La demolici¨® de la personalitat

El lector de Veus al ras, la segona novel¡¤la de Sebasti¨¤ Perell¨® (Costitx, 1963) despr¨¦s de P¨¨ls i senyals, t¨¦ la sensaci¨® d¡¯enfrontar-se a un argument que es podria haver pouat en l¡¯obra de Marguerite Duras, amb la peculiaritat que podria haver sigut escrit per un Samuel Beckett que hagu¨¦s passat per l¡¯esplendor verbal de Blai Bonet i Biel Mesquida. Resumit amb fredor, l¡¯argument podria semblar una mica gas¨®s i as¨¨ptic, excessivament somnolent: un home que fa deu anys que va sortir de casa seva per no entrar-hi mai m¨¦s, abandonant la dona i perdent el seny i la paraula, s¡¯hi presenta cada setmana, se situa sota una finestra i pronuncia una salm¨°dia inintel¡¤ligible. Des de dins de la llar, la dona el mira, escriu sobre el passat en com¨² i intenta entendre el present estrany que li toca viure. A Veus al ras, Perell¨® prescindeix de les an¨¤lisis i les interpretacions psicol¨°giques, de les descripcions explicatives, de l¡¯ordre argumental i fins i tot, gaireb¨¦, de la racionalitat, per¨° el lector, des de la primera frase, no pot evitar capbussar-se amb delit en un torrent narratiu on tots els motius tem¨¤tics i ambientals, on totes les peces aparentment inconnexes, es combinen amb una s¨¤via majestuositat per atorgar al conjunt una m¨²sica impecable de mis¨¨ria moral, soledat tenebrosa i exc¨¦s lux¨®s.

Com si fos un dels antiherois sense nom que poblen la narrativa de Beckett, l¡¯home que s¡¯est¨¤ dret davant de la casa on havia viscut i, ¡°desbridat d¡¯ell mateix¡±, parla entre dents ¡°un balbuceig que li grinyola, una xerradissa eixorca, mots que queden sense dir, un mormol entretallat, que s¡¯esguerra¡±, s¡¯entossudeix a viatjar cap a un estadi d¡¯extrema reducci¨® f¨ªsica. Com els personatges de Beckett, tamb¨¦ se sap alg¨² imperfecte i deforme, que sempre ha dubtat sobre ell mateix, sobre el seu passat i el seu present, com si la seva mem¨°ria i la seva experi¨¨ncia estiguessin carregades de trampes i paranys, trampes i paranys que tamb¨¦ va comen?ar a localitzar en cada una de les paraules que pronunciava davant de la dona i les amistats, desmentint-se i contradient-se cada dos per tres, destruint qualsevol ordre possible de les aparences: a Veus al ras, el que fa el lector ¨¦s llegir la descripci¨® rigorosa d¡¯un proc¨¦s de demolici¨® de la personalitat, i, encara que aqu¨ª no passi el que pateixen els personatges de Beckett (que l¡¯aniquilaci¨® f¨ªsica sigui tan insuportable que caiguin a terra i ja no puguin aixecar-se mai m¨¦s), encara que sempre estigui dempeus, l¡¯home que pronuncia lletanies incomprensibles tamb¨¦ sembla que estigui imm¨°bil enmig de la foscor, presoner de la seva veu malalta, a l¡¯espera amarga d¡¯un gest atro? que acabi de consolidar del tot el proc¨¦s de desverbalitzaci¨® abans que s¡¯esdevingui l¡¯¨²ltim i definitiu pas cap a la mort. Potser tot va comen?ar el dia que va deixar de llegir i ¡°cercava missatges encriptats en forma d¡¯imatges en els textos, l¨ªnies que feien els blancs entre els mots, hi veia perfils, figures delirants¡±.

La dona que mira des de la finestra i escolta sense entendre el discurs que li arriba des de l¡¯exterior ¨¦s la cara oculta d¡¯una altra mena de soledat: ¨¦s la soledat irreprimible de la gent que escriu amb obsessi¨® sobre el que no s¡¯ent¨¦n i es vol entendre, com si l¡¯¨²nic esfor? viable fos dotar de sentit les rectes i les corbes i els colors de les arts abstractes del cor i dels sentiments. Al cap i a la fi, Veus al ras tamb¨¦ es pot llegir com un tractat sobre una manera molt ambiciosa de concebre la literatura, la literatura considerada com el cam¨ª m¨¦s escaient per penetrar dins de l¡¯inexplicable, dins de les temptacions de l¡¯inefable. I Perell¨®, en fi, sembla dir que no hi ha res tan inexplicable i inefable ¡ªi tan liter¨¤riament suggestiu¡ª com el relat d¡¯una crisi: Veus al ras tamb¨¦ ¨¦s una de les indagacions m¨¦s radicals que s¡¯han pogut llegir en els ¨²ltims temps sobre l¡¯a?llament, l¡¯alienaci¨® moral i la falta d¡¯identitat que pot destruir la conviv¨¨ncia d¡¯una parella, sobre la llista ca¨°tica de fets que impulsa dos individus a allunyar-se tant l¡¯un de l¡¯altre fins a ser dos desconeguts absoluts. Entre l¡¯home mut i la dona que ja no veu a ning¨² i viu enclaustrada en ella mateixa, escrivint i interpretant la seva realitat, per¨°, hi ha la veu de Perell¨®, escandint frases i par¨¤grafs memorables per a goig dels lectors m¨¦s exigents.

VEUS AL RAS

Sebasti¨¤ Perell¨®

Club Editor

224 p¨¤gines. 16 euros