Impureses

La literatura i la pol¨ªtica s¡¯han portat sempre malament, perqu¨¨ la veritat de la qual parla una ¨¦s incompatible i esbiaixada respecte al tipus de veritat que fa servir l¡¯altra. Semblen condemnades a un enfrontament sense soluci¨® i, tanmateix, alguns escriptors de l¡¯¨²ltim mig segle han colonitzat una zona d¡¯intersecci¨®, un lloc gris on sobreneden en igualtat de condicions les veritats de la literatura i les veritats de la pol¨ªtica.

La naturalesa invasiva de la novel¡¤la ¨¦s part irrenunciable del seu biotip est¨¨tic: no sap no ser invasiva, almenys des que Cervantes la va fer tan cobdiciosament bul¨ªmica com en El Quixot, copiant, imitant i reaprofitant tant de material escrit o oral com ofer¨ªs el seu temps, mem¨°ria i lectures.

La difer¨¨ncia que ha aportat l¡¯¨²ltim mig segle no s¨¦ si ¨¦s transcendent, per¨° s¨ª que ¨¦s patent: la seva manera de colonitzar la realitat ha deixat de fer servir la via de la ficci¨® per acudir a la via de la facticitat i la documentaci¨® hist¨°ricament recognoscible. Les novel¡¤les de Balzac o les de Stendhal, les de Flaubert, Dickens, Clar¨ª o Gald¨®s s¡¯inspiraven sens dubte en la realitat, en persones que van existir o fets que van succeir, per¨° la novel¡¤la els incorporava a un ¨¤mbit diferent de la realitat, que era la ficci¨®: una realitat duplicada que no es corresponia amb la realitat emp¨ªrica excepte per analogia, com un m¨®n paral¡¤lel.

La direcci¨® de la millor novel¡¤la de l¡¯¨²ltim segle ha estat la contr¨¤ria. Ha optat per reduir cada vegada m¨¦s l¡¯espai buit o forat, de manera que ha anat apropant la novel¡¤la com a ficci¨® del que ¨¦s real i el relat de la realitat f¨¤ctica per acabar mostrant una forma invasiva de colonitzaci¨® de la realitat dins de la novel¡¤la.

La novel¡¤la s¡¯est¨¤ fent en moltes lleng¨¹es ¡ªangl¨¨s, alemany, franc¨¨s, espanyol, noruec¡ª com a substituci¨® de la realitat, com a suplantaci¨® de la realitat, i no aspira a fingir com a fictici el que explica, sin¨® a fingir com a real el que ¨¦s real. Necessita les armes de la novel¡¤la de ficci¨® per fer real el que ja ¨¦s real, com si l¡¯¨²nic m¨¨tode convincent per fer real el que ja ¨¦s real fossin els mecanismes de la novel¡¤la de ficci¨®.

Sempr¨²n va desenvolupar aquest joc abans que gaireb¨¦ tothom, o des d¡¯una manera de llibertat ag¨°nica que explica aquesta extravagant naturalesa del seu primer i gran llibre, El llarg viatge. Per¨° no va abandonar el mecanisme tampoc trenta anys despr¨¦s, quan es va ensinistrar en quelcom encara m¨¦s dif¨ªcil i que s¡¯assembla molt al que he descrit en el par¨¤graf anterior. Federico S¨¢nchez se despide de ustedes (1993) ¨¦s una novel¡¤la que no inclou cap ficci¨®, per¨° s¨ª que s¡¯arma i concep des dels mecanismes, recursos i t¨¨cniques de la ficci¨®, encara que no hi hagi ¨¤nim de ficci¨® sin¨® de novel¡¤la.

Rellegida al cap de vint anys de la seva publicaci¨®, apareix com una an¨¤lisi lluminosa de la primera ona de pol¡¤luci¨® pol¨ªtica que el PSOE havia de viure. Sempr¨²n escriu un any i mig despr¨¦s d¡¯abandonar el govern socialista perqu¨¨ Felipe Gonz¨¢lez li ha demanat que cessi com a ministre de Cultura. Ho acorden tot dos el setembre del 1990 i el cessament es fa efectiu el mar? de 1991 perqu¨¨ la invasi¨® de Kuwait per Sadam Hussein aconsella aquest ajornament en plena guerra.

La novel¡¤la ¨¦s lleument artificiosa, com totes les de Sempr¨²n, amb els recursos de costura ostentosament visibles. Per¨° alhora cont¨¦ un espl¨¨ndid retrat del poder sense grumolls de ficci¨® entorn de les patologies del PSOE i el seu antic guardi¨¤ de la nit, Alfonso Guerra. El relat ¨¦s implacable i valent, venjatiu sense dissimulaci¨® i sat¨ªric amb acarnissament, per¨° el millor estava per arribar o no havia succe?t encara quan escriu Sempr¨²n.

La novel¡¤la es va convertir en pocs anys en una mena de profecia o de diagn¨°stic preco? entorn de les malapteses i les debilitats de l¡¯¨²ltima legislatura socialista, amb el cap de la gu¨¤rdia civil escapat i greus imputacions sobre el cap del Banc d¡¯Espanya, a m¨¦s de la difusi¨® televisada dels cad¨¤vers del terrorisme d¡¯Estat del GAL. Sempr¨²n havia delatat l¡¯atmosfera moral d¡¯un de partit i el seu corc amb una novel¡¤la que explicava alhora la veritat pol¨ªtica i la moral, instal¡¤lat a la zona gris de les impureses.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.