Escenari postproc¨¦s

En la seva fugida endavant, Artur Mas ha generat un efecte d¨°mino pel qual peces tan consp¨ªcues i heterog¨¨nies com Junts pel S¨ª, ?mnium Cultural o l¡¯Assemblea Nacional Catalana han caigut, sense parlar de la cruenta desaparici¨® de Converg¨¨ncia i, en un altre registre, un efecte col¡¤lateral que ha deixat a l¡¯expectativa la inc¨°gnita futurible d¡¯Uni¨®, tan tardanament desvinculada del seu aliat habitual.

En una fase tan atzarosa per a la governabilitat d¡¯Espanya, el catalanisme ha perdut el seu pes a les Corts Generals perqu¨¨, tot i que ¨¦s cert que, amb la desconnexi¨®, ser-hi o no semblava que no importava gaire, el que queda de Converg¨¨ncia deixa de tenir marge de maniobra i negociaci¨® a Madrid, cosa que alegra els qui desitjaven la desaparici¨® del catalanisme de transacci¨® i tamb¨¦, en un arravatament d¡¯irresponsabilitat hist¨°rica, els qui pretenien passar de la pol¨ªtica de pacte a la inevitabilitat de la ruptura. Segons com es miri, aix¨° pot ser bo o dolent, per¨° el que ¨¦s evident ¨¦s que en una circumst¨¤ncia com l¡¯actual el catalanisme cl¨¤ssic hauria pogut tenir un valor d¡¯arbitratge o d¡¯equilibri parlamentari.

La passi¨® pel proc¨¦s ha portat a una desconsideraci¨® de la pol¨ªtica com a art del possible. Entestats en la idea d¡¯una Catalunya ja independitzada d¡¯Espanya, els secessionistes van caure sota foc amic, quan no van distingir el probable de l¡¯impossible, com li ha passat a Artur Mas, avui en una via morta. Per aix¨° hi ha un efecte d¨°mino que ha afeblit els vincles entre la ciutadania de Catalunya i la representativitat institucional, mentre que, de manera indirecta, ha buidat el motlle catalanista, amb el prop¨°sit fallit que el maximalisme acab¨¦s d¡¯una vegada per sempre amb el m¨¨tode possibilista. A hores d¡¯ara, ¨¦s possible que es redimensionin, de forma expl¨ªcita, les tend¨¨ncies contraposades que representen Barcelona i una Catalunya profunda que perd pot¨¨ncia.

Amb certa morbositat, hi ha qui es demana qu¨¨ diran ara els que fins al moment han aparegut com el suport intel¡¤lectual i medi¨¤tic del proc¨¦s. Si considerem descartats l¡¯autocr¨ªtica o el reconeixement dels errors pol¨ªtics del secessionisme, qu¨¨ ens diran els qui anunciaven que dem¨¤ passat arribaria l¡¯inici d¡¯una Catalunya fora d¡¯Espanya i, per tant, de la Uni¨® Europea?

La pol¨ªtica de la irrealitat sempre t¨¦ un cost, per¨° no est¨¤ escrit que l¡¯hagin de pagar els qui l¡¯han sustentat. En comptes de l¡¯autocr¨ªtica, queda el recurs del victimisme, del gueto resistencialista i la denigraci¨® de qualsevol oposici¨® pol¨ªtica, especialment per part de l¡¯entorn digital subvencionat per la Generalitat. Amb excepcions, es pot preveure una llarga etapa dissimulada per cortines de fum. En qualsevol cas, el m¨¦s probable ¨¦s que els costos de l¡¯error secessionista els hagi de pagar la societat catalana.

En l¡¯escenari del postproc¨¦s, ni els actors ni els guions estan dibuixats amb prou claredat. Potser veurem una lenta reconfiguraci¨® d¡¯una societat civil a la qual la pol¨ªtica secessionista ha intentat monopolitzar amb els seus objectius, per¨° abans caldr¨¤ passar per moments de certa confusi¨®, com s¡¯ha vist a les urnes. En realitat, la societat catalana no est¨¤ dividida en termes tect¨°nics, sin¨® que ha passat un llarg temps reflectint de manera directa o indirecta, a favor o en contra, la idea d¡¯una independ¨¨ncia que havia de caure del cel. ?s la pol¨ªtica qui ha de buscar formulacions que aclareixin els estats d¡¯opini¨® i garanteixin un fair-play recentment trastocat.

L¡¯accelerada secessionista va dislocar la manera en qu¨¨ l¡¯opini¨® p¨²blica sedimenta i es regeix per un equilibri entre valors i interessos. El nou mapa pol¨ªtic de Catalunya no est¨¤ ni molts menys definit, per¨° en qualsevol cas necessita dosis de racionalitat. ?s una cosa que els p¨°sits de l¡¯independentisme m¨¦s radicalitzat, encara que nom¨¦s sigui per instint, intentaran esquivar.

La intriga pr¨¨via a una sessi¨® d¡¯investidura al Congr¨¦s dels Diputats subordinar¨¤, encara que nom¨¦s sigui temporalment, el marem¨¤gnum de la pol¨ªtica catalana i els debats al Parlament auton¨°mic. El m¨¦s sorprenent ¨¦s que el secessionisme no tenia previst que els seus c¨¤lculs de mobilitzaci¨® social i d¡¯adhesi¨® massiva poguessin fallar. Algun dia se sabr¨¤ per quins motius el secessionisme no considerava l¡¯eventualitat que les seves metes i els ritmes socials no coincidissin, que tot el proc¨¦s qued¨¦s encallat i la societat catalana es trob¨¦s en la perplexitat.[PIEPAG]

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.