Emma a la Facultat

Emma Cohen va introduir a la Facultat de Dret de Barcelona un nou estil de dona. A mitjan anys seixanta, aquella Facultat era un club social en el qual, a m¨¦s, s¡¯ensenyava Dret. S¡¯ha repetit mil vegades l¡¯exageraci¨® que era l¡¯¨²nic bar de Barcelona que tenia Facultat. Exagerat per¨°, en el fons, cert.

Els arquitectes que la van dissenyar ¡ªl¡¯equip de Sub¨ªas, Gir¨¢ldez i L¨®pez I?igo, que per aquesta obra van obtenir merescudament el primer premi FAD¡ª havien encertat de ple perqu¨¨ en aquell edifici s¡¯hi trob¨¦s tothom f¨¤cilment, alumnes i professors, sense haver de fer cap esfor?. Era el m¨¦s semblant a una ¨¤gora grega: un lloc per parlar, comunicar-se, con¨¨ixer-se, fer amistats, fixar-se en els altres. Prendre un caf¨¨ a la barra del bar era una manera habitual de comunicar-se els professors amb els alumnes.

Despr¨¦s mai he vist un centre universitari tan ben distribu?t des del punt de vista pedag¨°gic: tres aules grans al costat d¡¯un vest¨ªbul ampli que condu?a, b¨¦ al bar, b¨¦ a la secretaria, a l¡¯aula magna o a la sala de professors. A m¨¦s, per una escala es pujava a les aules petites de quart i cinqu¨¨, per un ascensor a la biblioteca general i els seminaris de cada assignatura. A baix, al vest¨ªbul i al bar, hi havia la bull¨ªcia; a dalt, a la biblioteca i als seminaris, el silenci i la pau. Es podia optar. Tot perfectament distribu?t. Avui destru?da, d¡¯aquella Facultat encara se¡¯n poden visitar les ru?nes.

Emma Beltr¨¢n hi va irrompre com una pedra en un estany. Josep Pla deia de Vicens Vives ¡ªsi no m¡¯equivoco, oncle de l¡¯Emma¡ª que en acudir a una reuni¨® no hi entrava, com feien els altres assistents, sin¨® que hi irrompia: tal era la seva personalitat aclaparadora. Doncs b¨¦, de la mateixa forma l¡¯Emma va irrompre a la Facultat i per la mateixa ra¨® que Vicens: per la seva personalitat aclaparadora.

Arran de la seva defunci¨® recent s¡¯ha parlat de l¡¯Emma d¡¯aquells anys com d¡¯una noia molt maca i aix¨ª era. Per¨° de noies maques n¡¯hi havia moltes, la seva germana N¨²ria, que ja cursava tercer, tamb¨¦ era molt maca, encara m¨¦s que l¡¯Emma segons el c¨¤nons cl¨¤ssics. El que era nou en l¡¯Emma era que la seva bellesa era diferent a la de les altres, no responia a aquests vells c¨¤nons sin¨® als temps nous que havien d¡¯arribar.

Efectivament, en aix¨° era una avan?ada a la seva ¨¨poca, tenia un air du temps que anava m¨¦s enll¨¤ d¡¯all¨° purament f¨ªsic. Nom¨¦s de veure-la ja t¡¯adonaves que es tractava d¡¯una noia nova i original, descarada i lliure, a la recerca de la seva veritable personalitat. Era com un cervatell botant al seu aire per un prat. I tot aix¨° se li reflectia en el f¨ªsic, com a Jean Seberg a ? bout de souffle, de Godard. Aquesta bona nova va aportar Emma Beltr¨¢n quan encara no sabia que el seu cognom art¨ªstic seria el de Cohen. Nulle etica sine estetica.

En aquesta recerca de personalitat es va trobar amb un grup d¡¯estudiants que havien format una companyia de teatre dirigida per un d¡¯ells, Mario Gas, que ja llavors demostrava que era un geni de l¡¯escenari, un tot terreny: com actor, director, adaptador, escen¨°graf, guionista. Era igual. Venia de fam¨ªlia d¡¯artistes, ho portava a la sang. Per¨° aquest no era exactament el cas de l¡¯Emma, encara que Lucas Beltr¨¢n, catedr¨¤tic d¡¯Economia i un pensador liberal avui injustament oblidat, era el seu oncle.

Naturalment, l¡¯Emma es va llan?ar al teatre. A m¨¦s de Mario, all¨¤ va trobar companys molt interessants com Carlos Tr¨ªas i Cristina Fern¨¢ndez-Cubas, Carles Velat, Marta Izoard, Gustavo Hern¨¢ndez, Carles Canut, Santiago Sans. Alguns seguirien en la far¨¤ndula, altres passarien al m¨®n literari. Excepte Carles Velat, els altres eren m¨¦s aviat actors mediocres, inclosa l¡¯Emma. Per¨° com a conjunt eren el grup cultural m¨¦s trencador de la Facultat i, des del punt de vista del teatre, la immensa capacitat seductora de Mario Gas ho salvava tot.

En aquests anys de Facultat es va forjar el principal tret del car¨¤cter de l¡¯Emma: la seva rebel¡¤lia. Per aix¨° va entroncar amb el maig del 68 franc¨¨s, tan fam¨®s com superficial i ef¨ªmer. A Madrid va tenir la fortuna de formar parella amb Fernando Fern¨¢n G¨®mez. Segur que s¡¯ho van passar molt b¨¦: la fascinant Emma sempre a la recerca de la seva personalitat pels camins de la llibertat.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.