Barcelona lliure de TTIP

Quan els gossos borden, alguna cosa senten: en poc m¨¦s d¡¯un any, el projecte d¡¯Associaci¨® Transatl¨¤ntica de Comer? i Inversi¨® (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) ha rebut les cr¨ªtiques del candidat del Partit Republic¨¤ a la presid¨¨ncia dels Estats Units, de l¡¯Ajuntament de Barcelona, de la presidenta del Front Nacional franc¨¨s i del mateix president de la Rep¨²blica Francesa.

Aquesta sorprenent harmonia de contraris s¡¯ent¨¦n sense gaire dificultat: si el TTIP s¡¯arrib¨¦s a signar, totes les persones esmentades (i moltes m¨¦s) perdrien poder (pol¨ªtic). El 21 d¡¯abril passat es va signar a la meva ciutat la Declaraci¨® de Barcelona (una m¨¦s), per la qual es convida autoritats locals europees a declarar els seus ajuntaments zones lliures del TTIP (https://www.ttip-free-zones.eu/), una cosa que Barcelona ja havia fet mesos abans.

Ara com ara el TTIP ¨¦s inversemblant i continuar¨¤ aix¨ª, com a m¨ªnim, fins a finals del 2017, moment en qu¨¨ ja s¡¯hagin celebrat les eleccions presidencials franceses i les generals alemanyes.

Per¨° el TTIP, vist en el seu conjunt, tamb¨¦ ¨¦s una idea molt bona. Proposa un acord comercial entre els Estats Units d¡¯Am¨¨rica i la Uni¨® Europea amb el triple objectiu de reduir les barreres aranzel¨¤ries i regulat¨°ries, establir est¨¤ndards comuns i facilitar les inversions d¡¯empreses europees als Estats Units i viceversa. Deixem-nos d¡¯abstraccions i anem a pams.

No hi ha gaires aranzels en vigor, per¨° la majoria s¨®n rid¨ªculs: els americans cobren aranzels d¡¯un 14% sobre les importacions de vagons de tren europeus (nosaltres, un 1,5%), d¡¯un 30% sobre les importacions de t¨¨xtils i d¡¯un 130% sobre cacauets. Aix¨°, en clau d¡¯inter¨¨s general, no t¨¦ sentit. Despr¨¦s totes dues zones afavoreixen subsidis a les exportacions agr¨ªcoles, en perjudici clar de tercers pa?sos pobres.

El m¨¦s seri¨®s s¨®n les barreres regulat¨°ries. Una bona amiga, ecologista conven?uda, em recita com si fos una lletania la llista dels 1.372 productes qu¨ªmics prohibits a Europa. No se m¡¯acut objectar ni un sol ¨ªtem, per¨° quin ¨¤ngel rebel¡¤lat ens impedeix establir un sistema de llistes positives i negatives i, a continuaci¨®, acordar el reconeixement mutu de les inspeccions realitzades per les ag¨¨ncies regulat¨°ries respectives (americana o europea), de manera que s¡¯evitaria aix¨ª la doble inspecci¨®?

Si continuem baixant a l¡¯avorriment dels casos concrets, comprovarem que n¡¯hi ha mil sobre els quals podem arribar f¨¤cilment a acords en comparaci¨® amb, potser, cent que es poden debatre (serveis p¨²blics, educaci¨® i cultura, pesticides, cosm¨¨tics, fruits de l¡¯enginyeria gen¨¨tica, etc.). Per descomptat, dir ¡°no¡± a tot ¨¦s el m¨¦s f¨¤cil i, a m¨¦s, permet que el pol¨ªtic pugui obviar l¡¯expert, sempre elitista i no triat. No us deixeu portar, sisplau, i penseu en l¡¯arquitecte europeu que, amb poca feina aqu¨ª, vol intentar projectar i dirigir l¡¯execuci¨® del seu projecte a Alabama. No se m¡¯acut cap bona ra¨® per la qual h¨¤gim d¡¯impedir acords sobre el reconeixement mutu de t¨ªtols i capacitats professionals. I si passem ara als serveis p¨²blics, molta de l¡¯oposici¨® sorgida deriva de l¡¯oposici¨® dels governs locals a perdre el monopoli de la seva prestaci¨® o concessi¨® i no nom¨¦s (encara que tamb¨¦) de la tutela dels treballadors i usuaris del servei.

Despr¨¦s hi ha les difer¨¨ncies d¡¯est¨¤ndards. De nou, tots hi guanyar¨ªem si ens pos¨¦ssim d¡¯acord en la majoria d¡¯ells. No tindria sentit que els endolls per recarregar cotxes el¨¨ctrics fossin diferents a cadascuna de les ribes de l¡¯Atl¨¤ntic. Tampoc seria raonable que la manca d¡¯acord entre Europa i els Estats Units acab¨¦s facilitant que tercers pa?sos molt poderosos, per exemple, asi¨¤tics, ens imposessin els seus propis est¨¤ndards.

I, finalment, hi ha els acords en mat¨¨ria d¡¯inversions. Aqu¨ª la cr¨ªtica m¨¦s coneguda ¨¦s l¡¯oposici¨® a la proposta origin¨¤ria que els conflictes els resolguessin tribunals arbitrals. Ara, la Comissi¨® Europea ha proposat tribunals formats per jutges professionals europeus, americans i de tercers pa?sos. Hi ha molts altres sistemes espec¨ªfics raonables, ja que ¨¦s innegable que moltes judicatures nacionals s¨®n casolanes (us poso un exemple extrem: imagineu que Turquia accedeix a la Uni¨®, confiar¨ªeu en la independ¨¨ncia i neutralitat dels seus jutges?).

Els qui s¡¯oposen al tractat en bloc s¡¯equivoquen sim¨¨tricament en bloc. Per¨° l¡¯encerten quan demanen m¨¦s transpar¨¨ncia en la negociaci¨® o que no s¡¯ignorin els instruments crucials de cada cultura nacional, els parlaments triats pels ciutadans de cada pa¨ªs. I la noci¨® que ciutats fins ara molt obertes com la meva acabin proposant la reconstrucci¨® de les seves muralles ens empobriria a (gaireb¨¦) tots.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.