Abs¨¨ncia de calma

A Estr¨¨s i llibertat, Peter Sloterdijk (Karlsruhe, 1947) observa que ¡°una naci¨® ¨¦s una col¡¤lectivitat que aconsegueix conservar en com¨² l¡¯abs¨¨ncia de calma¡±. Aquest assaig, publicat en catal¨¤ per Arc¨¤dia en una magn¨ªfica traducci¨® de Ra¨¹l Garrigasait, s¡¯afegeix a una s¨¨rie de textos breus que Sloterdijk ha anat produint al llarg dels anys i que reforcen i estenen el sentit d¡¯una obra s¨°lidament vertebrada per tractats filos¨°fics de l¡¯envergadura de Cr¨ªtica de la ra¨® c¨ªnica (1983) i Esferes (tres volums, 1998-2004); ben arrelada en la tradici¨® filos¨°fica occidental, de Plat¨® a Heidegger, i fortament implicada en els problemes que planteja el m¨®n contemporani.

La tesi de partida d¡¯Estr¨¨s i llibertat ¡ªtranscripci¨® d¡¯una confer¨¨ncia que l¡¯autor va pronunciar a Berl¨ªn el 2011¡ª ¨¦s que una col¡¤lectivitat tan sols es mant¨¦ unida en tant que ¨¦s capa? de generar un flux incessant de preocupacions que li permetin viure en un estr¨¨s permanent. Feta aquesta observaci¨®, Sloterdijk constata que la c¨¤rrega del sistema es troba en els mitjans de comunicaci¨®, des del moment que la funci¨® principal d¡¯aquests ¨¦s la cont¨ªnua difusi¨® d¡¯una ¨¤mplia oferta de propostes d¡¯indignaci¨®, enveja o presumpci¨® per excitar la sentimentalitat o afavorir l¡¯angoixa. Entre totes les possibilitats que se li ofereixen, els receptors dels mitjans poden triar les que vulguin, i per aix¨° diu Sloterdijk, parafrasejant Renan, que la naci¨® ¨¦s un plebiscit diari, per¨° afegeix tot seguit que el plebiscit no ¨¦s sobre la Constituci¨®, sin¨® sobre ¡°la prioritat de les preocupacions¡±.

Com ja anuncia el t¨ªtol del llibre, l¡¯estr¨¨s col¡¤lectiu ¨¦s indissociable de la llibertat, i en aquest punt l¡¯autor fa notar que hist¨°ricament hi ha hagut dues concepcions de llibertat ben diferenciades. Per explicar la primera, relata, seguint Titus Livi, la violaci¨® de Lucr¨¨cia per part de Sext Tarquini i com la conseg¨¹ent indignaci¨® dels ciutadans de Roma condueix a la revolta contra la dominaci¨® etrusco-tarqu¨ªnia: en el m¨®n antic, la idea de llibertat es referia nom¨¦s a la lluita d¡¯un poble per alliberar-se de la tirania. El segon concepte de llibertat, el del m¨®n modern, es veu expressat per primer cop a la cinquena r¨ºverie de Rousseau, all¨¤ on el fil¨°sof de Ginebra, ajagut d¡¯esquena al fons d¡¯una barca a la deriva a les aig¨¹es del llac Bienne, descobreix que es pot a?llar del m¨®n i de la seva pr¨°pia identitat social.

Malgrat la gran difer¨¨ncia que les separa, aquestes dues idees de llibertat coincideixen en el fet de ser reaccions contra l¡¯abs¨¨ncia de calma. L¡¯antiga, en la seva necessitat revolucion¨¤ria, pot obrir noves vies d¡¯estr¨¨s, i pot conduir tamb¨¦ a la tirania dels costums nacionals, desenlla? que el pensament modern no pot sin¨® refusar de pla. D¡¯altra banda, del subjectivisme rousseauni¨¤ han derivat tota una s¨¨rie d¡¯actituds que Sloterdijk anomena ¡°l¡¯avantguarda de la inutilitat¡±, i entre les quals cal incloure els qui ofereixen t¨¨cniques de relaxaci¨®, retirs meditatius o noves religions, i sobretot els moviments juvenils que al llarg del segle XX han anat promovent totes les varietats possibles d¡¯improductivitat i asocialitat.

Ara b¨¦, en el m¨®n contemporani les dues formes de llibertat continuen tenint sentit. La majoria dels habitants d¡¯aquesta terra continuen governats per tiranies i, a les societats democr¨¤tiques, els grans productors d¡¯estr¨¨s pol¨ªtic i financer han augmentat l¡¯abs¨¨ncia de calma fins a proporcions inusitades. Sloterdijk arriba aix¨ª a la conclusi¨® del seu assaig oferint un tercer concepte de llibertat que emparenta amb el que els grecs anomenaven thym¨®s ¡ªla disposici¨® a elevar-se sobre l¡¯ordinari, sobre el que ve donat¡ª, i el proposa com l¡¯ess¨¨ncia que ha de retornar al liberalisme el sentit que ha perdut. La llibertat no es pot reduir al ref¨²s de qualsevol trava que obstaculitzi l¡¯afany de poder o la satisfacci¨® d¡¯aspiracions personals; la decisi¨® d¡¯imposar-se a les circumst¨¤ncies i el desig de generositat s¨®n tamb¨¦ actes de suprema llibertat. D¡¯aquesta manera Sloterdijk ¡ªen contraposici¨® a les fantasies comunistes de l¡¯esquerra i al conformisme de la dreta conservadora¡ª assenyala el pensament liberal pur com l¡¯¨²nica porta de sortida.

ESTR?S I LLIBERTAT

Peter Sloterdijk

Traducci¨® de Ra¨¹l Garrigasait

Arc¨¤dia

64 p¨¤gines. 12,90 euros