Qui ¨¦s qui en l¡¯intent de cop d¡¯Estat a Turquia?

El primer ministre, Binali Yildirim, va prendre les regnes del Govern el maig passat, en substituci¨® d'Ahmet Davutoglu, for?at pel president turc Recep Tayyip?Erdogan a renunciar al seu c¨¤rrec per considerar-lo poc partidari dels seus plans de convertir Turquia en una rep¨²blica presidencialista. Yildirim ¨¦s un home de provada lleialtat al president turc, a qui ha acompanyat des de la seva ¨¨poca com a alcalde d'Estambul en la d¨¨cada del 1990. Fins al seu nomenament com a primer ministre va exercir de ministre en diversos governs de l'AKP.

L'actual cap de l'Estado Major, Hulusi Akar, va ser nomenat el? 2015 durant el Consell Militar Suprem, la reuni¨® entre les c¨²pules del Govern i les Forces Armades que cada any decideix les promocions i expulsions de l'Ex¨¨rcit. Precisament la d'aquest any es preveia complicada, d'acord a diverses informacions, l'Executiu hauria preparat un pla per retirar de l'estament castrense nombrosos militars contraris als governants turcs. El major m¨¨rit d'Akar ha estat precisament el seu perfil baix i el seu silenci durant els judicis contra presumptes trames colpistes que, entre el 2007 i el 2014, van delmar la c¨²pula militar. D'aqu¨ª i perqu¨¨ Erdogan el sentia un home proper o almenys tolerant amb els islamistes va ser escollit per al lloc. Els colpistes el van retenir com a ostatge.

Fethullah G¨¹len, que viu en un exili autoimposat des del cop militar del 1997 contra el govern islamista de Necmettin Erbakan, dirigeix una comunitat isl¨¤mica que va comen?ar a estendre's els anys vuitanta fins a convertir-se en una gran xarxa a la qual estaven afiliats nombrosos empresaris i bur¨°crates i que comptava amb una vasta estructura de mitjans de comunicaci¨® i escoles. Aliat amb Erdogan durant els seus primers deu anys al capdavant del poder, els g¨¹lenistes es van infiltrar a la judicatura, la policia i segons algunes fonts en part tamb¨¦ a les Forces Armades, encara que en un nombre redu?t. Aquests bur¨°crates van ajudar el govern islamista a reduir el poder dels militars, per¨° posteriorment Erdogan va fer un gir contra el seu aliat, a qui acusa de dirigir una organitzaci¨® terrorista que vol enderrocar-lo del poder. Milers de policies, jutges i fiscals presumptament membres de la confraria han estat expulsats dels seus c¨¤rrecs, i mitjans de comunicaci¨® i empreses g¨¹lenistes intervingudes pel Govern.

El partit de Kemal Kili?daroglu, el Republic¨¤ del Poble (CHP, en les seves sigles turques, socialdem¨°crata), ha estat taxativa en rebutjar l'intent de cop militar, per¨° no per sintonitzar precisament amb Erdogan. A l'inrev¨¦s, aquesta formaci¨®, hereva directa del partit ¨²nic fundat per Atat¨¹rk, no ha deixat de denunciar el poder cada vegada m¨¦s omn¨ªmode que anava atresorant el president islamista. Principal l¨ªder de l'oposici¨® des del 2010 ¨Coposici¨® laica, contr¨¤ria, entre d'altres coses, a la islamitzaci¨® de les escoles-, la falta de carisma de Kili?daroglu ha jugat en contra seu, impedint-li augmentar el cabal de vots. No obstant aix¨°, ha aconseguit modernitzar el partit i allunyar-lo de l'estament militar, m¨¦s kemalista, en el qual es va instal¡¤lar el seu antecessor al capdavant del CHP, Denis Baykal. En pronunciar-se ahir sobre l'intent colpista, Kili?daroglu va ser taxativa en defensar l'ordre constitucional: "Turquia ha sofert molt en el passat a causa dels cops d'estat. Estem amb la democr¨¤cia i la Rep¨²blica".

De formaci¨® tecn¨°crata, estret col¡¤laborador de Necmettin Erbakan ¡ªel precedent islamista del Partit de la Just¨ªcia i el Desenvolupament (AKP, en les seves sigles en turc)¡ª i posteriorment d'Erdogan, Abdula G¨¹l?va ser ministre d'Exteriors, i es va ocupar de les converses per a l'adhesi¨® amb la UE i la q¨¹esti¨® xipriota; i es va convertir en el primer president islamista del pa¨ªs el 2007, malgrat els intents del Tribunal Constitucional turc d'impedir-ho, anul¡¤lant la primera ronda de la votaci¨®. Superada aquesta petita crisi pol¨ªtica, durant el seu mandat ¨Cinstitucional, d'esc¨¤s contingut pol¨ªtic-, G¨¹l va desplegar la catifa vermella que va permetre a Erdogan arribar a la prefectura de l'Estat, gr¨¤cies a un refer¨¨ndum per triar aquest c¨¤rrec per votaci¨® directa. El 2010, va aprovar una reforma parcial de la Constituci¨® que, entre d'altres aspectes, limitava el poder pol¨ªtic dels militars sobre la vida civil. Fins ahir, quan faccions descontentes de l'Ex¨¨rcit van posar altra vegada Turquia a la vora de l'abisme. A trav¨¦s de FaceTime com Erdogan, G¨¹l va condemnar el cop afirmant que Turquia ¡°no ¨¦s un pa¨ªs d'Am¨¨rica Llatina ni d'?frica¡±.