El vell m¨®n persegueix el PDC

La daci¨® en paga de les sigles Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya no ¨¦s suficient. La hipoteca del passat truca a la porta del nou Partit Dem¨°crata Catal¨¤ com si es tract¨¦s de la de CDC. Els independentistes republicans de nou encuny hauran de c¨®rrer i aprofundir molt m¨¦s en la seva renovaci¨® per evitar -seguint els consells (oh paradoxes!) del Maig franc¨¨s- que el vell m¨®n els atrapi.

No n'hi ha prou amb passar p¨¤gina i exhibir una s¨ªntesi de velles i noves cares i que segueixin manant les m¨¦s vistes. No n'hi ha prou amb anomenar assemblea el que fins ara era un congr¨¦s, en aquest intent desesperat per trobar el mar sota les llambordes. Cal v¨¨ncer el temor reverencial a desafiar l'autoritat que el pujolisme va entronitzar i que perdura. S'ha de buscar un referent ideol¨°gic clar. S'han acabat els temps d'amalgames tacticistes des de la socialdemocr¨¤cia sueca te¨°rica als paradisos fiscals pr¨¤ctics.

?s cert que durant les sessions congressuals del nou partit va aflorar un conat de rebel¡¤li¨® amb la q¨¹esti¨® del nom. El fet que les bases triessin una denominaci¨® diferent a la que proposava el l¨ªder es va interpretar com un acte de desacatament. Tamb¨¦ es va llegir com un paradigma del lliure albir l'et¨¨ria limitaci¨® de poders que es va imposar al tiquet presidencial compost per Artur Mas i Neus Munt¨¦. La resta del que va passar no encoratja precisament el triomf de la ra¨® sobre la fe. Una sola candidatura concorrer¨¤ a la presid¨¨ncia -la de Mas i Munt¨¦-. Ning¨² presenta cap alternativa. Aquest mateix temor reverencial ¨¦s el que ha impedit que la candidatura de Marta Pascal i David Bonveh¨ª a l'executiva es materialitz¨¦s des d'un primer moment. Ning¨² es va moure fins que l'ungit per Mas, Jordi Turull, va decidir no conc¨®rrer al c¨¤rrec de coordinador general, una mena de secretari general que lidera una executiva d'onze membres m¨¦s. Turull, diputat brillant a l'hora de desvetllar els informes fantasma realitzats durant el Govern tripartit, va tractar amb exquisidesa de s¨²bdit la fam¨ªlia Pujol davant la comissi¨® parlament¨¤ria contra el frau fiscal, inst¨¤ncia que va considerar "un parc medi¨¤tic per desgastar el president". Ara Mas ha assenyalat els pacients renovadors Pascal i Bonveh¨ª com a successors autoritzats. Nom¨¦s un nucli de militants, procedents del Reagrupament de Joan Carretero, que es va associar a CDC, s'ha atrevit a desafiar la llei de la gravetat i ha mantingut una candidatura -la d'Ignasi Planas- a liderar l'executiva del PDC.

El nou Partit Dem¨°crata Catal¨¤ -veurem si el Ministeri d'Interior no acaba amb aquesta lliure expressi¨® de la milit¨¤ncia- ha deixat en mans d'un hist¨°ric convergent, Jacint Borr¨¤s, les sigles CDC. Cal desvincular del nou el vell negociat quan hi ha tants casos judicials -fam¨ªlia Pujol, Palau, tres per cent, Lloret¡­- pendents de liquidaci¨®. El nou PDC ha de n¨¦ixer sense m¨¤cula.

Per¨° hi ha massa vell m¨®n -vella pol¨ªtica?- en el nou PDC. El terme "renovaci¨®" ¨¦s tan polis¨¨mic que fins i tot es va presentar una candidatura retirada a l'¨²ltim minut i encap?alada per Germ¨¤ Gord¨®, exconseller de Just¨ªcia, exgerent de Converg¨¨ncia en l'¨¨poca de vaques grosses de les donacions al partit i home que es postulava com a relleu a l'inestable Artur Mas -asseguren- en els seus esmorzars amb empresaris. Hi ha enemics, enemics mortals i companys de partit, va sentenciar el democristi¨¤ alemany Konrad Adenauer.

En el dilatat full de serveis de Gord¨® figura, quan era conseller de Just¨ªcia, el fitxatge de Xavier Martorell com a responsable de presons. Martorell va dimitir del seu c¨¤rrec el maig de 2013. El va fer caure l'esc¨¤ndol de la famosa firma de detectius M¨¦todo 3, que "li va regalar" -segons la versi¨® de l'imputat i de l'ag¨¨ncia- informes confidencials de seguiment de, entre altres, dirigents de la seva pr¨°pia formaci¨® pol¨ªtica, una passi¨® que Martorell va desenvolupar en altres encarnacions anteriors: quan va ser director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat (1996-2004) o cap de seguretat del Bar?a de Joan Laporta (2008-2011).

I parlant de renovaci¨®, l'¨²ltima gesta coneguda de Gord¨®, com ha publicat aquesta setmana EL PA?S, ha estat informar favorablement -amb arguments falsos- per cedir un hospital a una empresa privada que pr¨¨viament va fer un donatiu de 80.000 euros al partit. Tot va succeir durant el mandat del vell Artur Mas. Per¨° el nou Carles Puigdemont no hi veu cap irregularitat. Tot ¨¦s legal.

Definitivament, el Partit Dem¨°crata Catal¨¤ haur¨¤ de crear urgentment una comissi¨® d'¨¨tica. No n'hi ha prou amb proclamar-se republicans i independentistes per deixar de ser la vella Converg¨¨ncia.