Germans Pla, de xutar a porta a casa a xutar a pals a Rio

B¨¤rbara Pla (Sant Cugat del Vall¨¨s, 33 anys) va rebre una trucada quan anava cap al menjador de la resid¨¨ncia Blume, a Madrid, per dinar amb les seves companyes de la selecci¨® de rugbi 7. ¡°Barbi, ens hem classificat!¡±. En Pol, el seu germ¨¤, membre de la selecci¨® masculina, encara estava exaltat. L'¨²ltima jugada del preol¨ªmpic contra Samoa, feia uns minuts, amb el marcador en contra, havia estat decisiva. Una passada, una finta i un esprint ag¨°nic, desbocat, van capgirar el marcador. Acabava d'aconseguir la classificaci¨® a Rio. ¡°Volia agrair-te que m'hagis ensenyat aquest esport i que ara pugui estar vivint tot aix¨°¡±, va afegir el Pol (Sant Cugat del Vall¨¨s, 23 anys) a trav¨¦s de la pantalla del FaceTime, amb les emocions a flor de pell. Les paraules es van convertir en sospirs, i els sospirs, en ll¨¤grimes.

Aix¨° era el que tots dos havien desitjat durant molt de temps. L'¨¨xit del Pol va ser el preludi d'una setmana hist¨°rica per a la fam¨ªlia. La selecci¨® femenina tamb¨¦ es va classificar per als Jocs, que no admetia el rugbi al seu programa des del 1924, despr¨¦s de derrotar la favorita, R¨²ssia, en el preol¨ªmpic. ¡°De vegades somiava que tots els germans anir¨ªem als Jocs, i gaireb¨¦ ho hem aconseguit¡±, assegura el petit. La mitjana, la J¨²lia, una de les millors jugadores dels ¨²ltims anys, va deixar la selecci¨® a mig cam¨ª. ¡°?s una putada que no hi sigui, una pena. Per¨° s¨¦ que est¨¤ contenta per nosaltres¡±, afegeix la B¨¤rbara.

A casa de la fam¨ªlia Pla se'n sabia ben poc, de rugbi. Als armaris guardaven samarretes de futbol i als calaixos, botes llises i d'altres amb tacs. El seu fort era el futbol. Fins que la B¨¤rbara va descobrir l'oval en el primer curs d'INEFC, el 2002, al cor de Montju?c. ¡°Em va enganxar i m'hi vaig apuntar¡±, explica. No se li donava gens malament. La selecci¨® s'hi va fixar el 2004 i va v¨¨ncer la Copa de la Reina en quatre ocasions, del 2005 al 2008. El seu inter¨¨s es va filtrar a casa seva i la J¨²lia tamb¨¦ li va agafar el truc f¨¤cilment. El Pol, que encara era un nen, en canvi, seguia a la seva: ¡°Jo nom¨¦s volia jugar al Bar?a¡±, explica, i rememora els dies en qu¨¨ el seu avi el portava al Camp Nou. ¡°El primer record que tinc ¨¦s de De la Pe?a, i el primer jugador que em va cridar l'atenci¨® va ser Riquelme¡±.

Una cosa va reestructurar la fam¨ªlia el 2006. La B¨¤rbara va marxar al Canad¨¤ per disputar el Mundial i va tornar canviada. En va tornar enamorada, i al cap de poc temps se'n va anar al nord, a Getxo, a 600 quil¨°metres de casa. ¡°Me n'hi vaig anar per amor¡±, resumeix. ¡°A m¨¦s, hi havia un bon projecte i em vaig poder centrar en el rugbi¡±, afegeix. Per¨° els inicis al Pa¨ªs Basc, on la pluja no escasseja, no obstant aix¨°, no van ser senzills. ¡°Abandonar la fam¨ªlia va ser dur. Deixes enrere la teva terra i la teva llengua, i costa. I, encara que sembli que no, el clima afecta molt¡±. Lluny d'all¨¤, al seu Sant Cugat natal, el Pol, a les portes de l'adolesc¨¨ncia no acabava d'entendre tants canvis: ¡°Va ser un disgust. No entenia per qu¨¨ havia de ser la B¨¤rbara qui se n'an¨¦s, i no a l'inrev¨¦s¡±. La dist¨¤ncia es va fer menor a for?a de Skype, m¨°bils i les xarxes socials. ¡°Per¨° em vaig perdre la seva adolesc¨¨ncia, i em sap greu¡±, assumeix la B¨¤rbara.

