Maica Garc¨ªa: ¡°Ara toca divertir-se¡±

La recorden com una boleta preciosa, un casquet i uns enorme ulls blaus, sempre somrient, nedant a la vella piscina de Sabadell. Una nena eixerida que, com moltes a la capital vallesana de les que fan olor de clor, havia arribat amb una beca. Des de l'escola Santa Clara va comen?ar a ser habitual a la piscina del carrer Montcada. Tenia set anys. Els dissabtes, de la m¨¤ dels seus pares Mari Carmen, administrativa, i Manuel, top¨°graf, corria per all¨¤ mentre el seu germ¨¤, V¨ªctor, un any m¨¦s gran, jugava amb una pilota a l'aigua.

M¨¢s informaci¨®n

Germans sota diferent bandera

Jessica Vall: ¡°Quan nedo no em veig tan petita¡±

Garc¨ªa Bragado: ¡°Aquesta vegada gaudir¨¦ dels Jocs¡±

¡°Aquest ¨¦s el meu primer record d'un partit de waterpolo, aquelles tardes¡±, explica ara mentre pren un caf¨¨ al quiosc de l'estaci¨® dels ferrocarrils catalans de Sant Joan, la que porta al CAR de Sant Cugat. Qui probablement ¨¦s la millor boia del m¨®n va n¨¦ixer a Sabadell fa 26 anys i va practicar gimn¨¤stica r¨ªtmica abans de comen?ar a nedar. ¡°Amb onze anys tot era mig de broma. ?rem tan poques les nenes, que jug¨¤vem amb nens, amb ?scar Carrillo i Marc Soler. Alguns estan a Primera, altres ho van deixar a les categories¡±, explica mentre assegura que mant¨¦ la sensaci¨® que tot va ser molt r¨¤pid.

¡°Un dia es va formar un equip, de noies, un altre dia va apar¨¨ixer Mateo Celma, l'entrenador de categories, em va agafar i em va dir que m'ho planteg¨¦s: 'Si t'ho proposes, hi arribar¨¤s, si t'ho prens de deb¨°, si treballes i t'enforteixes, pots arribar a alguna cosa', em va dir¡±. Llavors, ni somiava amb anar a uns Jocs: ¡°Ni se'm passava pel cap, per descomptat¡±.

Va ser aleshores quan va tocar buscar posici¨®. ¡°Era la m¨¦s oca, la m¨¦s alta de totes¡±, assegura. La van proposar de portera, perqu¨¨ amb aquells bra?os, tan gran com era, tapava molt. ¡°Em donaven molts cops de pilota, i vaig dir que no, que ni parlar-ne¡±. Tenia talent i al Sabadell ho sabien. ¡°Em van proposar ser boia i vaig dir que d'acord, que boia". De vegades se'n penedeix. ¡°Home, preferiria jugar fora, i hi ha dies que maleeixo la meva sort, per¨° jo aix¨° ho gaudeixo. Si no, fa anys que ho hauria deixat. ?s dur, ¨¦s un horror ser boia, per¨° al final ho gaudeixes¡±, riu. I en fer-ho, li brilla la mirada, el somriure i fins i tot el p¨ªrcing del nas.

"El primer record del waterpolo s¨®n els partits del meu germ¨¤ V¨ªctor"

Es va posar les piles i en dos anys, Jordi Valls la va seleccionar pel CAR i li va donar una beca. Va arribar amb Laura Ester, l'actual portera de la selecci¨® que venia del Mediterrani, el club de Sants. I aqu¨ª hi havia? Ona Meseguer, Eli Gazulla, Marta Recio¡­ I una altra vegada, tot va ser molt r¨¤pid. A finals del 2006, Espanya acabava de quedar quarta a Belgrad i Mar Sanrom¨¤, llavors la seleccionadora nacional, la va citar al desembre pel Mundial de Melbourne 2007. Aqu¨ª hi havia Blanca Gil. ¡°La Blanca era el meu referent absolut¡±, admet.

