Les coses de l¡¯Opus Dei

Encara que ja fa uns anys que va morir Josep Cisquella, em continuo recordant dels seus quadres i del seu humor, sobretot durant els estius. He deixat culpablement de trucar a la seva dona, no he anat a les ¨²ltimes possibilitats de retrobar-los, a ella i els quadres d¡¯ell, i, no obstant aix¨°, em continuo recordant de les carpetes que va dissenyar per als estudiants de la UPC i de la terrassa del seu pis a la pla?a Tetuan, amb vista a la Monumental. All¨¤ va assistir durant anys a l¡¯agonia d¡¯una festa que era un funeral en viu, mentre s¡¯enterrava dia a dia una afici¨® sense relleu generacional i que havia anat quedant despla?ada com a simple etapa d¡¯operadors tur¨ªstics.

Per¨° els toros continuen agradant a molta gent, inclosa la perif¨¨ria dels toros i els Sanfermines de Pamplona que empatxen. Fernando Savater s¡¯extasia abstret per¨° ir¨°nic en les seves mem¨°ries en fantasiejar de tornar a aquella gresca feli?, i no he pogut deixar d¡¯associar totes dues coses amb una pel¡¤l¨ªcula dolenta que ¨¦s alhora un viatge al passat salvatge d¡¯aquest pa¨ªs cat¨°lic. Jorge Grau dedica la meitat del metratge de la seva pel¡¤l¨ªcula La trastienda, rodada el 1975, a registrar en forma de documental les corregudes dels animals i les graderies de la pla?a, les balconades engalanades, les borratxeres col¡¤lectives monumentals i els assetjaments rutinaris dels mossos a les mosses. La pel¡¤l¨ªcula no sap explicar b¨¦ el que importa, malgrat tot, ¨¦s a dir, que a la rebotiga d¡¯aquesta festa religiosa i comunal hi ha la duplicitat estructural d¡¯una comunitat cat¨°lica protegida i legitimada sota el protocol de la festa, dels toros, del sant patr¨® i la resta de la pan¨°plia: una met¨¤fora diminuta per¨° sorollosa de l¡¯Espanya cat¨°lica i barroca.

El bell nu de la malalta protagonista, Mar¨ªa Jos¨¦ Cantudo, va ser, pel que sembla, el primer integral en una pantalla de cinema, per¨° per descomptat ¨¦s molt m¨¦s obscena i directament pornogr¨¤fica una altra cosa, que no t¨¦ a veure amb la delicadesa d¡¯ella, sin¨® amb la neurosi repressiva d¡¯ell. Perqu¨¨ el metge per a qui treballa ella a l¡¯hospital ¨¦s un membre actiu de l¡¯Opus Dei a qui brolla la sang de la m¨¤ amb qu¨¨ estreny el petit crucifix mentre resisteix heroicament la temptaci¨® er¨°tica de la noia maca, refrescant i enamorada. Com a bon serf de la secta, aguanta la mortificaci¨® fins que un passeig casual descobreix l¡¯engany a l¡¯espectador: ha corregut la sospita p¨²blica d¡¯un embolic ad¨²lter entre tots dos tot i que no sigui cert, i a m¨¦s tant ¨¦s si ho ¨¦s o no; el que importa aqu¨ª, a Pamplona i a Espanya, sobretot si ets cat¨°lic i molt especialment si ets de l¡¯Opus Dei, ¨¦s que no ho sembli, tant si ho has fet com si no. I en aquest pacte de sang d¡¯hipocresia social hi ha el punt de mira de la nit sanferminera que passen junts el metge de l¡¯Opus i la seva infermera, encara que nom¨¦s sigui una i sense consumar. Qui s¨ª que consuma ¨¦s la seva dona, com a presumpta v¨ªctima que decideix sacrificar la seva pl¨¤cida vida com a deure envers la dec¨¨ncia social i se separa molt altiva i senyora, malgrat que ¨¦s ella qui compleix rigorosament amb l¡¯adulteri cat¨°lic ficant-se al llit cada vegada que pot amb el millor amic del seu marit de l¡¯Opus.

?s veritat que fa pocs anys Camino va ser una estupenda recreaci¨® dels ¨ªndexs de sinistralitat moral que aconsegueix una secta integrista. Per¨° no deixa d¡¯assaltar-me la certesa que el poder de l¡¯Opus Dei ha desaparegut de la vida p¨²blica, dels reportatges i de les coses sabudes, com si hagu¨¦s deixat d¡¯operar a la vista per operar a l¡¯ombra, escarmentat potser, o m¨¦s ben adaptat que d¡¯altres a l¡¯exercici del poder en la nova societat: on ¨¦s avui el poder de l¡¯Opus, com l¡¯exerceix, qui el canalitza, quins mitjans influeix o on fructifica la seva pressi¨®? Com regula els cr¨¨dits i a qui els concedeix, si ho fa o pot fer-ho? Quina ¨¦s la rebotiga de l¡¯Opus Dei avui, m¨¦s enll¨¤ del joc¨®s ¡°visca Hondures¡± de Federico Trillo o de l¡¯impertorbable art de la guerra bruta de Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz? Qui explica les corregudes d¡¯aquest toro, a Pamplona o fora de Pamplona?

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista