Hisenda treballa per tenir un pla pressupostari el 15 d¡¯octubre

El 15 d'octubre ¨¦s la data crucial. Aleshores, el Govern hauria de lliurar a Brussel¡¤les un pla pressupostari que es cenyeixi als objectius de d¨¨ficit de 2017. Malgrat que Moncloa deixa anar l'amena?a de no presentar res si no hi ha investidura, Hisenda ja prepara les xifres. Entre altres escenaris, contempla la possibilitat que no hi hagi temps per aprovar els Pressupostos en termini perqu¨¨ entrin en vigor l'1 de gener. Amb independ¨¨ncia del calendari, fonts de l'Executiu expliquen que per complir-lo bastar¨¤ amb apujar l'impost de societats i aprofitar la millora dels ingressos. Per¨° aquesta no ¨¦s l'an¨¤lisi dels experts.

Perqu¨¨ els Pressupostos entrin en vigor el primer dia de l'any, la pr¨¤ctica habitual consisteix a aprovar-los en el Consell de Ministres de l'¨²ltim divendres de setembre. No obstant aix¨°, l'abs¨¨ncia de Govern ho est¨¤ retardant tot. I el calendari estreny. Encara que el focus de les negociacions se centra en la investidura, l'Executiu en funcions pressiona el PSOE esgrimint la por a la inestabilitat. El mateix president en funcions, Mariano Rajoy, va reiterar ahir que l'abs¨¨ncia d'uns Pressupostos ¡°danyaria l'economia i, per tant, la forma de viure dels espanyols¡±.

¡°Els ciutadans s'han acostumat malament. Aquest per¨ªode sense Govern no ha suposat cap problema perqu¨¨ l'Executiu havia fet els deures i tenia uns Pressupostos ja aprovats. Per¨° ara un Gabinet en funcions no pot aprovar ni una senda de d¨¨ficit ni molt menys els Pressupostos. Si Rajoy no t¨¦ un pressupost el 15 d'octubre, haur¨¤ de transmetre a Juncker que t¨¦ les mans buides¡±, afirma una font de Moncloa.

No obstant aix¨°, aquest no ¨¦s l'escenari amb el qual estan operant els Ministeris. M¨¦s aviat s'est¨¤ intentant avan?ar la feina amb l'esperan?a que la situaci¨® es desbloquegi. Diversos alts c¨¤rrecs confirmen que ja s'est¨¤ greixant la mec¨¤nica pressupost¨¤ria. Per si hi ha poc temps, s'ha iniciat la rutina establerta d'anar veient quines s¨®n les necessitats de cada departament i es contemplen tots els escenaris imaginables, des de l'aprovaci¨® dels pressupostos fins a la probabilitat d'una pr¨°rroga pressupost¨¤ria. ¡°Estem treballant per tenir un pla pressupostari amb el qual informar Brussel¡¤les el 15 d'octubre¡±, expliquen fonts d'Hisenda.

De fet, una de les possibilitats que es contempla ¨¦s que no doni temps a tenir els Pressupostos preparats perqu¨¨ entrin en vigor l'1 de gener. En aquest cas, es prorrogarien durant un parell de mesos els actuals fins que s'aprovin els nous. La qual cosa no estaria exempta de dificultats perqu¨¨ no permetria aprovar noves mesures o licitar nous contractes. El tancament pressupostari continuaria durant uns mesos m¨¦s. En aquest impasse, les autonomies i corporacions locals tamb¨¦ comptarien amb menys diners.

¡°Durant aquests mesos de buit pressupostari es penalitzaran sobretot els projectes d'inversi¨® que s'anessin a licitar, per b¨¦ que aquest cap¨ªtol est¨¤ en m¨ªnims i, per tant, l'efecte ser¨¤ limitat. En canvi, la despesa en mat¨¨ries com pensions, salaris, interessos, educaci¨® i sanitat seguir¨¤ igual. Una altra cosa ¨¦s que com a conseq¨¹¨¨ncia de la pr¨°rroga es congelessin els salaris dels funcionaris i les pensions. No obstant aix¨°, encara que els pressupostos estiguin prorrogats, es podria aprovar sense problemes una actualitzaci¨® dels salaris i les pensions. Nom¨¦s s'han de votar al Parlament¡±, assenyala Manuel D¨ªaz, membre de Fedea.

