Els estius noucentistes

Si traguessin el cap per Barcelona despr¨¦s de d¨¨cades d'hibernaci¨®, un grapat de joves noucentistes amb barret ¡°canotier¡± creuria haver desembarcat en un planeta Siri colonitzat per gentades amb motxilla i ¡°sans culottes¡± pendents del tel¨¨fon m¨°bil. El m¨¦s dur seria veure com aquell Gaud¨ª de qui tant van abominar s'havia convertit en el s¨ªmbol globalitzat de Barcelona. On es poden passar tres mesos estivals amb platja calmosa i casino? ?s clar que el ¡°noucentisme¡± de la primera d¨¨cada del segle XX no nom¨¦s ¨¦s q¨¹esti¨® de dames rotundes amb ¡°mallot¡±, Carner en actitud de futur gendre ideal o D¡¯Ors dedicant els crepuscles a passejar-se a la vora del mar amb posat d'Erasme. La f¨®rmula grecoromana, per a una Catalunya que no havia viscut el Renaixement, representava una l¨²cida apel¡¤laci¨® a l'ordre, en una d¨¨cada que gaireb¨¦ sense adonar-se anava a topar de manera truculenta amb el paisatge imminent dels anys trenta. Navegant en el seu iot per aig¨¹es de l'Adri¨¤tic, Camb¨® es distanciava de la pre-pol¨ªtica rom¨¤ntica de la ¡°Renaixen?a¡±. El ¡°noucentisme¡±, per definici¨® es protegeix del caos hist¨°ric. Va durar poc? De tota manera, van ser estius gaireb¨¦ perfectes, antimodernistes, vitalitzats per la mesura ir¨°nica com quan Carner diu que modernista ¨¦s el nom que s'aplica, a moltes botigues, al g¨¨nere defectu¨®s per veure si cola. Potser va haver de ser injust per escriure ¡°Els fruits saborosos¡±. Era home de passeig mar¨ªtim, traient-se el barret per saludar les senyoretes, com al passeig de Gr¨¤cia.

Mar o muntanya? Poesia i veritat, art i hist¨°ria, de Viladrau a Canet de Mar. Dames i cavallers de certa burgesia van imitar formes noucentistes sense ni tan sols saber-ho. Avui explica molt m¨¦s la plenitud que la nost¨¤lgia, a la manera de Proust albirant la badia de Balbec. Les admirables banyistes de Josep Obiols es fan tan perdurables com la ¡°ben plantada¡± entre pins olorosos, en el l¨ªmit del ¡°noucentisme¡± m¨¦s natural. El dol? past¨ªs modernista ¨¦s reticent a les brises llevantines, enfront de l'arquitectura verbal de Guerau de Liost. Els ¡°noucentistes¡±, amb certa ironia, es desembarassen de l'¨¨pica de la ¡°Renaixen?a¡± i se sumen al ¡°Glossari¡± d'Eugeni D'ors quan parla de les ¡°sublims anormalitats: la Sagrada Fam¨ªlia, la poesia maragalliana¡±.

Cr¨ªtic i pintor de gran finor, Rafael Benet mai abandona per complet els seus or¨ªgens noucentistes. Pinta platges amb nens, Tossa de Mar, el quiosquet Can Claudi, fins a confirmar la identitat del seu art en l'estudi sobre Sunyer, que ¨¦s el metre de plat¨ª noucentista. Amb el ¡°noucentisme¡± primer van comen?ar els poetes i despr¨¦s es formula com a pintura. Sunyer, a partir del quadre ¡°Pastoral¡±, accedeix als ordres sensuals de la nova escola. Els seus nus mediterranis tenen el p¨°sit d'una joia gaireb¨¦ m¨ªtica. ?s a dir, cl¨¤ssica. Entengui's com a diafanitat madura.

L'¡°Almanac dels noucentistes¡± va apar¨¨ixer el 1911. Havia mort Joan Maragall, tan maltractat pel c¨¤non noucentista perqu¨¨ ja se sap que els girs est¨¨tics es basen en el canibalisme generacional. Per¨° la projecci¨® social del ¡°noucentisme¡± ¨¦s molt minorit¨¤ria. De l'¡°Almanac¡± se n'editen cent cinquanta exemplars. La visualitzaci¨® modernista va ser quantitativament superior. D¡¯Ors perpetra el que el nacionalisme considera tra?ci¨® imperdonable i deixa enrere aquestes platges ideals del ¡°noucentisme¡± i una iconografia procedent de les troballes arqueol¨°giques d'Emp¨²ries. Roma per sobre de totes les coses. Despr¨¦s arribaria la lava del Vesuvi. Costa i Llobera ¨Camb Joan Alcover, versi¨® mallorquina i polida del ¡°noucentisme¡±- va dir que la seva p¨¤tria era filla de Roma. Eren altres platges, figures femenines m¨¦s pudibundes, per¨° la mateixa qualitat del llenguatge. Dies i nits del mar noucentista, mai turbulent. En pintar la caseta del nou Club N¨¤utic de Barcelona, Ramon Casas ja havia avan?at una urbanitat dels elements. La ciutat ¨Camb min¨²scula- pretenia anar amb maj¨²scula.

Els estius noucentistes s'anuncien a¡°La primavera¡± de Francesc d¡¯A. Gal¨ª, amb balconada que d¨®na al mar. Els poetes s'atreveixen a refundar-ho tot i fins i tot porten a un novel¡¤lista com Narc¨ªs Oller a l'amargor. Mals temps per a la prosa. El ¡°noucentisme¡± ¨¦s formal i abunda en l'estilitzaci¨® de l'irrealisme. Tot i aix¨ª, els estius segueixen transcorrent com la llum. En queda la gamma subtil de dones pintades per Manuel Humbert o els pins i les figures femenines de Mercad¨¦. Tot convergeix en el rep¨°s carnal dels nus de Sunyer, a la platja, donant l'esquena ¨Ccom va dir D¡¯Ors- a l'expressi¨®. Grans estius a les ant¨ªpodes del ¡°selfie¡±.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.