Podria ser pitjor

Siguem clars: un hotel, a hores d¡¯ara i a Barcelona, no suma, resta. ?s obvi que l¡¯explotaci¨® del turisme es comporta com una bombolla. De moment, la construcci¨® i la compravenda d¡¯hotels aqu¨ª ¨¦s el negoci del segle, el pol d¡¯atracci¨® d¡¯aquests capitals flotants que busquen invertir no pas per l¡¯objectiu o el projecte, sin¨® pel simple rendiment. Un banc acaba de comprar el centre comercial de Diagonal Mar! S¡¯ent¨¦n que aquest proc¨¦s, boig i desbocat, superi la capacitat municipal de controlar-lo i que acabi distorsionant la ciutat. Quan la trama urbana ¨¦s negoci, qui en pateix les conseq¨¹¨¨ncies ¨¦s la ciutat sencera, en els seus ve?ns i en les seves textures. El mercat ¨¦s el pitjor urbanista possible.

Dic aix¨° a causa del nou hotel que creixer¨¤ a la punta del Raval. El que menys necessita el Raval ¨¦s un hotel. Aquest experiment ja es va fer, sota la batuta del mag Oriol Bohigas: es va empla?ar el cilindre del Barcel¨® al bell mig de la Rambla del Raval i no va passar res. Era una gentrificaci¨® controlada, un canvi de paisanatge que no s¡¯ha notat: l¡¯embalum hi continua sent un element estrany, sense cap tipus de contacte amb l¡¯ entorn. Ara ja no es tracta d¡¯elevar el nivell de vida (estad¨ªstic) del barri, de barrejar-lo, sin¨® de fer-hi negoci. Praktik ¨¦s una marca en expansi¨®, tutelada per un jove empresari d¡¯aquests que ens haurien de caure simp¨¤tics, per la capacitat inversora, pel dinamisme d¡¯escola cara, per¨° no. No podem veure¡¯ls com a classe dirigent, com a burgesia a l¡¯antiga, perqu¨¨ no tenen cap projecte que vagi m¨¦s enll¨¤ del propi compte corrent. Aquest jove empresari ¨¦s, per her¨¨ncia, marqu¨¨s de Sarda?ola (sic), amb castell i tot, per¨° aix¨° no ¨¦s rellevant.

L¡¯important ¨¦s que, en declaracions publicades, explica que el seu model ¨¦s l¡¯Standard Hotel del Meatpacking novaiorqu¨¨s. No s¨¦ si el coneixeu, per¨° es tracta d¡¯un edifici aberrant, alt¨ªssim, que es projecta com si fos una revista oberta sostinguda en vertical sobre els genolls. Ho tapa tot. Qui tria aquest hotel i aquest barri com a model no t¨¦ cap sensibilitat: ¨¦s que al Meatpacking no hi est¨¤ quedant ni un aborigen, el barri pres pels joves emprenedors guais, moderns i trencadors que, en efecte, ho estan trencant tot. Aquest home va comprar un solar que s¡¯havia destinat a habitatge p¨²blic, perqu¨¨ el 2007 ja es va esfumar aquesta voluntat i es va lliurar al mercat. La c¨²pula de l¡¯urbanisme socialista vol avui que se li reconeguin els m¨¨rits, per¨° en els darrers trams del seu poder van abandonar cruelment la construcci¨® d¡¯una ciutat equilibrada i van comen?ar a jugar al Monopoly, com tothom.

B¨¦. Si aix¨° ha de passar, cal recon¨¨ixer que est¨¤ passant en el millor lloc possible. La parcel¡¤la buida, amb cinc solit¨¤ries taules de ping-pong, ¨¦s l¡¯¨²ltima ala de Drassanes, el Raval de Mar, just on s¡¯acaba el barri. Ho sento pels hostes del Praktik. Santa Madrona ¨¦s una autopista que en un rac¨® mant¨¦ la narcosala (diuen que la canviaran de lloc). Dins del barri, s¡¯al?a el paral¡¤lelep¨ªpede gris de la Seguretat Social, en una pla?a que ¨¦s perfecta per a un mercat: el que hi havia, el del Carme, va tancar per falta de clientela. Els ve?ns ara el troben a faltar, per¨° els paradistes estaven encantats de marxar. ?s un detall de poca vida col¡¤lectiva. Aqu¨ª mateix neix el carrer de l¡¯Om, que va ser un experiment d¡¯habitatge social que sempre es va considerar fallit, perqu¨¨ agrupava un segment de poblaci¨® tan problem¨¤tic com homogeni, per¨° a simple vista diria que avui tot aix¨° s¡¯ha suavitzat. A l¡¯entorn hi ha un hotel, el Mimic, modern, net, dos estrelles. I una escultura que, com totes, no t¨¦ nom ni atribuci¨®.

Al carrer Perecamps, que delimita la parcel¡¤la, en una banda t¨¦ pisos bonics i, a l¡¯altra, les restes d¡¯un enderroc. La casa del costat, molt estreta, est¨¤ tapiada; despr¨¦s en ve una de m¨¦s nova. La que est¨¤ obturada llueix una pancarta. ¡°M¨¦s habitacles. No macrohotels¡±, aix¨ª, tal qual, i ¨¦s cert que hi ha ve?ns organitzats contra l¡¯hotel. Volen un altre barri, no pas un terreny d¡¯especulaci¨® que els fa esdevenir invisibles. Miro cap als pisos superiors, que estan oberts i, al balc¨® del tercer, un home amb samarreta. No s¨¦ per on deu entrar. El saluden tres palmeres. Tot t¨¦ un aire desolat, d¡¯alguna cosa que s¡¯acaba. D¡¯una ciutat que se¡¯ns est¨¤ acabant.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.