Desviaci¨® del d¨¨ficit

Fonts del Govern insisteixen que aquest pressupost ja no requereix ajustaments tan forts com els que es van fer en plena crisi perqu¨¨ l'economia creix, generant m¨¦s ingressos. No obstant aix¨°, la desviaci¨® que est¨¤ registrant el d¨¨ficit sembla excessiva. Malgrat que el Pla d'Estabilitat rem¨¨s l'abril a Brussel¡¤les xifrava un objectiu del 3,6%, ara mateix es q¨¹estiona que es pugui aconseguir fins i tot la nova meta fixada per Brussel¡¤les en el 4,6%. Encara que s'aconsegu¨ªs acabar l'exercici de 2016 en aquestes cotes, caldria abaixar el d¨¨ficit en uns 15.000 milions d'euros per situar-lo en el 3,1% al tancament de 2017. Una part de la reducci¨® del d¨¨ficit podria aconseguir-se gr¨¤cies als ingressos superiors que proporciona una economia en vies de recuperaci¨®. Segons els c¨¤lculs de BBVA Research o de la Comissi¨® Europea, la millora del cicle econ¨°mic aportaria uns 7.000 milions. Altres experts parlen de menys: uns 6.000 milions. Sigui com sigui, aix¨° implicaria que falta per fer almenys la meitat de l'ajustament.

I d'on es pot treure la resta d'aquest ajustament del d¨¨ficit? En primer lloc, no s'haur¨¤ de reemborsar una part de la paga extra dels funcionaris com en els dos exercicis anteriors. D'altra banda, el tancament el juliol de les despeses de l'Administraci¨® central tamb¨¦ tindr¨¤ efectes restrictius. Aquest tancament avan?at provocar¨¤ que els Ministeris executin menys desemborsaments el 2016. A finals d'any, la despesa ser¨¤ sensiblement menor. I Hisenda prendr¨¤ aquesta base per elaborar els Pressupostos, imposant en la pr¨¤ctica una retallada de la despesa ministerial. Una retallada que s'afegir¨¤ a les altres dues que s'havien anunciat per¨° que encara no s'han materialitzat: d'una part, l'acord de no disponibilitat que es va anunciar l'abril per valor de 2.000 milions i que s'imposar¨¤ sobretot en les infraestructures de Foment amb 600 milions. Com a resultat, la despesa dels Ministeris se situar¨¤ en nivells m¨ªnims. ¡°A aquest pas no tindrem ni per a bolis¡±, comenta una font.

I d'altra banda, les Comunitats Aut¨°nomes que presenten un desfasament pressupostari hauran de presentar a Hisenda a principis de setembre una nova ronda d'ajustaments. La Comissi¨® Europea exigeix que s'apliqui de forma autom¨¤tica la Llei d'Estabilitat, i Montoro ha comen?at a fer-ho. Fins al punt que ha reclamat restricci¨® pressupost¨¤ria a aquelles comunitats que compleixen amb el d¨¨ficit per¨° que incomplirien la regla de despesa, una norma que impedeix a les Administracions augmentar la despesa per sobre de la previsi¨® de creixement a mig termini de l'economia.

Impost de societats

Dit aix¨°, el focus per arreglar els comptes p¨²blics s'ha posat en l'impost de societats. La recaptaci¨® de la resta de tributs s'est¨¤ comportant b¨¦, i el ministre Montoro defensa que part del que s'ha perdut per la rebaixa de l'IRPF es recupera amb m¨¦s IVA i cotitzacions. Per¨° el repte radica a espr¨¦mer almenys 6.000 milions de l'impost de societats a fi de quadrar els comptes. No obstant aix¨°, els experts posen en dubte que es puguin extreure tants diners d'un impost en tan poc temps. Per exemple, BBVA Research calculava aquesta setmana que el d¨¨ficit quedaria lluny de l'objectiu malgrat l'increment de societats. De la qual cosa s'infereix que no ser¨¤ suficient elevar la tributaci¨® a les empreses. La majoria d'experts consultats coincideix que es precisa bastant m¨¦s.