Una flauta realment m¨¤gica

Un conte infantil senzill, una al¡¤legoria ma?¨°nica, una reflexi¨® filos¨°fica i una aventura inici¨¤tica en el cam¨ª de l'amor i la saviesa, teatre musical amb arrels populars... moltes de les possibles lectures de La flauta m¨¤gica, de Mozart, caben en la producci¨® enginyosa i visualment prodigiosa de la Komische Oper Berlin creada pel director d'escena Barrie Kosky i el t¨¤ndem art¨ªstic de la companyia 1927, formada per l'animador Paul Barritt i l'escriptora Suzanne Andrade. La seva innovadora barreja d'est¨¨tica del cinema mut, animaci¨® i videocreaci¨® va captivar el p¨²blic del Liceu en la primera de les nou funcions que tanquen la temporada del coliseu barcelon¨ª.

Hi ha una part m¨¤gica en aquesta curiosa producci¨®, el triomf m¨¦s gran de la companyia berlinesa dels ¨²ltims anys, que explica l'acci¨® del genial singspiel de Mozart i Emanuel Schikaneder sense escenografia i amb la figura de Buster Keaton transmutada en Papageno com a homenatge a l'encant del cinema mut. Els personatges canten i es mouen sobre la projecci¨® d'imatges en blanc i negre i acolorides que atorguen al relat un car¨¤cter on¨ªric. Els detalls s¨®n sorprenents, en un devessall de fantasia, enginy i humor que no d¨®na treva ni a l'espectador ni als cantants.

En un complex treball d'equip t¨¨cnic i art¨ªstic, cantants i imatges interactuen amb precisi¨® mil¡¤lim¨¨trica; el que sembla una pantalla gegantesca que ocupa tot l'escenari amaga panells que giren per fer apar¨¨ixer i desapar¨¨ixer els cantants que, ¨°bviament, no poden veure les imatges projectades a les seves esquenes. I l'encaix d'aquest trencaclosques visual mant¨¦ totalment esbala?ts els espectadors.

Veure a la Reina de la Nit convertida en una aranya gegantina que s'abalan?a sobre una Pamina amb guarniments de Louise Brooks, o que Monostatos habita la pell del Nosferatu, de Murnau, s¨®n mostres de l'humor que banya un muntatge que prescindeix dels llargs passatges parlats: en lloc seu es projecten uns concisos di¨¤legs acompanyats al pianoforte, clarament amb l¡¯estil del cinema mut, en fragments de dues fantasies de Mozart.

La fascinaci¨® visual ¨¦s innegable en un muntatge sota l'¨¤gil i ben contrastada direcci¨® musical de Henrik N¨¢s¨¢si, titular de la Komische Oper, que obt¨¦ un bon rendiment de l'orquestra ¨Cunes fustes estupendes¨C i el cor del Liceu. Una altra cosa s¨®n les veus de la companyia alemanya: els cantants dominen els mil¡¤lim¨¨trics moviments per quadrar acci¨® teatral i imatge, i surten airosos de les seves comeses vocals en un bon treball d'equip en qu¨¨ ning¨² no desentona, per¨° tampoc entusiasma.

El noble Sarastro de Dmitri Ivaixtxenko, que, amb la seva veu, va impressionar molt m¨¦s com a Orador superamplificat, i la t¨¨cnicament segura de Reina de la Nit d¡¯Olga Pudova, precisa en el registre agut encara que curta de volum, van destacar en el marc d'un nivell general molt digne; el contingut Papageno de Dominik K?ninger, les correctes intervencions de Julia Giebel (Papagena) i Peter Renz (Monostatos) van ser m¨¦s aplaudides que Mauren McKay i Allan Clayton, que van ser els millors int¨¨rprets de Pamina i Tamino. El bon treball del trio de dames i el trio de nens del T?lzer Knabenchor van completar el primer repartiment.

La vetllada es va iniciar molt oportunament amb un missatge en record a les v¨ªctimes de l'atemptat de Ni?a, llegit en catal¨¤, castell¨¤, franc¨¨s i angl¨¨s, que va destacar el valor simb¨°lic de la m¨²sica contra la barb¨¤rie que castiga el m¨®n. L'espectacle tornar¨¤ al Liceu despr¨¦s de les vacances per obrir la temporada 2016-17 amb cinc funcions m¨¦s del 12 al 17 de setembre.