Un poble derrotat per la hist¨°ria

Jes¨²s Saba, nascut el 1925 a Vilanova de Sixena, enumera els primers afusellats de la guerra civil. Saba s'asseu amb nosaltres entorn una taula de La Bodega, l'¨²nic restaurant del poble, propietat dels seus fills. A la mem¨°ria t¨¦ el capell¨¤ que els avan?ats de la columna Durruti va deixar ferit i suplicant que el rematessin; aquell ve¨ª que van fer pujar en un cami¨® a cop de culata i que ell, un nen d'11 anys, recorda sobretot perqu¨¨ vestia una armilla i llu?a un rellotge de butxaca. Tamb¨¦ t¨¦ present la foguera que van fer amb tota la fusta i talles de l'esgl¨¦sia. Saba no va veure com van cremar la verge rom¨¤nica de fusta de Nostra Senyora de Sixena, icona del monestir. ¡°Utilitzada per les mil¨ªcies catalanes per encendre una estufa¡±, diu el plaf¨® informatiu del Govern d'Arag¨® situat a l'entrada del temple.

Sixena ¨¦s una lloc derrotat per la hist¨°ria, encara avui ho ¨¦s. T¨¦ 442 habitants, un 16% menys que fa deu anys, la meitat que fa un segle. Els joves marxen a treballar a Saragossa, Barbastre, Osca, Catalunya o la ve?na Sarinyena, capital de la comarca dels Monegres. ?s un municipi agr¨ªcola i deprimit malgrat que va ser un dels centres cat¨°lics m¨¦s importants de la Corona d'Arag¨®. A Sixena va n¨¦ixer el geni humanista del segle XVI Miguel Servet; hi ha una casa museu inaugurada el 2002. Avui ¨¦s un nucli d'edificis de dues plantes que dep¨¨n d'una agricultura cada cop menys rendible. El punt d'inflexi¨® per a la mentalitat dels sixenencs va ser l'incendi que va arrasar amb el monestir l'agost del 1936 per part de ¡°les mil¨ªcies catalanes¡±. Set ve?ns, entre ells l'avi i el besavi de l'alcalde de Sixena, Ildefondo Salillas, van salvar 800 lligalls i tots els objectes sagrats possibles. El besavi Salillas va caure en una depressi¨®, va deixar de menjar i va morir poc despr¨¦s, segons el seu besn¨¦t. La fam¨ªlia Salillas, picapedrers durant generacions, treballaven fent reformes per a les monges santjoanistes; esculpien les seves l¨¤pides i les enterraven.

¡°Els catalans¡± van tornar aquell 1936. Funcionaris de la Generalitat republicana capitanejats per Josep Gudiol es van endur les pintures murals que van salvar-se de l'incendi. Jes¨²s Saba diu conservar al seu cap la imatge de tres homes hostatjats a la pensi¨® del poble, que havien enganxat les pintures en llen?ols. Els catalans van tornar de nou, a principis dels 60, aquest cop liderats per Ainaud de Lasarte, per finalitzar el trasllat del patrimoni del monestir a Barcelona i Lleida, explica Salillas mentre cobreix la taula de plens de l'ajuntament de documents del cas. L'alcalde vesteix un polo de la selecci¨® italiana de rugbi, parla accelerat. S¨®n dues d¨¨cades reivindicant el patrimoni del monestir; per fi veu la llum al final del t¨²nel. Entre els papers apareixen informes que li han servit per guanyar el judici: la carta del 1991 de la priora de les monges santjoanistes demanant a Jordi Pujol que torni les obres perqu¨¨ no han rebut els diners acordats el 1983. Cartes de la Di¨°cesi de Lleida que exigeixen el control del patrimoni de Sixena; informes t¨¨cnics del MNAC que detallen fins a quatre trasllats dels murals entre el 1992 i el 1993; desperfectes causats per les defecacions dels coloms dins del museu; l'orella que Ramon Gudiol va pintar a una ¨¤guila rom¨¤nica, un nyap que el MNAC va descobrir el 1994 advertits per un doctorant dels Estats Units.

