Precedents d¡¯empatia hisp¨¤nica

No ho trobaria a faltar si abans, en d¡¯altres episodis de la hist¨°ria, no hagu¨¦s passat. Hi ha hagut moments en qu¨¨ la m¨¦s rellevant intel¡¤lectualitat hisp¨¤nica ha fet costat a la llengua catalana i a aquells que la defensaven, en uns pronunciaments corals que ens obliguen a veure aquesta postura amb una barreja de sana enveja i sorprenent perplexitat. Sembla mentida, podr¨ªem arribar a dir veient la manera com les lletres espanyoles menystenen, avui, la import¨¤ncia d¡¯articular un discurs m¨ªnimament emp¨¤tic envers les altres lleng¨¹es de l¡¯estat.

El primer cop ¨¦s el 1924, quan un grup notabil¨ªssim d¡¯intel¡¤lectuals i escriptors (amb Jos¨¦ Ortega y Gasset, Ram¨®n Men¨¦ndez Pidal, Manuel Aza?a o Federico Garc¨ªa Lorca) va adre?ar-se ni m¨¦s ni menys que al president del Directori Militar, Miguel Primo de Rivera, per fer-li saber ¡°su sentir con ocasi¨®n de las medidas de gobierno que por razones pol¨ªticas se han tomado acerca del uso de la lengua catalana¡±. El text era tota una defensa de la import¨¤ncia i el valor de les lleng¨¹es, i en particular la catalana, en un moment en qu¨¨ la intervenci¨® de la Mancomunitat ja havia proscrit la llengua de l¡¯administraci¨® i l¡¯ensenyament. No va trigar gens la resposta catalana, amb plomes com Santiago Rusi?ol, ?ngel Guimer¨¤, Narc¨ªs Oller o Prudenci Bertrana, que ultra agrair el gest dels hom¨°legs espanyols no es van estar de demanar per al catal¨¤ ¡°la mateixa llibertat que teniu vosaltres per emprar la vostra llengua¡±.

L¡¯any 1964, i enmig d¡¯una altra dictadura, es van fer esfor?os en la mateixa l¨ªnia, inspirats precisament en el precedent de 1924. Els anomenats Coloquios Catalu?a-Castilla ¡ªen qu¨¨, discretament, figures destacades d¡¯ambdues intel¡¤lectualitats es trobaven per discutir sobre la futura organitzaci¨® territorial d¡¯Espanya¡ª van propiciar un clima d¡¯entesa que va desembocar en un text de defensa del catal¨¤ que, tanmateix, no veuria la llum. Tal com ha explicat l¡¯assagista Jordi Amat, sota l¡¯impuls de F¨¨lix Millet i Maristany i Josep Benet es va redactar un document d¡¯unes caracter¨ªstiques semblants que, a banda de defensar la categoria de la llengua i la cultura catalanes, anava directament al moll de les reivindicacions futures: ¡°En una palabra, es preciso normalizar la situaci¨®n de la lengua catalana¡±. Explica Amat que Francesc Vallverd¨² i Jordi Carbonell van despla?ar-se a Madrid per iniciar una recollida de signatures que de seguida va resultar dif¨ªcil: despr¨¦s del suport reticent de Ram¨®n Men¨¦ndez Pidal, sembla que el text va ser extraviat, segons algunes veus de manera no fortu?ta.

I l¡¯any 1975, amb el r¨¨gim encara dempeus, els inicis de les tesis secessionistes valencianes van trobar en el m¨¦s granat de la Real Academia de la Lengua un formidable dic de contenci¨®. Sota el t¨ªtol ¡°La lengua de los valencianos¡±, fins a dinou acad¨¨mics van despatxar amb una contund¨¨ncia insultant les pretensions de fer creure que el catal¨¤ i el valenci¨¤ eren lleng¨¹es diferents. Vegeu si no un fragment com aquest: ¡°Es culturalmente aberrante todo intento de desmembrar el Pa¨ªs Valenciano [m¡¯aturo un moment per destacar l¡¯¨²s del terme Pa¨ªs Valenciano] de la comunidad idiom¨¢tica y cultural catalana por la que no tenemos sino respeto y admiraci¨®n¡±. I conv¨¦ dir que els signants (D¨¢maso Alonso, Vicente Alexandre, Camilo Jos¨¦ Cela, Miguel Delibes, Antonio Buero Vallejo, etc.) no eren exactament els becaris de l¡¯Academia. Es tracta potser de la declaraci¨® m¨¦s contundent en favor de la unitat de la llengua catalana, fins i tot respecte de les escrites des d¡¯aqu¨ª.

?Heu vist, avui dia, que un grup d¡¯intel¡¤lectuals, acad¨¨mics o escriptors hagi fet un pronunciament semblant a favor del catal¨¤? O potser ¨¦s necessari que hi hagi una dictadura perqu¨¨ passi? Ha lamentat alg¨² les sistem¨¤tiques mostres de menyspreu a l¡¯¨²s p¨²blic de la llengua catalana? Alguna opini¨® sobre la ignom¨ªnia intel¡¤lectual que suposava el lapao? I sobre els intents de folkloritzar la llengua sota els governs auton¨°mics del PP? Malauradament, sembla que les lletres hisp¨¤niques no hi s¨®n, i el que ¨¦s pitjor: ja no se les espera.