R¨¨quiem pel d¨¨ficit fiscal

La balan?a fiscal deixa d¡¯estar de moda. Molts entonen, discretament, el r¨¨quiem pel d¨¨ficit fiscal. Prefereixen calibrar la viabilitat pressupost¨¤ria d¡¯una Generalitat convertida en Estat independent.

La xifra m¨¤gica del d¨¨ficit fiscal eren els 16.409 milions del 2009, com a estimaci¨® de la difer¨¨ncia entre l¡¯aportaci¨® catalana a les arques comunes i la recepci¨® de serveis i inversions proporcionats per l¡¯Estat: en conclusi¨®, el saldo net merament financer ¡ªsense comptar-hi d¡¯altres d¡¯igualment importants, com el comercial¡ª, que a Europa va popularitzar Margaret Thatcher el 1979 amb el lema ¡°I want my money back¡±, ¨¦s a dir, ¡°tornin-me els meus diners¡± i que des de llavors es va convertir en paradigma nacionalista.

La t¨ªmida obsolesc¨¨ncia de l¡¯¨²s de la balan?a fiscal (estimacions interessants per descriure tend¨¨ncies brutes) es deu a l¡¯ab¨²s pol¨ªtic del concepte. Artur Mas i Oriol Junqueras van barrejar reiteradament aquesta balan?a amb els recursos addicionals de qu¨¨ disposarien els governs d¡¯una Catalunya independent. ¡°Tindr¨ªem 16.000 milions d¡¯euros cada any, quatre vegades m¨¦s diners que totes les retallades de despeses¡± practicades per la Generalitat, clamava no fa gaire l¡¯avui vicepresident econ¨°mic.

A la consci¨¨ncia de l¡¯ab¨²s hi va contribuir la cr¨ªtica sobre aquest mateix concepte realitzada per Josep Borrell i Joan Llorach (Las cuentas y los cuentos de la independencia, Catarata), que van subratllar: ¡°No ¨¦s cert que tots els famosos 16.000 milions d¡¯euros del saldo de la balan?a fiscal estiguessin disponibles comptants sobre la taula del conseller d¡¯Hisenda.¡± I aix¨° perqu¨¨ el criteri del flux monetari utilitzat per a aquesta estimaci¨® no ¨¦s el m¨¦s adequat, i perqu¨¨ es tracta d¡¯un exercici te¨°ric. La xifra m¨¤xima segons el criteri de benefici seria d¡¯un 5,7%.

Al cap d¡¯un temps, el Departament d¡¯Economia d¡¯Andreu Mas-Colell va comen?ar a deixar estar la xifra m¨¤gica i va valorar en 3.228 milions d¡¯euros ¡°la difer¨¨ncia entre els impostos que els catalans aporten a l¡¯Estat espanyol i els serveis que en reben¡± (Nota sobre les difer¨¨ncies entre les balances fiscals i els pressupostos consolidats de les administracions p¨²bliques a Catalunya, 14/9/2015). I afegia l¡¯altre concepte, el pressupostari. Els comptes consolidats de totes les administracions haurien de suposar el 2015 un super¨¤vit per a Catalunya de 2.405 milions d¡¯euros, un 1,2% de el PIB.

Aquesta ¨¦s la nova refer¨¨ncia. Qui la va elaborar com a secretari de Mas-Colell, el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Econ¨°mica de la Pompeu Fabra Albert Carreras, la desenvolupa en un article potent, ¡°Recaptaci¨® i despesa p¨²blica¡± en el recent n¨²mero extraordinari de la Revista de Catalunya dedicat a l¡¯Impacte econ¨°mic de la independ¨¨ncia. En realitat, l¡¯eventual super¨¤vit de la independ¨¨ncia caldria corregir-lo a la baixa atesa la desviaci¨® del d¨¨ficit p¨²blic espanyol el 2015 ¡ªel de la quasisanci¨® de Brussel¡¤les¡ª, i en una quantia, a la baixa, de 1.177 milions. De manera que el super¨¤vit es limitaria a uns minsos 428 milions.

Els c¨¤lculs de Carreras s¨®n s¨°lids, ja que aplica criteris de comptabilitzaci¨® no sempre favorables a la seva tesi: aix¨ª, incorpora el cost actual del servei del deute, i no l¡¯eventual als tipus gaireb¨¦ zero, en qu¨¨ es renova. I tamb¨¦ reconeix que la partida de 910 milions d¡¯euros que calcula per a la defensa ¡°¨¦s massa optimista¡±. En realitat, si s¡¯apliqu¨¦s un barem real i no de laboratori, caldria projectar una despesa militar d¡¯entre 2.000 i 4.000 milions anuals, entre un 1% i un 2% del PIB catal¨¤. Per qu¨¨? Perqu¨¨ la majoria de membres de l¡¯OTAN gasten m¨¦s d¡¯un 1% i el 2014 es van comprometre a superar el 2%.

Si fos aix¨ª, el pressupost de la Catalunya independent en absolut ¡°generaria un super¨¤vit corrent¡±, com vol Carreras, sin¨® un d¨¨ficit d¡¯entre 1.500 i 3.500 milions. Per¨° almenys l¡¯autor ¨¦s prudent. No assegura, sin¨® nom¨¦s aventura, que ¡°probablement el balan? seria positiu¡±. Una actitud molt diferent de la que a l¡¯article ¡°La Hisenda catalana¡± del mateix volum tenen les entusiastes N¨²ria Bosch i Marta Espasa, per a qui ¡°a la pregunta de si la hisenda p¨²blica de la Generalitat seria suficient per cobrir la despesa dels nous serveis que hauria d¡¯assumir com a estat independent, cal contestar rotundament que s¨ª¡±. A elles, evidentment, no els surt d¨¨ficit (fan servir un exercici antiquat, del 2011), ni tan sols un lleuger super¨¤vit de 428 milions, sin¨® un volumin¨®s saldo positiu de 5.810 milions. Gent de fe.