¡°Al Vatic¨¤ no hi ha inter¨¨s per entendre l¡¯homosexualitat¡±

Krzysztof Charamsa no va sortir discretament?de l'armari. Aquest te¨°leg polon¨¨s, exoficial de la Congregaci¨® per a la Doctrina de la Fe, ho va fer esclatar de manera controlada i en gran just la vig¨ªlia del S¨ªnode de la Fam¨ªlia que l'alta jerarquia cat¨°lica va celebrar l'octubre de l'any passat. La imatge que va donar la volta al m¨®n, la del capell¨¤ amb al?acoll recolzant el cap suaument sobre el de la seva parella, era precisament la postal que el Vatic¨¤ abomina.

L'explosi¨® el va portar als plat¨®s i a les cabines de r¨¤dio. El seu missatge era i segueix sent contundent. ¡°L'Esgl¨¦sia ha condemnat l'homosexualitat sense ni tan sols intentar entendre-la¡±, critica Charamsa, de 44 anys. Des que va deixar la Santa Seu viu amb l'Eduard, la seva parella, a l'Eixample de Barcelona. ¡°Rebo centenars de missatges, a les xarxes socials i a la meva p¨¤gina web, de persones de tot el m¨®n que m'expliquen el seu patiment. Cat¨°lics conven?uts que se senten perseguits per la mateixa comunitat que serveixen i estimen. Em recorda els meus temps al Vatic¨¤¡±, explica.

La catarsi d'aquest any l'ha fet a cop de teclat. Al juny va publicar el seu primer llibre, de moment nom¨¦s editat en itali¨¤, La primera pedra. Jo, capell¨¤ gai, i la meva rebel¡¤li¨® a la hipocresia de l'Esgl¨¦sia. ¡°Quan l'Esgl¨¦sia no surt, els gais la van a buscar. Van molt m¨¦s endavant¡±, diu. La defensa d'aquesta idea l'ha portat a participar en un di¨¤leg interreligi¨®s?realitzat en el marc del festival d'oci gai Circuit, que aquests dies se celebra a Barcelona i al qual va assistir un centenar de persones. ¡°M'agrada que un esdeveniment com aquest no nom¨¦s es quedi en la dimensi¨® de la diversi¨®, molt necess¨¤ria, sin¨® que s'obri a altres facetes de l'¨¦sser hum¨¤, especialment en l'espiritualitat i la religi¨®¡±, sost¨¦ el te¨°leg.

¡°Quan l'Esgl¨¦sia parla dels homosexuals, ho fa com si es refer¨ªs a altres. Fa servir un llenguatge que demostra una concepci¨® del m¨®n tancada¡±, es queixa el tamb¨¦ exprofessor de les universitats pontif¨ªcies i un dels encarregats de preparar el S¨ªnode. Charamsa veu el papa Francesc com un home obert m¨¦s, no progressista i envoltat de prelats a qui els preocupen els seus missatges francs. ¡°El gran problema ¨¦s que s'ha condemnat l'homosexualitat sense saber-ne gaireb¨¦ res, all¨¤ no hi ha inter¨¨s per entendre-la¡±, assegura.

Posa com a exemple l'¨²ltim incident de la c¨²ria irlandesa, en la qual el Bisbat de Dubl¨ªn deixar¨¤ d'enviar els novicis al St. Patrick's College, el seminari m¨¦s antic de l'illa, pels rumors sobre l'¨²s de l'aplicaci¨® de contactes gai Grindr al seu campus. ¡°S¨®n mesures de legalisme, ning¨² es pregunta qu¨¨ hi ha al darrere de l'¨²s d'aquesta app. Volen silenciar un problema imposant les seves normes, s'obliden que abans d'entendre les lleis cal entendre les persones¡±, critica.

Charamsa tamb¨¦ veu el clergat tancat respecte a noves teories socials, una concepci¨® del m¨®n que, sent generosos, es queda al segle XIX. ¡°Hi ha un gran temor de confrontar les ci¨¨ncies socials, tenen por dels estudis sobre el g¨¨nere. Se'ls considera estudis ideol¨°gics i senzillament el debat no s'obre¡±, lamenta.

Gaireb¨¦ un any despr¨¦s, el te¨°leg diu que ara t¨¦ un coneixement ¡°m¨¦s en primera persona¡± de la condici¨® homosexual, encara que de la seva vida privada no en vol parlar. ¡°Abans era m¨¦s te¨°ric, de lectura. Ara estic en contacte amb fam¨ªlies, persones que pateixen i que tamb¨¦ viuen la seva vida d'una manera m¨¦s transparent i feli?¡±, explica. I en aix¨° veu un apostolat. ¡°Tot aix¨° ¨¦s una altra manera de ser capell¨¤, que era el que jo volia fer amb la meva vida. Buscar i entendre les persones. Si el sacerdot no est¨¤ amb la gent, el seu servei no serveix de res¡±.