Els dem¨°crates nomenen Hillary Clinton per ser la primera dona presidenta

A les 18.39, hora local, Clinton va aconseguir la majoria de delegats per ser la candidata que s'enfrontar¨¤ a Trump el 8 de novembre.

La delegaci¨® de cada estat va repartir els seus vots entre Clinton i Sanders, en funci¨® dels resultats d'aquests estats. Clinton tenia 2.814 delegats d'un total de 4.763, segons l'¨²ltim recompte. Sanders, 1.893. La majoria se situa en els 2.383.

Despr¨¦s que Vermont anunci¨¦s els seus vots, Sanders, que ¨¦s senador per aquest estat, va prendre la paraula i va demanar la nominaci¨® de Hillary Clinton com a candidata per aclamaci¨®. El pavell¨® va esclatar en l¡¯ovaci¨® m¨¦s gran dels primers dos dies de la convenci¨®.

El gest de Sanders segellava simb¨°licament la pau entre els caps de les dues faccions enfrontades del Partit Dem¨°crata. Minuts despr¨¦s, un grup delegats i partidaris de Sanders, insatisfets amb un proc¨¦s que consideren manipulat, van abandonar el pavell¨® i van improvisar una protesta a la sala de premsa adjunta al recinte.

Acabava aix¨ª un proc¨¦s de prim¨¤ries que ha deixat esquerdes en el partit, com s'ha comprovat a Filad¨¨lfia. Quan dijous l'exsecret¨¤ria d¡¯Estat i exprimera dama Clinton accepti la nominaci¨® en un discurs davant la convenci¨®, comen?ar¨¤ oficialment una de les campanyes m¨¦s dures en d¨¨cades, que enfrontar¨¤ la primera dona amb possibilitats de ser presidenta amb un pol¨ªtic procliu a les expressions mis¨°gines i xen¨°fobes com el magnat Trump.

En una connexi¨® en directe per v¨ªdeo a la convenci¨®, Hillary Clinton va dir: "Si hi ha nenes que s'hagin quedat despertes fins tard per veure [la convenci¨®], deixeu que els digui: ??s possible que jo sigui la primera dona presidenta, per¨° una de vosaltres ser¨¤ la pr¨°xima?".

La funci¨® de les convencions dels grans partits als EUA ¨¦s donar per tancat el per¨ªode de prim¨¤ries en els 50 estats, que aquest any ha durat m¨¦s de cinc mesos, i obrir la fase final de la campanya electoral. Una bona convenci¨® posa fi a les divisions l¨°giques d'un proc¨¦s en qu¨¨ competeixen diversos candidats, i aconsegueix el tancament de files davant les presidencials del novembre.

La setmana passada a Cleveland (Ohio), els republicans van nomenar Trump per¨° van sortir dividits. La prova ¨¦s que la primera roda de premsa de Trump despr¨¦s de la convenci¨® va estar dedicada a passar comptes amb el senador Ted Cruz, que va ser el seu rival en les prim¨¤ries i a Cleveland es va negar a declarar-li el suport. Al Partit Republic¨¤ les ferides segueixen obertes.

Per contrast, la convenci¨® del Partit Dem¨°crata a Filad¨¨lfia (Pennsilv¨¤nia) havia de ser una festa d'unitat i reconciliaci¨®. Tot es va tor?ar en les hores pr¨¨vies. La filtraci¨® de milers de correus electr¨°nics del comit¨¨ nacional dem¨°crata (DNC, en les sigles angleses), l'¨°rgan rector del partit, va confirmar les sospites dels seguidors de Sanders: que els caps del partit, renunciant al deure neutralitat, havien afavorit Clinton en la seva pugna amb Sanders. ?s discutible que aquestes maquinacions tinguessin un efecte notable: Clinton va obtenir m¨¦s de tres milions de vots m¨¦s que Sanders.

Per¨° la revelaci¨®, publicada per Wikileaks i, segons les sospites de l'equip de Clinton, filtrades pel Govern rus, van obrir una crisi en el moment m¨¦s inoport¨². Va precipitar la dimissi¨® de la cap de DNC, Debbie Wasserman Schultz. Tota la nit, al pavell¨® esportiu dels Philadelphia 76ers, es van sentir protestes a?llades del sector sanderista.

El suport de Sanders a Clinton va ser inequ¨ªvoc: ¡°Qualsevol observador objectiu conclour¨¤ que, basant-nos en les seves idees i el seu lideratge, Hillary Clinton ha de ser la propera presidenta dels Estats Units¡±.

L'¨¨xit de la convenci¨® es mesurar¨¤ en la capacitat de Clinton per portar a les urnes els milions de votants de Sanders, molts dels quals estan decebuts amb la campanya i la veuen com una oligarca sospitosa de corrupci¨®, una imatge estesa als EUA.

Els sondejos no s¨®n concloents. Pew Research Center indica que un 90% dels partidaris de Sanders s'inclinar¨¤ per Clinton i no per Trump. Aquest percentatge supera amb escreix el dels seguidors de Clinton que el 2008 estaven disposats a donar suport al seu competidor, i vencedor en les prim¨¤ries dem¨°crates, el llavors senador Obama. Al final els clintonistes es van convertir a l'obamisme.

Aquest sondeig, no obstant aix¨°, ¨¦s objecte de disputa. No preveu que una part del 90% dels seguidors de Sanders que rebutgen Trump optin per altres opcions que no siguin Trump ni Clinton, com el candidat llibertari Gary Johnson o la verda Jill Stein.