Els Jocs de Rio de Janeiro esdevenen els m¨¦s gais de la hist¨°ria

Austr¨¤lia acabava de guanyar, dilluns a la nit, el primer or que es lliurava en la hist¨°ria dels Jocs al rugbi a set femen¨ª. L'estadi carioca Deodoro s'estava buidant. I llavors, una dona va sortir al camp amb un micr¨°fon a la m¨¤ i es va dirigir a una jugadora de l'equip rival, el del Brasil. Davant de tothom, va comen?ar a parlar d'amor. I aix¨ª va ser com Marjorie Enya, que treballa com a volunt¨¤ria als Jocs Ol¨ªmpics, va demanar matrimoni a la seva xicota, Isadora Cerullo. Despr¨¦s de rebre el s¨ª, Enya, de 28 anys, va improvisar un anell lligant un lla? al dit de Cerullo, de 25, i el seu pet¨® ha passat a ser una de les imatges m¨¦s populars fins el moment dels Jocs Ol¨ªmpics de Rio 2016.

Ha estat nom¨¦s l'¨²ltima escena d'uns Jocs Ol¨ªmpics amb vocaci¨® de demostrar l'acceptaci¨® del col¡¤lectiu LGBTQ (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, queer). El nombre d'atletes que han sortit de l'armari, 43, ¨¦s m¨¦s alt que mai. Alguns d'ells, com el nedador brit¨¤nic Tom Daley, ja estan sumant medalles (la de bronze, dilluns, en salt sincronitzat de plataforma de 10 metres). Rafela Silva ¨¦s, dimecres al mat¨ª, l'¨²nic or que t¨¦ Brasil: tamb¨¦ lesbiana. Per primera vegada a la hist¨°ria, dues atletes estan casades entre elles: les tamb¨¦ brit¨¤niques Kate Richardson-Walsh i Helen Richardson-Walsh. La nit de la inauguraci¨® dels Jocs, cinc dels ciclistes brasilers que encap?alaven la desfilada de cada delegaci¨® eren transsexuals. Per b¨¦ que el protagonista aquests dies sigui l'esport, cada titular aprofundeix en una narrativa de respecte envers el col¡¤lectiu LGBTQ.

Al pa¨ªs que els acull, el Brasil, el m¨¦s habitual ¨¦s justament el contrari. Fa unes setmanes, l'equip femen¨ª nord-americ¨¤ de futbol havia tingut una experi¨¨ncia ben diferent. Durant el seu primer partit, dimecres passat a l'estadi Mineir?o, a l'Estat de Minas Gerais, a 200 quil¨°metres de Rio de Janeiro, algunes jugadores van comen?ar a sentir que el p¨²blic, poc m¨¦s de 10.000 persones, els cridava "Bicha", un insult hom¨°fob en portugu¨¨s. En aquest equip, almenys la migcampista Megan Rapinoe i l'entrenadora, Jill Ellis, s¨®n lesbianes.

Fora dels estadis tamb¨¦ s'acumulen els casos d'homof¨°bia. Segons l'agrupaci¨® Grup Gay de la Bahia, un membre del col¡¤lectiu LGBTQ ¨¦s agredit cada 28 hores. "La viol¨¨ncia es mesura en xifres enormes", opina Antonio Kvalo, un dels fundadors del portal temlocal.com.br, on les persones que hagin estat agredides o s'hagin sentit amena?ades per la seva sexualitat poden explicar la seva hist¨°ria. "Els relats m¨¦s habituals van des dels atacs verbals fins als assassinats amb crueltat, sobretot entre la poblaci¨® transsexual. El masclisme arrelat en la societat brasilera es perpetua de moltes formes";

¡°Cal aplaudir tots els que viuen la seva sexualitat lliurement. Mai els ho podrem agrair prou¡±

Per¨° el repunt sobrepassa idees locals. Tamb¨¦ sobrepassa fronteres. ¡°Hi ha dues tend¨¨ncies simult¨¤nies a l'Am¨¨rica Llatina¡±, apunta Javier Corrales, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a la Universitat de Amherst, a Boston, especialitzat en els drets dels gais a l'Am¨¨rica Llatina. "El nombre de persones amb nivells d'acceptaci¨® a les demandes de grups LGTBQ est¨¤ creixent a l'Am¨¨rica del Sud. Per¨° una altra tend¨¨ncia ¨¦s que els grups hom¨°fobs, per b¨¦ que no estan creixent en nombre, si que ho fan en termes de ser m¨¦s intensos en les seves postures, i en alguns pa?sos, m¨¦s organitzats pol¨ªticament. Hi ha hagut una destapada (una sortida de l'armari, per dir-ho aix¨ª) de l'homof¨°bia m¨¦s barroera, i aquesta homof¨°bia ¨¦s ara com ara m¨¦s visible o est¨¤ m¨¦s organitzada que abans¡±.

Brasil sempre ha estat al capdavant en acceptaci¨® d'homosexuals: va legalitzar les unions de fet entre persones del mateix sexe el 2003 i el seu matrimoni el 2013. Per¨° ¨²ltimament sembla haver-hi una vocaci¨® de tornar enrere. Corrales busca l'explicaci¨® en el bra? legislatiu: "El bloc parlamentari m¨¦s evang¨¨lic ¨¦s gaireb¨¦ m¨¦s gran que qualsevol altra agrupaci¨® pol¨ªtica al Congr¨¦s".

Per aix¨° el to d'aquestes Olimp¨ªades cobra aqu¨ª m¨¦s import¨¤ncia. En aquest context, la visibilitat pot resultar impagable per al col¡¤lectiu. ¡°?s l'¨²nica cosa que tenim per afrontar la lluita LGBTQ¡±, alerta l'escriptor Matthew Rettenmund, autor del llibre Boy Culture, que avui ha convertit en un blog sobre actualitat gai. ¡°Si la gent t¨¦ amics, fam¨ªlia, o, en el cas dels Jocs, herois LGBTQ, aix¨° t¨¦ repercussions a tot el m¨®n¡±, opina Rettenmund. ¡°Cal aplaudir tots els que viuen la seva sexualitat lliurement. Mai els ho podrem agrair prou¡±.