Beuys ¡®torna¡¯ a Cadaqu¨¦s

Joseph Beuys (1921-1986) mai va anar a Cadaqu¨¦s, la bonica localitat costanera de la Costa Brava situada a l'extrem nord-est de la pen¨ªnsula, al final d'una carretera tortuosa d'infinites corbes. Tot i aix¨°, res va impedir que el 1981 s¡¯hi expos¨¦s Don¡¯t forget, la primera mostra a Espanya d'aquest controvertit artista alemany impulsor de la perfomance, el happening i el videoart. Es va fer a la galeria que l'arquitecte italosu¨ªs Lanfranco Bombelli havia obert el 1973 despr¨¦s de rehabilitar una antiga f¨¤brica d'anxoves (el magatzem emblanquinat va comen?ar a utilitzar-se com a sala d'exposicions i es va reformar la resta de l'edifici per acollir joves artistes). Al cap de pocs anys, la Galeria Cadaqu¨¦s es va convertir en un dels focus m¨¦s actius de l'art contemporani internacional de tot el panorama catal¨¤ i gaireb¨¦ espanyol. A m¨¦s de l¡¯obra de Beuys, s¡¯hi va poder veure per primera a la pen¨ªnsula l'obra de 67 artistes, entre els quals hi havia Marcel Duchamp, que durant deu anys, fins que va morir l¡¯any 1968, estiuejava durant tres mesos a Cadaqu¨¦s; Richard Hamilton; John Cage; David Hockney; Max Bill, o Jasper Johns, entre molts d¡¯altres. Bombelli es va convertir en tot un promotor de les avantguardes.

Coincidint amb els 35 anys de la primera exposici¨® de Beuys i amb els 30 de la seva defunci¨®, Huc Malla, el responsable de la sala des que es va tornar a obrir el 2003, l'escriptor i cr¨ªtic d'art Vicen? Altai¨® i l'artista Erika Pr¨¹fert han organitzat l'exposici¨® A Joseph Beuys amb la intenci¨® de retre-li homenatge a partir d'algun dels seus treballs, les obres d'alguns dels seus amics, deixebles i seguidors i les d'altres joves creadors que d'alguna manera o una altra se senten influ?ts per l'inconformista artista vinculat al grup Fluxus.

En total, s¨®n 34 peces de 26 artistes, incloent-hi l'homenatjat, de qui es poden veure tres peces. Hi ha 17 gravats de la coneguda Suite Schwurhand, que l'artista va fer entre el 1949 i el 1970, i la no menys coneguda Rosa per a la democr¨¤cia directa, formada per una proveta i una rosa que l'artista va canviar durant els cent dies que va durar la Documenta de Kassel del 1972 com a s¨ªmbol de conciliaci¨® entre l'art i la ci¨¨ncia. Al costat d¡¯aquestes obres espoden veure les peces de tres artistes hist¨°rics amics de l'alemany, Marcel Broodthaers, Richard Hamilton i Dieter Roth. Entre els seus alumnes avantatjats destaquen dues pintures de J?rg Immendorff que expliquen en imatges l'accident del 1944 que va patir Beuys i que li va canviar la vida quan el seu Stuka es va estavellar a Crimea i, quan estava a punt de morir congelat, va ser salvat pels habitants t¨¤rtars del lloc, que el van embolicar amb greix i feltre, dos elements gaireb¨¦ omnipresents en tota la seva obra.

Entre els artistes que no han volgut perdre's l'homenatge que es fa a aquest artista hi ha Alfredo Jaar amb la seva obra Cultura = Capital , basada en l¡¯esl¨°gan beuysi¨¤ Kunst = Kapital; Oscar Murillo, que exposa per primera vegada a Espanya una obra seva; Juergen Teller, present amb dues obres expressament per a l'exposici¨®; Peter Fillingham, i Mathieu Pernot, entre d¡¯altres. I entre els espanyols, hi ha Perejaume, Antoni Muntadas, Jordi Benito, Concha Jerez, Fina Miralles, Eulalia Valldosera, Jes¨²s Gald¨®n, Jordi Mitj¨¤ i Rosa Tharrats, que ha ocupat la mitja c¨²pula de l'antic oratori de la galeria, folrat amb pantalons texans. Segons Beuys, creador de Pantalons per al segle XXI, el cos hum¨¤ veu el futur a trav¨¦s dels genolls. Per aix¨°, l'artista ha foradat els genolls dels pantalons i els ha col¡¤locat per les parets i el sostre creant un paisatge dels nous temps.

L'exposici¨® es completa, en una sala annexa, amb una mostra de totes les edicions de la galeria durant els 25 anys que Bombelli va dirigir-la. Avui s¨®n aut¨¨ntiques joies bibliogr¨¤fiques dif¨ªcils de localitzar.