A qu¨¨ es deu l¡¯augment de la miopia a tot el m¨®n?

Durant l'¨²ltim segle, la miopia (o vista curta) ha crescut fins a arribar a proporcions epid¨¨miques. Al sud-est d'?sia, afecta ara gaireb¨¦ el 90% dels estudiants que acaben l'educaci¨® obligat¨°ria. A Occident les xifres no s¨®n tan exagerades, per¨° sembla que?augmenta de manera similar. Hem descobert que gaireb¨¦ la meitat dels europeus de 25 a 29 anys s¨®n miops, i el percentatge es duplica entre els nascuts en la d¨¨cada de 1960, si se'ls compara amb els nascuts en la del 1920.

De manera que quina ¨¦s la causa de la miopia? Per qu¨¨ s'est¨¤ tornant tan extremadament freq¨¹ent? I qu¨¨ es pot fer per reduir el nombre de persones afectades per aquest problema?

La vista curta acostuma a apar¨¨ixer durant la inf¨¤ncia, i es produeix quan l'ull creix massa en llargada (¡°miopia axial¡±). La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s una visi¨® llunyana borrosa que exigeix una correcci¨® amb ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva amb l¨¤ser, la qual cosa comporta mol¨¨sties i despeses. A m¨¦s, ser miop eleva el risc de patir malalties que afecten la visi¨®, com el despreniment de retina i la degeneraci¨® macular mi¨°pica (disminuci¨® del gruix de la zona central de la capa de l'ull que capta la llum).

L'augment de la incid¨¨ncia de la miopia provocar¨¤ m¨¦s casos de ceguesa en el futur.

El risc de miopia es duplica entre els qui tenen formaci¨® universit¨¤ria, comparat amb el dels qui deixen d¡¯estudiar als 16 anys

Uns quants sospitosos

Encara que els gens s¨®n importants a l'hora de predir el risc de miopia, per si sols no expliquen aquesta epid¨¨mia recent. Alguns dels factors de risc de la miopia s¨®n l'educaci¨® superior, l'esfor? visual a curta dist¨¤ncia, viure en una ciutat, i passar poc temps a l'aire lliure.

Abans es pensava que l'esfor? visual a curta dist¨¤ncia, que comporta una lectura perllongada en la qual s'enfoquen els objectes de prop, era el principal culpable. Per¨° el temps de lectura no sembla ser un factor de risc considerable, ja que no es relaciona clarament amb l'aparici¨® ni l'evoluci¨® de la miopia, segons les investigacions. El temps que es passa a l'aire lliure sembla ser m¨¦s important, per¨° no se sap amb certesa per qu¨¨ exerceix un efecte protector. ?Podria tenir alguna cosa a veure amb la llum solar brillant, el fet d'enfocar els objectes des de lluny o fins i tot la producci¨® de vitamina D a la pell? No ho sabem. La quantitat de temps que es dedica a l'educaci¨® sembla que ¨¦s molt important; el risc de miopia es duplica entre els qui tenen formaci¨® universit¨¤ria, comparat amb el dels qui deixen d'estudiar als 16 anys.

Per¨° expliquen aquestes relacions el fet que la miopia s'estigui tornant tan habitual? Hi deu haver alguna cosa en l'estil de vida modern que afavoreixi aquesta epid¨¨mia. Els ¨¦ssers humans hem fet moltes adaptacions evolutives beneficioses per garantir que estiguem ben adaptats a la nostra manera de vida. ??s possible que els ulls, i fins i tot el cervell, se'ns estiguin adaptant a l'estil de vida urbanita, amb llargues hores davant de l'ordinador, una formaci¨® intensa i la disminuci¨® de les estones a l'aire lliure? (De fet, ¨¦s evident que ja no hem de mirar cap a l'horitz¨® per buscar menjar). La resposta ¨¦s: probablement no. El fenomen de l'adaptaci¨® evolutiva t¨¦ lloc durant intervals de temps molt m¨¦s llargs, per¨° ens porta a preguntar-nos per l'efecte que la vida moderna exerceix sobre els ulls.

?s probable que la tecnologia, igual que els ordinadors, les tauletes i els tel¨¨fons m¨°bils, no en tingui la culpa; la tend¨¨ncia abasta el segle XX i, a l'?sia urbana, l'epid¨¨mia ja era evident durant la d¨¨cada de 1980. El nivell educatiu ha augmentat durant l'¨²ltim segle, per¨° el ¡°nivell de formaci¨® m¨¦s alt assolit¡± no explica per si sol aquesta tend¨¨ncia. Pot ser que h¨¤gim arribat a un equilibri perill¨®s de proximitat respecte a llunyania i d'interior respecte a exterior.

La recerca continua

Els nens de prim¨¤ria que passaven 40 minuts m¨¦s a l¡¯aire lliure tenien un 23% menys de probabilitat de patir miopia que els que no ho feien

Tot i que nosaltres no proposar¨ªem que es limit¨¦s la formaci¨® superior ni l'esfor? visual de prop per reduir la incid¨¨ncia de la miopia, alguns canvis en les pr¨¤ctiques educatives s¨ª que podrien ser d'ajuda. Per exemple, en estudis que s'han dut a terme al sud-est d'?sia, on els nens solen tenir moltes classes extraescolars, s'ha vist que els descansos m¨¦s llargs a l'aire lliure contribueixen a reduir la incid¨¨ncia de la miopia. En un estudi que s'ha dut a terme a la Xina, es va veure que els nens de prim¨¤ria que passaven 40 minuts m¨¦s a l'aire lliure tenien un 23% menys de probabilitat de patir miopia (durant un per¨ªode de tres anys) que els que no ho feien. Aix¨ª que potser podr¨ªem plantejar-nos l'objectiu de dues hores di¨¤ries a l'aire lliure.

No hi ha dubte que s'estan produint canvis en l'anatomia dels ulls com a conseq¨¹¨¨ncia directa de la vida moderna; hi havia menys miopia quan la gent portava una vida m¨¦s rural i abans de l'educaci¨® massiva de la segona meitat del segle XX. Hi ha una necessitat urgent d'entendre la manera en qu¨¨ el nostre entorn, possiblement en conjunci¨® amb els gens, augmenta el risc de patir miopia. Nosaltres i altres investigadors estem intentant respondre a aquestes preguntes, amb l'esperan?a de reduir la c¨¤rrega cada vegada m¨¦s alta de la miopia en el futur.