D'alumna a mestra

Amb una difer¨¨ncia d'edat de vuit anys, assumeix que es va convertir en la seva nena: ¡°Em protegia; jo la mirava, li preguntava, aprenia veient-la jugar¡±. La Blanca era un referent del waterpolo femen¨ª. Amb el temps, l'alumna va superar la mestra ¡°No s¨¦ si es pot explicar aix¨ª¡±, discuteix. La veritat ¨¦s que li est¨¤ agra?da i segueix tenint molt bona relaci¨® amb ella. Tampoc creu que s'assemblin a l'aigua per¨° matisa: ¡°Per com agafo les pilotes, com faig les passades, podria ser. Per¨° en general, no ens assemblem. Els acabats, l'habilitat t¨¨cnica, aix¨° ¨¦s m¨¦s meu. La recepci¨®, agafar la pilota, aix¨° s¨ª que ho vaig aprendre d'ella. Era la millor del m¨®n i m'hi fixava molt per¨° crec que jugant, en general, no ens assemblem".

Ara ¨¦s ella la mestra. I t¨¦ bona m¨¤: de nena volia ser professora. Cada dia escolta com en Miki diu: ¡°Maica ensenya-li on s'ha de posar¡±, la que sent que quan acaba la jugada, t¨¦ els ulls de Paula Leit¨®n sobre seu: ¡°?s un encant¡±, diu en parlar de la boia m¨¦s petita de la selecci¨®, de 16 anys, jugadora del CN Terrassa. ¡°Un encant de nena¡±.

" De nena mai vaig somiar amb uns Jocs,? tot era mig de broma. ?rem tan poques? que jug¨¤vem amb nens"

Des d'aquell primer Mundial a Austr¨¤lia, a la Maica se li acumulen els tornejos, els partits, les experi¨¨ncies, els cops, les baralles amb desenes de defensores de boia, hist¨°ries, derrotes, alegries, apostes amb xocolata pel mig perdudes, ¡°i fins i tot sessions d'hipnosis¡±, riu a riallades, en una picada d'ullet a l'equip que no explica. Riures i ll¨¤grimes, de vegades barrejades, com la tarda de Trieste quan es van classificar pels Jocs de Londres el 2012.

El salt va arribar amb Oca. ¡°No crec que sigui casualitat. Mentalment ens va fer creure en nosaltres, vam fer un pas endavant i van arribar els resultats. En Miki n'¨¦s el responsable en el mental i en el t¨¤ctic tamb¨¦. Sense ell, la pel¡¤l¨ªcula del waterpolo seria diferent¡±, diu abans d'argumentar per qu¨¨ l'aportaci¨® dels clubs catalans al waterpolo resulta decisiva: ¡°Sempre ha estat pioner, per la cultura de clubs, i pels valors esportius que es transmeten¡±, assumeix.

Diu que per a les noies, a les piscines, el punt d'inflexi¨® va arribar a la Copa Kirishi el 2011, abans del Preol¨ªmpic de Trieste. ¡°Aqu¨ª canvia tot, ens vam adonar que pod¨ªem guanyar. Ven¨ªem del no-res i vam anar a Trieste disposades a tot. Ens ho vam creure¡±. I es van ficar als Jocs. I van guanyar la plata i van posar el waterpolo femen¨ª espanyol al mapa. I van ser les millors al Mundial de Barcelona i a l'Europeu de Budapest. I mentrestant, Lligues i una Copa d'Europa despr¨¦s d'una altra a Sabadell. ¡°Despr¨¦s va venir l'enfonsament¡±.

Els va costar un m¨®n ficar-se a Rio 2016: ¡°No crec que fos m¨¦s dif¨ªcil que Londres , per¨° despr¨¦s d'all¨°, saps el que ¨¦s, llavors et pots perdre i no deix¨¤vem de pensar en Rio¡±. Va aconseguir el passi, es va comprar un gos i li va posar Samba. Camina preparant les maletes. ¡°Ara ve el millor, toca gaudir. Per¨° morint a la piscina. L'objectiu ¨¦s l'or perqu¨¨ sabem que podem guanyar a qualsevol. Ara ens respecten¡±. I aix¨°, el respecte, de vegades pesa m¨¦s que les medalles. Maica, la nena del carrer Daoiz, ho sap b¨¦.