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.