Sixena i la caixa de Pandora

La devoluci¨® de 53 obres conservades a Catalunya provinents del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) es va produir despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Jutjat d'Instrucci¨® n¨²mero 1 d'Osca, que va dictaminar que les compravendes realitzades entre les monges santjoanistes i la Generalitat el 1983 i el 1992 (56 peces per valor de 210.000 euros) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya el 1994 (41 obres per 89.000 euros) eren il¡¤legals. El motiu: que el monestir era monument nacional des de 1923 i, per tant, aquestes peces tamb¨¦ estaven protegides i no es podien vendre. Segons la jutgessa, aplicant la Llei de Patrimoni Hist¨°ric de 1985, els retaules, calzes, pintures murals, culleres, cer¨¤miques, llibres i tots els b¨¦ns mobles eren part indissociable de l'edifici i gaudien de la mateixa protecci¨®. I ho assegurava aplicant la Llei de Patrimoni Hist¨°ric de 1985 que estableix que¡° tindran aquesta consideraci¨® els b¨¦ns mobles continguts en un immoble que hagi estat objecte d'aquesta declaraci¨® i que aquesta els reconegui com a part essencial de la seva hist¨°ria¡±.

Per¨° la hist¨°ria de les vendes de b¨¦ns culturals a Espanya ¨¦s plena d'exemples en els quals, com a Sixena, els objectes van canviar de mans malgrat pert¨¤nyer a un edifici declarat monument nacional, per la qual cosa la sent¨¨ncia, que est¨¤ recorreguda, pot portar al fet que molts municipis reclamin el seu patrimoni. Aix¨ª ho han posat de manifest dos dels conservadors del Museu de Lleida, el centre que conserva 44 de les 97 obres que la jutgessa obligava retornar a l'Arag¨® abans del 25 de juliol; una ordre que el Govern catal¨¤ ha incomplert, al¡¤legant que aquestes obres ¡ªi no les 53 que va retornar el 26 de juliol¡ª formen part del patrimoni catal¨¤ perqu¨¨ estan catalogades.

Carme Berlab¨¦, conservadora del Museu de Lleida, explica que el 1925, dos anys despr¨¦s de declarar-se monument el monestir, les monges de Sixena van vendre objectes a un antiquari de Saragossa despr¨¦s d'aconseguir el perm¨ªs de Roma i de dos ministeris, el de Gr¨¤cia i Just¨ªcia i el d'Instrucci¨® i Belles Arts, sense adduir, cap dels dos, la seva recent declaraci¨®. Perqu¨¨, segons l'experta, ¡°la protecci¨® de Sixena, tal com recull la documentaci¨® nom¨¦s parla de protegir la f¨¤brica de l'edifici, no els seus b¨¦ns¡±.

Bote de Zamora

Per la seva banda, el tamb¨¦ conservador del Museu de Lleida Albert Velasco enumera una llista d'objectes venuts d'edificis catalogats en la hist¨°ria recent d'Espanya. Com la reixa de la catedral d'Osca, avui a Torreciudad, seu de l'Opus Dei, venuda el 1969 quan l'edifici estava protegit des de 1924. O els tapissos del segle XV de la catedral de Zamora, venuts, per 900.000 pessetes, a l'Ajuntament de Madrid que els conserva en el Sal¨® de Tapissos de la Casa de Cisneros. De la mateixa prov¨ªncia ¨¦s el fam¨®s Bote de Zamora (del segle X), avui al Museu Arqueol¨°gic Nacional (MAN), que va vendre el cabildo catedralici el 1911, malgrat que era monument des de 1889. ¡°Els canonges el van vendre a l'antiquari Juan Lafora i poc despr¨¦s l'Estat el va adquirir pel mateix preu, cosa que demostra que la venda de b¨¦ns originaris de monuments era freq¨¹ent, no era il¡¤legal, ja que haurien impugnat la venda i l'haurien recuperat¡±, assegura Velasco, que apunta un altre exemple: el de Santa Clara d'Astudillo, a Pal¨¨ncia. Monument des de 1931, aix¨° no va impedir que l'any seg¨¹ent es vengu¨¦s el cadirat del seu cor. Va acabar repartit entre els EUA i el MAN que conserva quatre elements del segle XV. No menys simptom¨¤tica ¨¦s la hist¨°ria de Sant Baldiri de Berlanga (S¨°ria), un edifici protegit des de 1917. Despr¨¦s de denunciar l'arrencada i venda de les pintures rom¨¤niques a l'antiquari Le¨®n Levi, la just¨ªcia va determinar el 1925 que els frescs eren independents de l'esgl¨¦sia i es podien vendre. Avui es poden veure fragmentats a Boston, Nova York, Indianapolis, Barcelona o Madrid.

Cap reclamaci¨®

En cap dels casos s'han reclamat aquests objectes. Tampoc una taula que el 2003 va comprar l Estat en una subhasta per 90.000 euros i que va dipositar al Museu del Prado. Es tracta de La Nativitat, realitzada per l'anomenat Pintor de Sixena (actiu entre 1515 i 1520), que rep el seu nom precisament per aquesta pintura del retaule major del pante¨® reial del monestir de Sixena. Des del museu asseguren que no tenen res a dir sobre Sixena; que ning¨² els ha reclamat la pintura. Nom¨¦s que l'obra ¡°va ingressar com a adquisici¨® del Ministeri de Educaci¨®, Cultura i Esports de l'any 2003¡±.

¡°La venda d'objectes pertanyents a monuments protegits ha estat habitual. Per aix¨° sorpr¨¨n que s'apliqui la llei de forma tan estricta en el cas de Sixena¡±, apunta Berlab¨¦, mentre Velasco remarca que ¡°tots els museus espanyols conserven peces en aquesta situaci¨®. Si ens posem estrictes, desmuntarem les col¡¤leccions; hi ha molts b¨¦ns que han sortit de monuments nacionals sense perm¨ªs del ministeri¡±.

Per la seva banda, Luis Grau, director del Museu de Le¨®n i d'ICOM Espanya (Consell Internacional de Museus, segons les seves sigles en angl¨¨s), assegura que sempre hi ha hagut reclamacions, com ¨¦s el cas de la Dama d'Elx, que es demana des de la localitat alacantina. ¡°No totes s¨®n viables, cada cas ¨¦s diferent. A m¨¦s, a Espanya hi ha pocs casos en els quals s'hagi acudit als tribunals i molts menys els que s'hagin guanyat¡±.

Per a l'especialista, que diu que no parla com a president de l'ICOM sin¨® com a expert, ¡°la compravenda dels b¨¦ns de Sixena no ¨¦s un cas normal, ja que la majoria de centres espanyols han creat les seves col¡¤leccions en processos anteriors com la desamortitzaci¨® del segle XVIII, quan les lleis eren unes altres¡±. I prossegueix: ¡°Hi ha dos judicis. Socialment, la sent¨¨ncia que obliga a retornar els objectes pot obrir moltes coses que estan tancades, com la caixa de Pandora; judicialment, la llei ¨¦s una, i, agradi o no, cal complir-la¡±. Quant al trasllat de les pintures murals que reclama l'Arag¨®, Grau assegura que ¡°qualsevol operaci¨® preservar¨¤ les pintures¡±, per¨° confia ¡°que no s'arribi a aquest extrem i que les coses es recondueixin¡±.