Que no pari la m¨²sica
La Banda Municipal de Barcelona celebra els 130 anys d'una agitada vida entre els concerts populars i els simf¨°nics
?s dif¨ªcil imaginar que un m¨²sic, aprofitant la pausa d'un concert, deixi el faristol i els seus companys i surti d'amagat per anar a tocar en un altre lloc. L'an¨¨cdota ¨¦s real. De fet, va passar m¨¦s d'una vegada a principis del segle passat en alguns concerts de la Banda Municipal de Barcelona (BMB), que en aquell moment passava per una dura ¨¨poca, amb m¨²sics sobreexplotats que l'Ajuntament de Barcelona enviava a tocar a qualsevol lloc: fires, balls i fins i tot actes de partits pol¨ªtics. La Banda havia nascut el 2 de mar? del 1886 i el dictamen de la comissi¨® municipal en qu¨¨ es va crear deia: ¡°S¨®n p¨²blics el gust i la disposici¨® que el nostre poble t¨¦ per la m¨²sica¡±. Amb aquesta idea i el convenciment que Barcelona havia de tenir una banda musical pr¨°pia, com les capitals dels principals pa?sos europeus, va comen?ar a fer els primers passos una formaci¨® que aquest any celebra els 130 anys.
Un aniversari que gaireb¨¦ es podria qualificar de miracul¨®s tenint en compte la complexa hist¨°ria d'aquesta instituci¨® que ha estat a punt de desapar¨¨ixer m¨¦s d'una vegada. I que, no obstant aix¨°, conserva la seva voluntat d'apropar la m¨²sica a la ciutadania. Des dels primers concerts a finals dels vuitanta del segle XIX a la glorieta que es va construir per a les seves actuacions al costat de la cascada del parc de la Ciutadella o els que es feien els dijous a la tarda i els diumenges d'hivern a la cantonada del passeig de Gr¨¤cia amb la Gran Via ¡ªdavant del que ara ¨¦s el cinema Comedia¡ª fins al que es va fer el passat 1 de juliol al parc de la Sedeta en el marc de les festes del Camp d'en Grassot. Nens jugant al costat de la pla?a, converses a la terrassa del bar del porxo i, al bell mig de l'espai, els m¨²sics de la Banda interpretant un repertori heterogeni ¡ªcompositors vinculats a la seva pr¨°pia hist¨°ria, com Eduard Toldr¨¤, i el que va ser un dels seus principals directors, Joan Lamote de Grignon, i fins i tot danses arm¨¨nies¡ª seguit atentament per un p¨²blic que omplia les grades de la pla?a.
?No ¨¦s complex tocar en un espai obert, amb tot de coses que passen al voltant? ¡°No, no acostuma a interferir. S¨®n poques les vegades que ens molesta¡±, contesta Jordi Le¨®n. El m¨¦s veter¨¤ dels m¨²sics de l'actual plantilla de la BMB, fa gaireb¨¦ 40 anys que hi toca, de manera que ell ¨¦s el m¨¦s semblant a una mem¨°ria viva de la formaci¨® musical. ¡°Vaig entrar per oposici¨® amb 25 anys i vaig cobrir la vacant que va deixar el pare de Tete Montoliu, i en la mateixa convocat¨°ria tamb¨¦ va entrar Salvador Brotons [l'actual director de la Banda]¡±, explica Le¨®n al final del concert de La Sedeta. Mentre els treballadors acaben de recollir el material del concert en un cami¨®, Le¨®n ¡ªobo¨¨ i flabiol a la Banda i director de la Cobla de Sant Jordi durant 25 anys¡ª recorda una dels episodis m¨¦s dram¨¤tics que va passar all¨¤ mateix, quan un incendi l'agost del 1991 gaireb¨¦ va destruir l'arxiu de la instituci¨® amb exemplars ¨²nics de Joan Lamote de Grignon i altres arranjaments fets expressos per a l'agrupaci¨®: ¡°Es pot afirmar que hem passat temps de resist¨¨ncia¡±, resumeix, i posa, com a exemple, la llarga etapa de transhum¨¤ncia de l'agrupaci¨® musical, sense seu estable durant d¨¨cades: ¡°Als setanta assaj¨¤vem al Casino del Poblenou, despr¨¦s va haver-hi una altra etapa al Teatre Principal. Els concerts simf¨°nics es feien al Palau de Congressos de Montju?c. Per¨° la millor ¨¨poca d'aquests anys va ser la dels concerts els diumenges a la tarda al Palau de la M¨²sica¡±. A finals dels vuitanta i principis dels noranta, la BMB va estar a punt de desapar¨¨ixer.
¡°L'Ajuntament de Barcelona es va replantejar el 1996 qu¨¨ havia de fer amb la Banda, i fins al 2007 no es va decidir traslladar-ne la gesti¨® a L'Auditori de Barcelona, al qual s'integra com a orquestra¡±, explica l'actual director gerent, Joan Xicola. L'Auditori ¨¦s la casa actual de la Banda i sota el seu paraigua ¨¦s on ha desenvolupat la seva ¨²ltima etapa amb una programaci¨® vers¨¤til que combina un repertori simf¨°nic amb m¨²sica popular espanyola i catalana. ¡°La Banda t¨¦ tres facetes. La primera ¨¦s la hist¨°rica, i en aquest marc actua al protocol festiu de la ciutat, com a les festes de la Merc¨¨. Despr¨¦s hi ha els concerts als districtes, pensats per apropar la m¨²sica a la ciutat i, finalment, la temporada estable a L'Auditori, que es fa cada any des del 2007¡±, afegeix. Actualment, t¨¦ 56 m¨²sics en plantilla, tot i que en va arribar a tenir, en els seus millors temps, fins a 90. ¡°No sempre la quantitat vol dir m¨¦s qualitat, i ara els joves m¨²sics estan molt ben preparats¡±, apunta Le¨®n.
