¡°No vam dormir tranquils fins que vam saber que l¡¯assass¨ª havia mort¡±

Munic encaixa el cop amb enteresa. L¡¯atac que aquest divendres va costar la vida a deu persones, entre elles el seu autor, David S., un jove germanoirani¨¤ de 18 anys, ha deixat escenes de terror que els seus habitants trigaran a oblidar, per¨° l¡¯endem¨¤, el dol es viu amb neguit i tristesa sense que els seus carrers es transformin en un territori blindat per les forces de seguretat com ha succe?t anteriorment a Par¨ªs i a Brussel¡¤les. L¡¯abs¨¨ncia de control per entrar a la comissaria en la qual els caps de la c¨²pula policial bavaresa han explicat l¡¯aparent falta de lla?os entre l¡¯assass¨ª i qualsevol organitzaci¨® terrorista, i l¡¯escassa pres¨¨ncia d¡¯agents patrullant els carrers, ¨¦s tan not¨°ria que sorpr¨¨n pensar que ahir mateix la ciutat fos un anar i venir de sirenes.

I ho va ser. Entre elles es va moure Nadine Zweiner, de 41 anys, que viu tot just a 200 metres del lloc de la massacre. "Estava amb la meva filla al centre comercial i ens en vam anar deu minuts abans que comenc¨¦s el tiroteig", explica al costat del cord¨® policial que impedeix l¡¯acc¨¦s a la zona. Aix¨° li va permetre escapar de qualsevol perill per¨° no de ser testimoni dels efectes de les r¨¤fegues de trets que van ressonar a prop d¡¯on es trobava. "Els trets van comen?ar i la gent va sortir corrent... Tothom estava molt nervi¨®s", recorda aquesta fisioterapeuta muniquesa juntament amb la seva filla de vuit anys. Les hores que van seguir al soroll de les bales les va passar tancada a casa juntament amb les seves altres dues filles, el seu marit, i un amic i la seva fam¨ªlia, que van passar la nit amb ells a causa de la suspensi¨® del servei de transport p¨²blic i l¡¯ordre de les autoritats de no trepitjar els carrers per l¡¯amena?a que hi hagu¨¦s tiradors solts.

Davant la proximitat del seu habitatge al centre comercial, la mateixa policia va travessar el jard¨ª de Nadine i va trucar al timbre per preguntar-los si havien vist algun sospit¨®s. Despr¨¦s de la seva resposta negativa, els van recordar que no havien d¡¯abandonar la casa i van seguir la seva ruta per altres pisos de la zona. Els minuts van passar amb les finestres tancades i barrades i els ulls fixos en la televisi¨® per saber la destinaci¨® d¡¯aquests tres tiradors dels quals al principi es parlava i que podien ser al voltant de casa seva. L¡¯alleujament no arribaria fins m¨¦s enll¨¤ de la mitjanit. "A la 1.30 de la matinada, quan van informar que hi havia un ¨²nic assass¨ª i havia mort, vam poder dormir tranquils".

Com en el cas dels seus convidats, el record de la matan?a s¡¯associar¨¤ per a molts habitants de la ciutat a la nit en qu¨¨ van haver d¡¯improvisar un lloc on agafar el son. A la iniciativa que es va estendre a trav¨¦s de Twitter de ve?ns que oferien les seves cases a aquells que, lluny dels seus habitatges i sense transport disponible, es trobaven al carrer, es van sumar les portes obertes de les mesquites de la ciutat i l¡¯¨²s d¡¯institucions p¨²bliques com a refugi. Vera Reetberter, estudiant de tecnologia de 26 anys, bregava amb els barrils de cervesa d¡¯un costat a un altre durant la celebraci¨® del 500 aniversari de la llei de puresa de la cervesa bavaresa, un esdeveniment en el qual participaven 100 cerveseries de la regi¨® i que feia mesos que preparaven. Unes hores despr¨¦s del seu comen?ament estava tancada en un edifici p¨²blic amb desenes de persones que van fugir davant l¡¯amena?a dels tiradors i que van acabar passant la nit en un hotel.

Per¨° els trets de David S. no nom¨¦s van sembrar el p¨¤nic. Des que es va con¨¨ixer la matan?a, part de la societat alemanya esperava m¨¦s dades sobre l¡¯agressor per extreure conclusions pol¨ªtiques segons la seva filiaci¨® islamista o d¡¯extrema dreta, les dues alternatives que es barrejaven i que de moment la policia descarta. La l¨ªder xen¨°foba d¡¯Alternativa per a Alemanya (AfD), Frauke Petry, publicava una fotografia amb ambul¨¤ncies i furgons policials en xarxes socials per proclamar que aquesta era la nova normalitat que espera al pa¨ªs, mentrestant entre alguns ciutadans musulmans el desig era que l¡¯atac no tingu¨¦s motivacions religioses. "T¡¯imagines el que aix¨° suposaria per als musulmans?", preguntava temor¨®s aquest dissabte un taxista turc que preferia ocultar la seva identitat per no enfadar ning¨². "M¡¯agraden els alemanys. Aquesta ciutat ¨¦s molt segura", afegia.

Un altre company de professi¨®, Yamam Qader, nascut a Kabul fa 52 anys per¨° avui amb nacionalitat alemanya, va arribar com a refugiat a Alemanya fa m¨¦s de dues d¨¨cades fugint dels radicals religiosos per la seva milit¨¤ncia antiislamista, per¨° avui assumeix l¡¯ideari dels qui rebutgen l¡¯arribada de m¨¦s refugiats: "Merkel obre les portes als terroristes", critica. L¡¯esperit de conc¨°rdia que va envoltar l¡¯arribada dels primers refugiats a Alemanya, quan multitud de ciutadans van acudir a l¡¯estaci¨® de tren a rebre¡¯ls amb mantes, joguines i roba i les autoritats van haver de demanar la fi de les donacions perqu¨¨ no es donava prove?ment, sembla haver quedat tapat per la nova dial¨¨ctica de la por que les formacions populistes tracten d¡¯explotar.

Malgrat aix¨°, els carrers de Munic van deixar de ser aquest dissabte l¡¯escenari des¨¨rtic que un sol home va imposar en la nit de divendres per seguir acollint milers de transe¨¹nts. Entre ells Vera Reetberter, l¡¯estudiant que avui retirava els barrils de cervesa trista i resignada per¨° aprovant que no ¨¦s moment de celebraci¨®, i la filla de vuit anys de Nadine Zweiner, a la qual intenten transmetre que el perill ha passat i que torna a somriure al costat de la seva mare: "Li expliquem que ja pot mirar per la finestra sense cap problema".