La construcci¨® d¡¯un mite

Marc Andreu ¨¦s un periodista que investiga la hist¨°ria dels barris i que amb la seva meticulosa tesi sobre la FAVB en els anys de la Transici¨® va guanyar el premi Ciutat de Barcelona. Aquests premis, si es miren en conjunt, s¨®n bastant un manifest, no perqu¨¨ l¡¯Ajuntament suggereixi qui ha de guanyar, aix¨° no, sin¨® perqu¨¨ selecciona un jurat que li garanteix una certa afinitat amb els productes premiats, alguns dels quals, no pas tots, tenen sentit pol¨ªtic. Aquests premis no admeten candidatures: el jurat hi compareix amb les seves prefer¨¨ncies sota el bra?. Amb escasses variants, ha estat sempre aix¨ª: la ciutat que mana es complau a recon¨¨ixer els m¨¨rits de qui la secunda, les coses que li produeixen un eco c¨¤lid i reconfortant. Que no significa que els premis no reuneixin m¨¨rits, ans al contrari: solen ser treballs de gran qualitat. En el cas de Marc Andreu, que pertany obertament a l¡¯entorn d¡¯Ada Colau i ara mateix ¨¦s conseller t¨¨cnic de Sant Andreu, el llibre ¨¦s un prodigi de dades interpretades amb un biaix ideol¨°gic molt clar, molt di¨¤fan. Cap problema: ning¨² li treu l¡¯honor d¡¯haver sistematitzat aquesta informaci¨®, que dormia en uns arxius que ell mateix va qualificar de ¡°verges¡±.

Fa poc, l¡¯autor va publicar un altre volum, Les ciutats invisibles, reportatges que pr¨¨viament havien sortit a L¡¯Aven? ¨Cgran instrument per entendre qui som, aquesta revista¡ªi que mereixien la recopilaci¨®. Barris perif¨¨rics de Barcelona i de l¡¯entorn metropolit¨¤ i alguna excursi¨® per les altres capitals catalanes i les seves perif¨¨ries. Estem parlant d¡¯espais marginals que en alguns casos conserven amb prou feines el contacte amb el nivell social que els envolta i que al mateix temps els separa del nucli. Quan la perif¨¨ria es desconnecta, quan hi ha una bretxa entre els m¨¦s pobres i els menys pobres, hi ha un grup hum¨¤ condemnat a quedar-se enrere per sempre. La famosa cohesi¨® social ¨¦s exactament el contrari: una continu?tat entre els uns i els altres que afavoreix la mobilitat social. Marc Andreu va a veure aquesta realitat, a avaluar-la i a explicar-la. No ¨¦s cert que estigui sistem¨¤ticament oblidada ¨Cen aquest espai hi han desfilat tots els barris que ell retrata, excepte els que s¡¯allunyen de la geografia barcelonina¡ªper¨° s¨ª que ho ¨¦s que no s¨®n territoris integrats a l¡¯imaginari convencional. ¡°Ning¨²¡± no va a alguns d¡¯aquests llocs; d¡¯altres funcionen la mar de b¨¦.

Com sol passar, Marc Andreu s¡¯hi troba amb vells lluitadors que han abaixat els bra?os. Ja no hi ha pancartes, ara hi ha crisi a seques i els ritmes de la protesta es canalitzen d¡¯una altra manera, no existeix aquella lluita franca d¡¯altres temps. Hi ha una nost¨¤lgia t¨¨nue que cobreix aquesta p¨¨rdua. P¨¨rdua d¡¯efic¨¤cia. La pol¨ªtica avui ¨¦s una altra cosa. Les velles generacions encara creien en l¡¯esfor? personal i en els estudis, avui el mercat ha triturat les expectatives. Marc Andreu constata aquests canvis, per¨° la seva intenci¨® ¨¦s recuperar la mem¨°ria de les lluites passades gaireb¨¦ com un cam¨ª de redempci¨®.

I aqu¨ª ¨¦s on es veu l¡¯operaci¨® de construir un mite: el de la classe obrera que, solid¨¤ria i organitzada, canvia el m¨®n. Tot i que ell sap que la gran transformaci¨® urbana es va donar quan un seguit de quadres ben formats van recollir les peticions i les van fer realitat. Va ser una revoluci¨® agitada des dels barris per¨° consagrada des de la classe mitjana que va passar a governar, perqu¨¨ ¨¦s la classe mitjana la que aporta coneixement, la que t¨¦ la formaci¨® necess¨¤ria per superar la pancarta. Per planificar globalment. A l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic del convent de Sant Agust¨ª hi ha una exposici¨® sobre les pintades de la Transici¨®: batalles perdudes. Totes es van quedar a mitges, excepte les que demanen per al barri: Barracas no, pisos si, escriuen a les parets del Carmel. Hi va haver pisos. Per¨° la m¨¤ que pintava no hagu¨¦s aconseguit collir la clau de la porta si no hagu¨¦s estat per aquell pacte t¨¤cit de transformaci¨® justiciera i bella que es va llaurar en despatxos il¡¤lustrats. Tant costa recon¨¨ixer que va ser un proc¨¦s col¡¤lectiu?

La supressi¨® de la classe mitjana en la hist¨°ria de la ciutat, i per tant en el seu present, ¨¦s una ofrena a Ada Colau, que es nodreix d¡¯aquest mite. Per¨° encara i aix¨ª ¨¦s una subtil manipulaci¨® que no es correspon amb les ¡°bones intencions¡± declarades dels qui precisament es proclamen restauradors de la mem¨°ria de tots.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.