La de Barcelona ¨¦s una de les principals bandes d'Espanya, a m¨¦s de les de Val¨¨ncia, Madrid i Bilbao. El seu naixement est¨¤ marcat per una voluntat decidida de formar part dels esdeveniments socials de Barcelona. La seva ¨¨poca de m¨¤xima esplendor va ser els anys vint del segle passat, amb Lamote de Grignon, quan la BMB va ser dirigida per Richard Strauss en un concert a la pla?a de Sant Jaume el 19 de mar? del 1925. Una altra efem¨¨ride: el concert per celebrar la proclamaci¨® de la Rep¨²blica el 14 d'abril del 1931. L'esclat de la Guerra Civil va suposar una ¨¨poca negra per a la instituci¨®, entre altres coses perqu¨¨ bona part de la plantilla, entre ells el director, Lamote de Grignon, van ser expedientats.
El 1943, l'Ajuntament va iniciar el proc¨¦s de convertir la Banda Municipal en Orquestra Municipal i un any m¨¦s tard es va crear l'actual Orquestra Simf¨°nica de Barcelona. Contra tot pron¨°stic, la Banda no va desapar¨¨ixer, tot i que la plantilla va perdre molts m¨²sics, i va continuar amb la seva faceta m¨¦s institucional. Ara, 130 anys despr¨¦s es planteja actuar fora d'Espanya, explica el director t¨¨cnic: ¡°De moment l'any que ve est¨¤ previst que es faci un concert a Holanda¡±. El que queda clar ¨¦s que la voluntat ¨¦s de continu?tat.
Que no pari la m¨²sica.
Pol¨ªtica i m¨²sica
Des dels seus primers anys, la Banda Municipal de Barcelona (BMB) no ha pogut abstreure's de la intromissi¨® de la pol¨ªtica, malgrat que la designaci¨® del seu director sempre s'ha fet amb concurs p¨²blic. Les places dels instrumentistes s'havien de convocar per oposici¨®, tamb¨¦ des de l'inici. Un sistema que no va poder evitar recels que es beneficiava els "amics" de l'alcalde o dels pol¨ªtics de torn que governaven a l'Ajuntament i que hi entraven sense oposici¨®. Un dels episodis m¨¦s visibles d'aquesta intromissi¨® pol¨ªtica que explica la publicaci¨® Quaderns de L'Auditori va ser el 1910 en l'elecci¨® del director del "m¨²sic major" de la BMB. Es va convocar el preceptiu concurs, al qual es van presentar diversos candidats. El jurat, integrat per diversos representants del consistori, a m¨¦s del director de l'Escola de M¨²sica, llavors Llu¨ªs Millet, va votar a favor de Joan Lamote de Grignon. No obstant aix¨°, el president del jurat ¨Cque no tenia cap coneixement musical¨C va imposar un altre candidat. El fons de la q¨¹esti¨® era la lluita de partits en aquell consistori, que estava en mans dels radicals de Lerroux. Per aquest motiu, es va imposar el candidat m¨¦s af¨ª del color pol¨ªtic, que no era Lamote, militant de la Lliga. La cosa va acabar en recursos contenciosos i no es va aclarir fins al 1914, quan finalment Lamote va tenir un veredicte que li va recon¨¨ixer el seu dret. Aquesta disputa entre b¨¤ndols pol¨ªtics la va reflectir ¨¤mpliament la premsa de l'¨¨poca, que va recollir articles de r¨¨pliques i contrar¨¨pliques de pol¨ªtics i dels mateixos m¨²sics. En la hist¨°ria de la Banda, Lamote ocupa un lloc preeminent en la divulgaci¨® de la m¨²sica entre la ciutadania. Una difusi¨® a la qual va contribuir decididament la decisi¨® de la retransmissi¨® dels concerts ¨Cdurant una ¨¨poca a la pla?a del Rei¨C des del 1925 a trav¨¦s de R¨¤dio Barcelona. Lamote va ser destitu?t del seu c¨¤rrec el 1939 perqu¨¨ les autoritats franquistes el van apartar, una depuraci¨® pol¨ªtica que tamb¨¦ va afectar vuit m¨²sics m¨¦s de la Banda, que va iniciar un per¨ªode de decad¨¨ncia.
L¡¯arribada de la democr¨¤cia tampoc va suposar estabilitat per a la Banda. A finals dels vuitanta, el Consistori es va q¨¹estionar obertament la seva continu?tat. El 1990, amb Eul¨¤lia Vintr¨® com a regidora responsable de la instituci¨®, va aprovar un nou reglament que establia deixar la plantilla en 56 m¨²sics i tamb¨¦ va augmentar el nombre de serveis i va restringir el pressupost. ¡°Dos anys m¨¦s tard, el nou regidor de Cultura, Oriol Bohigas, va redactar un informe en el qual proposava reduir la plantilla de la banda a 28 m¨²sics¡±. Una prova de l¡¯esc¨¤s suport municipal que tenia en aquella ¨¨poca va ser el nomadisme: no tenia local estable d¡¯assajos ni de concerts. Se saltava des del Casinet d¡¯Hostafrancs, l¡¯Alian?a del Poblenou o el Centre C¨ªvic de les Basses al Tur¨® de la Peira, per posar-ne alguns exemples. Despr¨¦s de successius consistoris que no sabien b¨¦ qu¨¨ havien de fer amb la banda, la decisi¨® de m¨¦s import¨¤ncia es va produir quan la BMB es va adscriure a L¡¯Auditori, el 2007. Des de llavors ha iniciat un per¨ªode m¨¦s estable.
?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