Les Germanes de Betlem van ocupar el monestir el 1985. Les santjoanistes, poques i envellides, s'havien mudat a Valldoreix (Vall¨¨s Occidental). Les monges de Betlem nom¨¦s obren el monestir els dissabtes. Al poble lamenten la poca col¡¤laboraci¨® de les noves inquilines per promocionar el turisme. L'alcalde creu que ¡°a elles els d¨®na igual aix¨° de les obres d'art. No s¨®n d'aqu¨ª i no volen visitants¡±. Al poble asseguren que la majoria s¨®n franceses, tot i que la monja que ens guia pel monestir diu que la majoria s¨®n espanyoles. La comunitat no vol fer declaracions sobre el litigi. Ens mostra els pocs frescos que queden a l'esgl¨¦sia del monestir, les talles que elles han esculpit per guarnir el refectori. L'antic claustre, reconvertit durant la guerra en quadres per als cavalls de l'ex¨¨rcit, est¨¤ inundat d'aigua. El monestir es va construir damunt d'una llacuna i a vegades cal drenar-ho perqu¨¨ l'aigua reapareix. Els murs de l'esgl¨¦sia estan marcats per l'altura de les humitats. El monestir est¨¤ en obres per reformes; la sala capitular, on s'han d'exposar els frescos del MNAC, ¨¦s gaireb¨¦ a punt per poder ser utilitzada.

Mar¨ªa Jes¨²s Saba, la filla de Jes¨²s, recorda quan de petita acompanyava el seu pare als camps propers al monestir i s'hi refugiaven dins en cas de mal temps: ¡°Les santjoanistes ens feien regals, cant¨¤vem les novenes... Aquella relaci¨® s'ha perdut¡±. Mar¨ªa Jes¨²s relata que quan el monestir obria m¨¦s dies, arribaven autocars, sobretot de Catalunya i l'Arag¨®. El seu pare, al seu costat, continua contant hist¨°ries: aquella ocasi¨® que el vigilant del monestir va descobrir un home arrencant retaules per fer llenya: ¡°El senyor Benito va fregar les fustes amb uns alls i van reapar¨¨ixer els dibuixos. Aquell home no entenia que all¨° era art¡±.

A la pastisseria del poble, In¨¦s i Jos¨¦ volen que tornin les pintures perqu¨¨ s¨®n seves. No han vist mai les peces d'art, ¡°nom¨¦s faltaria que ens f¨¦ssim pagar per veure una cosa que ¨¦s nostra¡±. Mentre ens ofereixen per tastar magdalenes acabades de fornejar, expliquen que l'esdeveniment tur¨ªstic m¨¦s destacat a Sixena ¨¦s un festival hippy que aplega 2.000 persones a la serra de Jubierre. ¡°Els catalans ho volen tot i no donen res¡±, diu In¨¦s quan s'acomiada. Julio, manobre, amb un fill que estudia Dret a Lleida, ¨¦s l'¨²nic que consumeix el migdia de dimecres al bar del Club Sigenense. Dues noies colombianes darrere de la barra esperen l'arribada dels socis. A l'entrada hi ha un panell del Sindicat de Regants de Lasesa amb una oferta de treball penjada el 2013. ¡°Volem que Sixena tingui les mateixes opcions que el monestir de Poblet, res m¨¦s¡±, reflexiona Julio: ¡°Abans compart¨ªem la Corona d'Arag¨® amb aragonesos, catalans, valencians, balears. Ara a Catalunya parlen de la Corona de Catalunya i Arag¨® i volen ser independents. Doncs res, que cadasc¨² es quedi all¨° que es seu¡±. Julio s¨ª que ha visitat el MNAC i el museu dioces¨¤ de Lleida. De les obres de Sixena al MNAC, el que m¨¦s li agrada ¨¦s el retaule de la verge que el govern d'Arag¨® no ha incl¨°s en la restituci¨® perqu¨¨ va ser adquirit abans de la llei de patrimoni nacional del 1923.

Jes¨²s Saba continua amb an¨¨cdotes de com el patrimoni de Sixena s'ha difuminat com la pedra arenisca del monestir: ¡°El bisbe de Lleida va venir amb una quadrilla i va arrencar una porta de la resid¨¨ncia de les monges, i se la va endur, sense m¨¦s. Per¨° se la va endur el bisbe, no els catalans¡±. Salillas lamenta l'¨²s identitari del conflicte: ¡°Jo vaig estudiar a Lleida, el 80% de la meva fam¨ªlia viu a Catalunya. Jo no tinc res contra Catalunya. Si aquestes pintures fossin a un altre museu, hauria fet el mateix¡±.