Macron i els antisistema

La democr¨¤cia a Europa est¨¤ estancada. Per molt que els poders establerts es neguin a acceptar-ho hi ha sensaci¨® que estem esgotant un sistema esgotat. Personatges com Barroso o Juncker s'han convertit en icones d'una promiscu?tat destructiva entre pol¨ªtica i diner. L'excanceller alemany Schroeder, avui a Gazprom, o l'inefable Tony Blair, s¨ªmbols de la p¨¨rdua de rumb de la socialdemocr¨¤cia, parlen per si sols de les perip¨¨cies d'un sistema en deteriorament entre l'assalt al poder dels experts, la ruptura del vincle representatiu, la p¨¨rdua de poder ciutad¨¤ i la falta d'expectatives que sumin. Autoritarisme postdemocr¨¤tic, postdemocr¨¤cia, cultura de la indifer¨¨ncia, s¨®n expressions per indicar que la democr¨¤cia necessita reactivar-se si no vol tenir els dies comptats. Crisi de representaci¨® i bloqueig del sistema s¨®n discursos recurrents.

En aquest context d'insatisfacci¨® es multipliquen els moviments destinats a introduir falques en els instal¡¤lats sistemes de poder. Podr¨ªem enquadrar-los en dos tipus: la fuga o ruptura respecte dels marcs territorials i socials (com el Brexit angl¨¨s, les temptacions rupturistes holandeses o els moviments independentistes escoc¨¨s i catal¨¤); i l'aparici¨® de projectes pol¨ªtics ressuscitats del passat o sorgits dels nous conflictes: retorn d'idees i propostes que havien estat despla?ades als marges (especialment des de l'extrema dreta), aparici¨® de moviments antisistema de perfils pol¨ªtics imprecisos, ja sigui des de l'apel¡¤laci¨® a l'aldarull (com les 5 Stelle italianes) o des de la confrontaci¨® entre el poble i les elits (com en el projecte originari de Podem), o projectes constru?ts sobre la filosofia d'all¨° com¨² a partir dels moviments socials.

En plena emerg¨¨ncia d'aquestes temptatives, acaba de sorgir a Fran?a, on la contestaci¨® dels partits del r¨¨gim semblava exclusiva de l'extrema dreta, un ins¨°lit moviment antisistema sorgit del cor del mateix sistema i sense baixar-ne. Emmanuel Macron, 38 anys, enarca, ¨¦s a dir, fruit de l'aparell genu¨ª de formaci¨® de quadres per a la Rep¨²blica, ministre d'Economia del Govern actual, despr¨¦s de constatar que ¡°el nostre sistema i les nostres institucions no estan a l'altura dels francesos¡± i d'haver ¡°comprovat fins a quin punt el sistema no vol canviar¡±, sense baixar del c¨¤rrec, ha mobilitzat milers de ciutadans amb l'objectiu d'assolir la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica, sense el suport de cap partit pol¨ªtic.

Com ¨¦s habitual a la dreta i ¨²ltimament tamb¨¦ a l'esquerra, el seu punt de partida ¨¦s el rebuig per obsoleta de la distinci¨® dreta/esquerra. Per¨° ell no la substitueix per l'apel¡¤laci¨® al poble davant les elits, sin¨® als ciutadans que volen el progr¨¦s contra els immobilistes. La pol¨ªtica ¨¦s aix¨ª, tots donen per superades les contraposicions cl¨¤ssiques, per¨° la substitueixen per un joc binari tan vell com el que neguen. O potser hi ha algun moment en la hist¨°ria en qu¨¨ no s'hagi evocat l'oposici¨® entre antics i moderns?

Un antisistema de centre, aquesta ¨¦s la contradicci¨® que ens aporta Macron, quan ¨¦s lloc com¨² entre les elits dir que al centre hi ha l'equilibri del sistema. Macron assenyala els partits com a obstacle sense que sapiguem en qu¨¨ se'n diferencia el seu moviment. I la seva revolta contra el sistema comen?a amb un sol objectiu: assaltar la pe?a angular d'aquest sistema, la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica. Cosa que inevitablement sona a despotisme il¡¤lustrat, el gran home que la ciutadania porta al cim per reformar el sistema des de dalt. En qualsevol cas, Macron ¨¦s avui un dels pol¨ªtics m¨¦s populars de Fran?a (nom¨¦s Jupp¨¦ t¨¦ el seu nivell de reputaci¨®) i independentment d'on arribi l'aventura, contribueix a avivar la necessitat d'afrontar les defici¨¨ncies d'una pol¨ªtica que no s'ha ajustat a les noves escissions socials.

Macron, un antisistema del sistema per refor?ar-lo? En qualsevol cas, l'experi¨¨ncia espanyola, amb els antisistema ja incorporats al sistema obliga a preguntar-se si amb la seva pres¨¨ncia n'hi ha prou per reformar-lo. Les nostres democr¨¤cies necessiten ser restaurades. I com diu Pierre Rosanvallon, la seva restauraci¨® ¡°no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® procedimental, no ¨¦s nom¨¦s la designaci¨® dels representants, ¨¦s la manera com ells condueixen l'acci¨® pol¨ªtica sota la mirada vigilant del p¨²blic¡±. I aix¨° significa apoderar la ciutadania.