El d¨¨ficit fiscal ¨¦s ben viu

A l¡¯article ¡°R¨¨quiem pel d¨¨ficit fiscal¡±, publicat a El Pa¨ªs ¡ªedici¨® de Catalunya¡ª d¡¯aquest dissabte, 6 d¡¯agost, Xavier Vidal-Folch s¡¯ha fixat en un article meu sobre ¡°Recaptaci¨® i despesa p¨²blica¡±, al n¨²mero monogr¨¤fic de la Revista de Catalunya sobre l¡¯Impacte econ¨°mic de la independ¨¨ncia, i l¡¯utilitza per desacreditar l¡¯afirmaci¨® que Catalunya t¨¦ una balan?a fiscal molt negativa amb l¡¯Estat espanyol (els famosos 16.000 milions d¡¯euros). Xavier Vidal-Folch recorda que Josep Borrell va dir que el mateix conseller d¡¯Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, havia reconegut que el d¨¨ficit fiscal observat l¡¯any 2012 era nom¨¦s de 3.000 milions d¡¯euros. Per¨° no recorda que el mateix Andreu Mas-Colell, en un article al diari Ara del diumenge 24 de juliol, va desmuntar l¡¯argument de Josep Borrell, distingint el saldo dels pressupostos consolidats de les administracions p¨²bliques del d¨¨ficit fiscal de Catalunya amb l¡¯Estat i mostrant sota quines circumst¨¤ncies les dues xifres coincidien. Xavier Vidal-Folch aprofita el meu article sobre la recaptaci¨® i la despesa p¨²blica d¡¯uns pressupostos agregats de totes les administracions p¨²bliques a una Catalunya independent, tenint en compte les dades d¡¯execuci¨® pressupost¨¤ria de l¡¯any 2015, per anunciar que el d¨¨ficit fiscal s¡¯ha mort i que cal entonar el seu ¡°r¨¨quiem¡±.

Dissortadament, el d¨¨ficit fiscal de Catalunya gaudeix de molt bona salut. Ho explico en el meu article ¡°Un Estat en contra¡±, coautorat amb Manel Larrosa, en el mateix n¨²mero de la Revista de Catalunya. La balan?a fiscal que tots voldr¨ªem calcular ha de mesurar les aportacions estructurals, permanents, de cada comunitat aut¨°noma a l¡¯Estat i de l¡¯Estat a cada comunitat aut¨°noma. Per mesurar-les correctament, especialment en anys de crisi de les finances p¨²bliques, cal tenir en compte tota la despesa p¨²blica i tots els ingressos p¨²blics. Una part molt important d¡¯aquests ingressos s¡¯ha obtingut recorrent a l¡¯endeutament (a la ¡°Visa¡±, com ha escrit Xavier Sala i Mart¨ªn). En aquests darrers anys l¡¯Estat espanyol s¡¯ha endeutat en grans proporcions per atendre tota la despesa p¨²blica que les administracions han fet.

El d¨¨ficit fiscal observat no ¨¦s igual que el que efectivament s¡¯ha generat. Aix¨° ¨¦s molt visible quan s¡¯estima qu¨¨ perdrien les comunitats aut¨°nomes si Catalunya esdevingu¨¦s independent. A les que ho han calculat els surt un import global, per al conjunt de l¡¯Estat, entorn d¡¯aquells 16.000 milions d¡¯euros que s¡¯havien estimat com a d¨¨ficit fiscal de Catalunya. Si Catalunya no el pot recaptar o gastar immediatament ¨¦s perqu¨¨ s¡¯ha de demanar a cr¨¨dit. Si Catalunya fos independent podria aspirar a endeutar-se per aquest import, en lloc de fer-ho l¡¯Estat espanyol per pagar les seves despeses o les d¡¯altres comunitats aut¨°nomes.

Precisament, les dades de Borrell i les de tots els que han treballat sobre balances fiscals coincideixen en un punt: Catalunya no ha necessitat mai que l¡¯Estat espanyol s¡¯endeut¨¦s per fer front a cap despesa dels seus ciutadans ni per a cap despesa feta per l¡¯Estat a Catalunya. El deute contret per l¡¯Estat no s¡¯ha provocat mai per atendre despesa ¡°catalana¡±. Fins i tot el Fons de Liquiditat Auton¨°mica (FLA) que el Ministeri d¡¯Hisenda assigna a Catalunya no ¨¦s res m¨¦s que els impostos dels catalans que tornen a mans catalanes. Si pogu¨¦ssim pintar els diners de colors segons l¡¯origen de la seva recaptaci¨®, veur¨ªem que Catalunya nom¨¦s rep diners que han sortit de Catalunya.

Un conseller d¡¯Economia d¡¯una Catalunya independent no disposaria, amb les pobres xifres de l¡¯any 2015, dels 16.000 milions com a conseq¨¹¨¨ncia del saldo entre la recaptaci¨® i la despesa p¨²bliques catalanes, per¨° s¨ª que en podria disposar recorrent a l¡¯endeutament, com actualment ja fa l¡¯Estat, perqu¨¨ hauria deixat de contribuir per aquest import a les despeses del conjunt de l¡¯Estat espanyol. S¨®n euros ben l¨ªquids i que es poden tocar ben f¨¤cilment. El d¨¨ficit fiscal ¨¦s ben viu.

Albert Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de la Universitat Pompeu Fabra.