El Pol es va comen?ar a cansar del futbol quan l'atmosfera que envoltava determinats partits no canviava. ¡°?s que l'ambient en les categories inferiors ¨¦s lamentable¡±, es queixa. L'experi¨¨ncia de les seves germanes, sempre de dalt a baix i de partit en partit, va ser inspiradora. ¡°Viatjaven molt i jugaven amb la selecci¨®. L'elit era molt atractiva¡±. Aix¨ª que es va deixar seduir per les paraules de les seves germanes: ¡°Va, Pol, tu ets r¨¤pid i el rugbi se't donaria b¨¦. Prova-ho¡±. Es va apuntar al Club de Rugbi Sant Cugat ¡ª¡°Ni sabia que existia¡±, admet¡ª, al costat de casa, i a for?a de veure els partits de les noies i de seguir els seus consells, el seu creixement es va accelerar. ¡°Sempre m'he fixat en el que fan sobre el camp, en com es mouen i en les decisions que prenen¡±. Des de la dist¨¤ncia, la B¨¤rbara li planificava la preparaci¨® f¨ªsica i l'avisava dels h¨¤bits que requereix un esportista d'alt nivell. Ella i la J¨²lia es van convertir, sense voler-ho, en el mirall on el Pol volia reflectir-se: ¡°S'han sacrificat molt. Quan els tocava entrenar, s'entrenaven i per m¨¦s mandra que de vegades tinguessin, seguien entrenant-se. Sempre han lluitat per all¨° que volien aconseguir. I aix¨° m'ho han transm¨¨s¡±. El Pol, estudiant d'ADE i jugador del Bar?a, respon amb determinaci¨®: ¡°Sense elles no seria aqu¨ª¡±.

Diploma ol¨ªmpic

En ple cicle ol¨ªmpic, a la B¨¤rbara li van entrar els dubtes. La J¨²lia i la seva parella van haver de deixar la selecci¨®. ¡°Les van treure de l'equip i em va fer mal¡±, explica. Va deixar l'equip nacional tres mesos, per¨° es va reenganxar quan l'actual seleccionador va arribar al c¨¤rrec.

El seu cam¨ª en la selecci¨® ha estat tan llarg ¡ªfa 12 anys que juga en el combinat, ha estat campiona d'Europa el 2010 i va ser nomenada millor jugadora de l'Europeu del 2008¡ª que n'ha vist de tots els colors: ¡°Hem patit discriminaci¨® de g¨¨nere. La federaci¨® estipulava pressupostos molt diferents, i els ¨¨xits masculins semblaven m¨¦s importants que els nostres¡±. Aspira a un diploma ol¨ªmpic en la modalitat de 7, amb set jugadors per equip en el mateix terreny que el rugbi 15. Els partits acostumen a ser din¨¤mics i alegres. ¡°?s molt vist¨®s¡±, admet el Pol, enquadrat amb Sud-¨¤frica, Austr¨¤lia i Fran?a, campiona d'Europa, als Jocs.

El repte encara ser¨¤ tan o m¨¦s complicat per a les noies. En la primera fase es veuran les cares amb Nova Zelanda, campiona del m¨®n; Fran?a, campiona d'Europa; i K¨¨nia, campiona d'?frica. ¡°Fa molts anys que treballen en aix¨°¡±, expressa la B¨¤rbara. Espera l'hora de trenar els seus cabells amb la mateixa for?a amb qu¨¨ es lliga les botes, agafar la pilota, c¨®rrer, i no parar. ?s rugbi. ?s la seva vida.