Una guerra gens convencional

La successi¨® d¡¯atemptats terroristes dels ¨²ltims mesos ens situa davant una nova realitat: la d¡¯haver d¡¯acostumar-nos a conviure amb la incertesa d¡¯on esclatar¨¤ la propera bomba, on es produir¨¤ la propera massacre. Sabem que l¡¯amena?a ¨¦s molt concreta, per¨° tamb¨¦ molt indeterminada: en qualsevol moment, en qualsevol lloc. Com podem afrontar aquest estat d¡¯amena?a permanent? Quant terrorisme serem capa?os d¡¯assumir sense que trontollin els nostres fonaments democr¨¤tics? ¡°Que D¨¦u no et doni tot el sofriment que pots arribar a suportar¡±, diu un savi refrany. Tant de bo que no h¨¤gim de suportar tot el dany que el gihadisme terrorista ens pot arribar a infringir, perqu¨¨ ¨¦s molt. En aquesta certesa radica precisament la dificultat que els governants europeus tenen per encarar la nova situaci¨®.

Fran?a ha reaccionat a l¡¯atemptat ni?ard prorrogant l¡¯estat d¡¯excepci¨® i abans havia reaccionat als de Par¨ªs amb una declaraci¨® solemne de guerra a l¡¯ISIS. Una guerra que ja lliurava i que pret¨¦n reconquistar el territori ocupat per l¡¯Estat Isl¨¤mic a S¨ªria i a l¡¯Iraq. Deixar el gihadisme sense base territorial ¨¦s important, per¨° tots sabem que estem davant un nou tipus de guerra en el qual l¡¯asimetria militar no juga ja en favor del m¨¦s poder¨®s. Occident pot desplegar una enorme capacitat b¨¨l¡¤lica en un territori, per¨° no pot evitar que cada poc temps hi hagi un atemptat com el ni?ard. Cap pa¨ªs europeu suportaria una guerra en la qual cada mes hi hagu¨¦s tantes baixes entre els seus soldats com morts va haver-hi en els atacs ni?ards o de Par¨ªs. D¡¯aqu¨ª procedeix la capacitat desestabilitzadora del terrorisme islamista. Mentre que els pa?sos amena?ats tenen dificultats per justificar les despeses militars i reclutar soldats que combatin el front militar, l¡¯ISIS ha constru?t una causa global capa? de reclutar terroristes a tot el m¨®n.

L¡¯Estat Isl¨¤mic ha ressuscitat l¡¯esperit i algunes de les formes d¡¯actuar de la Secta dels Assassins del segle XI, de la qual procedeix justament la paraula assass¨ª, per¨° la seva for?a radica que el seu territori no t¨¦ l¨ªmits. El seu territori ara ¨¦s Internet. Gr¨¤cies a l¡¯habilitat amb la qual s¡¯aprofita de les possibilitats que ofereix la Xarxa, una ideologia arcaica i retr¨°grada com la que postula el gihadisme radical ¨¦s capa? de reclutar sense esfor? una legi¨® de soldats dorments a l¡¯interior mateix de la societat que pret¨¦n combatre. En aquest nou paradigma, les respostes basades en la idea de fortificaci¨® serveixen de ben poc. No hi ha muralles que Internet no pugui travessar.

En canvi, pot aprofitar molt b¨¦ la porositat d¡¯una societat oberta de la qual Occident ja no pot prescindir. L¡¯ISIS no necessita desplegar una estructura organitzada. Qualsevol pot convertir-se en un llop solitari i perpetrar una massacre. Tampoc ha de facilitar mitjans ni armes per a l¡¯atac. Els mateixos combatents se les procuren i si no les aconsegueixen, poden convertir qualsevol instrument al seu abast ¡ªun cotxe, un cami¨®, una destral¡ª en una arma mort¨ªfera. Els seus soldats no necessiten grans plans log¨ªstics ni ordres de cap Estat Major. Simplement han d¡¯actuar quan creuen que tenen les condicions per fer-ho. En el lloc m¨¦s sensible al qual puguin accedir. A difer¨¨ncia de la guerra convencional, on els estrategs tracten d¡¯anticipar-se als atacs de l¡¯enemic, en aquesta s¨®n impredictibles perqu¨¨ estan guiats per l¡¯atzar.

Per¨° l¡¯arma m¨¦s important ¨¦s de naturalesa psicol¨°gica. El fet que els qui defensen la causa gihadista estiguin disposats a immolar-se per ella. La premissa de morir matant els portar¨¤ a buscar la forma que el seu sacrifici rendeixi el r¨¨dit m¨¦s gran possible en termes de terror, que ¨¦s el que es busca. Aix¨° ¨¦s una cosa que a la societat amena?ada li resulta incomprensible. Que joves criats en els valors occidentals, sota els par¨¤metres del racionalisme il¡¤lustrat, es puguin lliurar de tal manera a una idea que els porti no nom¨¦s a violentar els valors en els quals han estat educats, sin¨® a contravenir la racionalitat i fins i tot els postulats que la biologia evolutiva ha impr¨¨s en els nostres gens en forma d¡¯instint de superviv¨¨ncia. Un instint que opera en canvi amb tota la seva for?a en la societat amena?ada. Per aix¨°, el primer objectiu enfront del terrorisme ha de ser aconseguir que la por i el sentiment d¡¯impot¨¨ncia no ens empenyi a reaccions defensives que soscavin els nostres fonaments democr¨¤tics i lluny d¡¯afeblir el gihadisme terrorista, el reforcin.