La devaluaci¨® del vot catal¨¤

Les urnes cansen, per¨° encara cansa m¨¦s el vot in¨²til. Cansa anar nou vegades a les urnes en sis anys, com hem fet els catalans, a la velocitat mitjana d'una convocat¨°ria i mitja per any, per¨° encara cansa m¨¦s quan el ciutad¨¤ t¨¦ la sensaci¨® que serveix per a molt poc o per a res.

?s discutible, certament, el rendiment de les convocat¨°ries electorals. Per a alguns, res m¨¦s in¨²til que les dues astutes dissolucions parlament¨¤ries anticipades amb qu¨¨ Artur Mas va buscar una majoria independentista al Parlament o la convocat¨°ria a les urnes del 9-N en el proc¨¦s participatiu sobre la independ¨¨ncia declarat il¡¤legal pel Tribunal Constitucional. Per a d¡¯altres, en canvi, tot el cam¨ª que ens ha portat fins aqu¨ª, incloent-hi les convocat¨°ries electorals, el 9-N i la coalici¨® de Junts pel S¨ª, constitueix un ¨¨xit sense retroc¨¦s que haur¨¤ de culminar l¡¯any que ve amb una altra convocat¨°ria a les urnes en unes eleccions anticipades i de car¨¤cter diguem-ne que definitiu.

Si respecte a l'¨¤mbit auton¨°mic el cansament est¨¤ dividit, no ho est¨¤ respecte als altres dos, el municipal i el general. Les dues eleccions municipals amb prou feines han contribu?t a la sensaci¨® de fatiga i, fins i tot, ha passat el contrari, d'acord amb la vitalitat i proximitat de la democr¨¤cia local. Aqu¨ª ¨¦s on s'han produ?t els canvis m¨¦s notables: el 2011 la Converg¨¨ncia ara extinta va aconseguir per primera i ¨²ltima vegada l'alcaldia de Barcelona, i el 2015 va arribar Colau a la pla?a de Sant Jaume, altra cop l'esquerra, encara que una altra esquerra.

La tres eleccions generals celebrades des del 2010, en canvi, s¨®n les que m¨¦s han contribu?t al cansament, gr¨¤cies a la repetici¨® i a l'amena?a d'una tercera convocat¨°ria. Si l'independentisme repeteix eleccions per aconseguir el seu canvi sobiranista, el conservadorisme rajoyista ho fa per evitar qualsevol canvi.

Si hi ha un cansament espanyol de les urnes, hi ha tamb¨¦ un cansament espec¨ªficament catal¨¤ referit a les eleccions generals. Per als independentistes, ¨¦s part del cansament d'Espanya i del seu infatigable optimisme respecte a la possibilitat de tocar el dos, tal com expressen de manera eloq¨¹ent els diputats d'Esquerra. Per¨° per al com¨² dels catalans, incloent-hi votants independentistes, aquest cansament de les urnes espanyoles es deu a una novetat que continua produint estranyesa: votes a Catalunya i no passa res a Madrid, com ha anat passant al llarg de tota la hist¨°ria de la nostra democr¨¤cia.

El tipus de vot amb efecte m¨¦s visible era el que solia obtenir Converg¨¨ncia i Uni¨®, que va servir per sostenir governs de Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, i assegurar pol¨ªtiques econ¨°miques i europees amb tots, fins i tot amb Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. Per¨° no era l'¨²nic. Totes les majories del PSOE, sobretot les dues absolutes del 1980 i del 1986, no s'expliquen sense el vot catal¨¤ socialista. Fins i tot el vot al PP va aportar la seva quota a les dues majories absolutes d'Aznar i Rajoy. El fet ¨¦s que el vot catal¨¤ est¨¤ ara devaluat o, si es vol, ha tornat al seu valor de canvi normal despr¨¦s d'una llarga ¨¨poca de puixan?a.

La q¨¹esti¨® central en aquesta devaluaci¨® ¨¦s el su?cidi de CiU, primer pel divorci entre Converg¨¨ncia i Uni¨®, despr¨¦s per la desaparici¨® d'aquest ¨²ltim partit de la vida parlament¨¤ria i, finalment, per la transformaci¨® dels convergents en un doble d'Esquerra Republicana, encara que un miqueta m¨¦s burg¨¨s i una miqueta m¨¦s conservador. El nou Partit Democr¨¤tic de Catalunya ¨¦s independentista i republic¨¤ i, fins i tot, lleugerament rupturista, per¨° sobretot ha decidit que de Madrid nom¨¦s li pot interessar la consulta sobre la independ¨¨ncia, sota pena de veure¡¯s assenyalat i, fins i tot, superat per Esquerra.

La idea d'influir, modernitzar i fins i tot governar a Espanya, inscrita en el p¨°rtic centenari del catalanisme moderat, ha quedat superada. I, com a contrapartida, l'exig¨¨ncia d'un refer¨¨ndum sobre Catalunya com a exig¨¨ncia pr¨¨via a qualsevol negociaci¨® s'ha convertit en un estigma que inhabilita els partits independentistes per entrar en el joc dels pactes parlamentaris. No ¨¦s nom¨¦s pel tab¨² antiseparatista, sin¨® tamb¨¦ pel manteniment dels terminis peremptoris per culminar el proc¨¦s, els 18 mesos que vencen el 2017, considerats com un xantatge que inhabilita l'independentisme.

Certament, tot ¨¦s producte de la fragmentaci¨® parlament¨¤ria espanyola, que ¨¦s alhora catalana. El vell catalanisme possibilista ja no existeix, per¨° l'independentisme que l¡¯ha substitu?t no t¨¦ majoria suficient per governar a Barcelona i culminar el seu full de ruta, i no sap com fer valer els seus vots a la Carrera de San Jer¨®nimo: ni per fer governs a Madrid, com est¨¤vem acostumats a l'¨¨poca de CiU, ni tan sols per fer fora Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz del Ministeri de l'Interior.