Bacon el jugador

En una carta del 1952 Francis Bacon escriu a Sir Colin Anderson, el seu mecenes aleshores, molt preocupat per les repetides p¨¨rdues de l'artista al casino de Montecarlo: ¡°Un dia m'agradaria explicar-li el vici del joc. Per mi, est¨¤ ¨ªntimament lligat a la pintura¡±. Li explica que de la mateixa manera que de vegades sent com el crupier apel¡¤la al n¨²mero que finalment guanyar¨¤ un gran pot, les seves teles m¨¦s reeixides s¨®n un assumpte de ¡°sort¡± i ¡°casualitat¡±. No perqu¨¨ les imatges se li hagin imposat de manera autom¨¤tica, sin¨® perqu¨¨ s¨®n el resultat d'un desafiament a la pintura en qu¨¨ la sort ¨¦s ¡°el moviment accidental del pinzell¡±. ?s bonic, oi?

S¨®n algunes de les coses sobre el pintor, avui d'alt¨ªssima fama, que es poden aprendre i apreciar en l'excel¡¤lent exposici¨® que el F¨°rum Grimaldi i la Fundaci¨® Francis Bacon presenten a Montecarlo fins al 4 de setembre, una mostra espl¨¨ndida a c¨¤rrec de l'historiador Martin Harrison, autor aix¨ª mateix del cat¨¤leg raonat de l'artista editat aquest mateix any. Per als qui creiem en moments culturals de provada import¨¤ncia, aquest any Bacon n'¨¦s un. Pel cat¨¤leg raonat i per aquesta exposici¨® de doble recorregut. A la capital monegasca, Harrison presenta les relacions de Bacon amb la cultura francesa. Al Guggenheim bilba¨ª presentar¨¤ a l'octubre la relaci¨® baconiana amb la pintura espanyola, a la qual caldr¨¤ tornar perqu¨¨ certament ¨¦s d'envergadura: Picasso, Vel¨¢zquez, Goya, Mir¨®, Zuloaga...

Si la desgr¨¤cia que s'ha abatut sobre Ni?a i la Rivera francesa no ¨¦s impediment per comentar aquesta exposici¨® i animar a veure-la, tampoc no es pot pensar que el principat de M¨°naco es dediqui en mat¨¨ria cultural a programar qualsevol cosa per ser el que ¨¦s en altres aspectes. M¨¦s aviat la pol¨ªtica cultural i l'oceanogr¨¤fica en s¨®n el contrap¨¨s. M¨°naco no ¨¦s Marbella, per dir-ho suaument. Sens dubte, molts resideixen aqu¨ª per blanquejar diners. Altres, com Bacon el 1946, per jugar al casino.

El pintor de naixement irland¨¨s el 1909 i mort madrilenya el 1992 va passar llargues temporades aqu¨ª. Se sap molt poc de la seva vida art¨ªstica fins aleshores. Explica Harrison que, tot i que va comen?ar a pintar el 1927, es conserven ¨²nicament vint-i-set dibuixos i teles dels dinou anys que van transc¨®rrer fins que el juliol del 1946 es va instal¡¤lar a Montecarlo. Bacon va fer creu i ratlla. Va arribar a la ciutat mediterr¨¤nia gr¨¤cies a la primera tela que va vendre aquell mateix any i amb una imatge al cap: el retrat de Vel¨¢zquez del papa Inocenci II. Una de les obres que per primera vegada es veuen en exposici¨® ¨¦s Paisatge amb Papa/Dictador, realitzada ja a M¨°naco. Aqu¨ª pintaria les altres teles que parteixen del quadre de Vel¨¢zquez en di¨¤leg amb el crit d'una dona al film El cuirassat Potemkin, d'Einsenstein. Icones perdurables, eternes.

Paisatge amb Papa/Dictador produeix un calfred baconi¨¤ en estat pur. Fosc, molt fosc, al centre hi ha un papa de color morat desdibuixat que crida, mentre a la seva dreta voletegen batallons alats i, a l'esquena, el pante¨® de la civilitzaci¨® cl¨¤ssica no pot protegir-lo. ?s clau la data, despr¨¦s de la II Guerra Mundial, i el t¨ªtol, que per primera vegada, per¨° tamb¨¦ l'¨²nica vegada en Bacon, apel¡¤la de manera forta que despr¨¦s d'Auschwitz i Hiroshima no hi ha representant de D¨¦u a la Terra que valgui. Mirar pintures com si fossin fora del temps no ¨¦s acceptable.

La mostra ¨¦s en gran manera una revelaci¨® de conjunt. Tant¨ªssimes obres s¨®n in¨¨dites, que per alguna cosa Harrison les coneix totes. Ho s¨®n fins i tot per a la ve?na Fran?a, que creu sense ra¨® que ho sap tot sobre Bacon. Par¨ªs el va consagrar el 1971 al Grand Palais, un museu que pr¨¨viament nom¨¦s s'havia obert a Picasso (els museus aleshores no acollien artistes vius). Per¨° molt de Bacon havia passat a M¨°naco.

Aix¨ª la casualitat, l'atzar, l'accident, resultat del joc. Bacon es passava les nits al casino i sovint sortia sense un c¨¨ntim. En tornar a casa pintava. Per¨° un dia, sense diners i sense teles preparades per pintar, va girar un quadre i es va posar a treballar en la tela sense preparar. De la rugositat i les moltes capes de pintura necess¨¤ries per apaivagar-la, que van donar una textura gaireb¨¦ de cuir, va n¨¦ixer a Montecarlo el Bacon definitiu. D¨¦u n'hi do.

Si aneu per all¨¤, no us perdeu una visita (concertada) a la Fundaci¨® Bacon, en una petita vila urbana que acull indicis molt interessants del pintor. Aix¨ª, la porta del lavabo d'un dels seus estudis parisencs, amb dibuixos pornogr¨¤fics dels seus convidats pintors, Soulages un d'ells.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.