Els propietaris de la ciutat

A qui pertany la ciutat? Aquesta ¨¦s la pregunta que va sobrevolar la setmana passada en la confer¨¨ncia ¡°Urban Age¡± organitzada per la London School of Economics a la Biennal d¡¯Arquitectura de Ven¨¨cia. El debat s¡¯explica per la creixent pressi¨® de l¨°giques globals sobre la ciutat. La immigraci¨®, el turisme o el capital global s¨®n nom¨¦s alguns dels fen¨°mens darrere dels debats urbans del moment. Quins drets atorguem als nouvinguts, com fer conviure visitants i residents o qui s¨®n els nous propietaris del s¨°l urb¨¤ s¨®n tres q¨¹estions que avui remeten a la pregunta a qui pertany la ciutat. La resposta ¨¦s aparentment senzilla: la ciutat, com tots els b¨¦ns comuns, ¨¦s un d¡¯aquests espais i recursos que, sense ser de ning¨², ¨¦s patrimoni de tots.

No obstant aix¨°, com va assenyalar Saskia Sassen, assistim a un nou fenomen que est¨¤ alterant les l¨°giques de poder fins al punt de posar en risc la noci¨® tradicional de ciutat. Es tracta de la compra massiva d¡¯edificis o peces senceres de teixit urb¨¤ per part de grans corporacions o inversors globals que comencen a dominar els centres de capitals com Londres, Nova York o T¨°quio. En alguns casos, s¡¯instal¡¤len nous focus financers on abans hi havia edificis p¨²blics o governamentals que estaven inserits en la trama urbana i ara, en la seva nova funci¨®, tenen uns requisits de seguretat que els separa del seu entorn m¨¦s immediat i creen petites illes d¡¯excepci¨® a la ciutat. En altres casos, s¨®n inversions milion¨¤ries de diners provinents de la Xina, R¨²ssia o el Golf P¨¨rsic que compren resid¨¨ncies als barris m¨¦s exclusius, no per viure, sin¨® com una forma d¡¯estalvi o inversi¨®. Aix¨ª, sorgeixen en ple centre barris fantasmes en els quals no viu ning¨², en una l¨°gica que trenca la barreja pr¨°pia de tot espai urb¨¤, augmenta els preus del conjunt i crea noves fronteres a la ciutat.

No es tracta d¡¯un fenomen nou. En la seva influent obra La ciudad global, Sassen ja alertava de les compres d¡¯edificis per part de capital estranger a finals dels anys vuitanta. Llavors, m¨¦s de la meitat dels edificis de la City de Londres ja eren de propietat internacional. Amb les desregulacions dels noranta i els nous instruments de mobilitat electr¨°nica, va augmentar la transacci¨® i la compra de s¨°l urb¨¤ cada vegada m¨¦s ent¨¨s com una mercaderia. Amb el temps, a m¨¦s, moltes d¡¯aquestes empreses van entrar en la l¨°gica offshore, i algunes ciutats es van convertir en seus de societats fict¨ªcies que, de manera m¨¦s o menys legal, estaven relacionades amb paradisos fiscals. El 2014, per exemple, el 54% de les compres de propietats de m¨¦s de 5 milions de d¨°lars a Manhattan les van executar societats pantalla. Un percentatge molt elevat d¡¯edificis emblem¨¤tics com el Time Warner, el Plaza o el Warner pertanyen a persones que utilitzen societats fict¨ªcies per ocultar la seva identitat.

El problema d¡¯aquesta compra massiva de s¨°l urb¨¤ no ¨¦s que sigui de capital estranger perqu¨¨ tamb¨¦ existeixen inversors locals. Tampoc ¨¦s necess¨¤riament problem¨¤tic que es tracti d¡¯inversi¨® privada. Les ciutats han estat sempre espais privilegiats de producci¨® econ¨°mica, comer? i intercanvi, i els principals motors de la industrialitzaci¨®. La iniciativa privada pot crear bons espais col¡¤lectius. El problema de l¡¯espai p¨²blic no ¨¦s la propietat, sin¨® la funci¨®.

La novetat ¨¦s l¡¯escala i l¡¯impacte d¡¯aquesta compra massiva d¡¯edificis i s¨°l urb¨¤. Sassen parla de ¡°gegantisme urb¨¤¡± per descriure el pas d¡¯un teixit dominat per propietats petites, modestes i p¨²bliques a un altre d¡¯immenses peces urbanes, cares i essencialment privades que redueixen la complexitat de la ciutat. Es perden espais de barreja i porositat i s¡¯intensifiquen les fronteres dins de la ciutat. Espais abans oberts i accessibles es tanquen i desvinculen del context local. El principi d¡¯urbanitat, ent¨¨s com el vincle entre la vida ¨ªntima i la col¡¤lectiva, entre l¡¯autonomia individual i la conviv¨¨ncia amb estranys, tamb¨¦ queda seriosament danyat.

L¡¯adquisici¨® massiva de terres com a instrument de compet¨¨ncia econ¨°mica fa anys que actua a tot el m¨®n. ?s coneguda la compra de terres africanes per part d¡¯empreses xineses o de la B¨°snia rural per les saudites. Ara el fenomen ha arribat a la ciutat i nom¨¦s confirma la progressiva p¨¨rdua del territori com a ¨²ltim reducte de sobirania democr¨¤tica.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga.