Las Bistecs: ¡°No vingueu al concert, us rebentar¨¤ l¡¯o?da i us sagnaran els ulls¡±

La Carla Moreno i l'Alba Rihe (Granollers, 1988) formen un duet de rossa i morena. O de vestida de blanc i vestida de negre. La seva est¨¨tica t¨¦ aires de Baccara, deixos d'Az¨²car Moreno i gaireb¨¦ res a veure amb Ella Baila Sola. Sovint Las Bistecs porten una indument¨¤ria digna de la Vicky de Little Britain, per¨° elles no s¨®n ni cantants, ni actrius, sin¨® abanderades d'un g¨¨nere que han batejat com a electrodisgusting ¡ªon el que ¨¦s lleig asseguren que equival a buit¡ª, que han reflectit en quatre videoclips. Les seves coreografies i lletres irreverents sobten a tothom, per b¨¦ o per mal.

A Rihe, que t¨¦ estudis de Belles Arts, sempre li ha interessat l'abjecci¨®, i Moreno, que ve del m¨®n del cinema, se sent atreta per les pel¡¤l¨ªcules que trenquen amb la narrativa tradicional. Amb el seu nou v¨ªdeo Caminante sota el bra?, inspirat en el poema d'Antonio Machado Caminante no hay camino i rodat a Mollet del Vall¨¨s, Las Bistecs aquest setembre llan?aran el seu primer disc. Es dir¨¤ OFERTA i l'han?finan?at amb micromecenatge. L'Alba i la Carla, que actuen aquest diumenge a les Festes de Gr¨¤cia, s¨®n millennials i no se'ls fa estrany fer una entrevista per correu electr¨°nic, l'¨²nic canal de comunicaci¨® que ofereixen als periodistes.

PREGUNTA.?Fa uns mesos un diari es referia a vost¨¨s com a filles barcelonines de l'Alaska. Podem dir ara tamb¨¦, amb Caminante, que s¨®n nebodes de Joan Manuel Serrat?

RESPOSTA.?No ens considerem filles de l'Alaska, encara que sembla que en l'imaginari col¡¤lectiu ella sigui l'¨²nic referent comparable. No creiem que Serrat vulgui ser comparat amb l'electrodisgusting. Nosaltres som filles del segle XXI.

P.?"No canta, no balla per¨° no us la perdeu", deia l'any 1953 un article de?The New York Times sobre Lola Flores. L'afirmaci¨® funcionaria amb Las Bistecs?

R.?Ens sentim molt identificades amb aquesta frase i tant de bo algun dia ens en dediquin una de similar. Ostres, ens encantaria haver fet un caf¨¨ amb Lola Flores per haver-nos pogut impregnar del seu magnetisme...

P.?Machado va escriure Caminante no hay camino fa m¨¦s d'un segle. Com ha canviat el cam¨ª de la vida?

R.?El context ha canviat de manera significativa, per¨° el concepte que nosaltres interpretem del poema perdura avui dia: S'ha de trencar contra all¨° que est¨¤ establert per crear nous camins.

P.?"No corras como Lola, hazlo a la espa?ola", entonen al seu ¨²ltim videoclip. A la pel¡¤l¨ªcula Corre, Lola, corre (Alemanya, 1998) ¨¦s possible anar enrere i tornar a comen?ar. Com es corre a l'espanyola?

¡°Estem pensant de crear un partit pol¨ªtic amb m¨¦s acci¨® que paraules¡±

R.?Aquesta frase resumeix el que estem vivint, la frustraci¨® de veure com el nostre pa¨ªs vol c¨®rrer i agafar com a exemples models econ¨°mics i pol¨ªtics d'altres pot¨¨ncies europees quan encara no sap ni caminar.

P.?Mentre els cau gelatina a sobre denuncien que s'ha de pagar la quota d'aut¨°noms i que hi ha t¨¤mpaxs al mar. El Caminante del segle XXI ¨¦s reivindicatiu?

R.?Tots estem ben coberts de gelatina. Nosaltres parlem del nostre entorn i veiem que hi ha molta necessitat de canvi. Som reivindicatius per¨° des d'un cert confort, el que costa ¨¦s comen?ar.

P. Com es guanyen la vida m¨¦s enll¨¤ de Las Bistecs?

R.?Som mileuristes. O ni aix¨°. La vida laboral ¨¦s molt dif¨ªcil de compaginar amb l'art¨ªstica. Per aix¨° som dives prolet¨¤ries.

P.?I qu¨¨ en pensen de la situaci¨® pol¨ªtica que es viu actualment a Catalunya?

R.?Estem fartes dels pol¨ªtics que juguen a passar-se la pilota i no fan res. Estem pensant de crear un partit pol¨ªtic molt disgusting on hi hagi m¨¦s acci¨® que paraules.?

P. Van ser adolescents a finals dels noranta i a principis de la d¨¨cada del 2000. D'on els ve la influ¨¨ncia dels vuitanta??

R.?Digueu-ne vuitantes o com vulgueu. Ens encanta la licra perqu¨¨ mai menteix. Mort a la met¨¤fora!

P.?En canvi, s¨ª que han crescut amb Internet.

R.?Durant la nostra adolesc¨¨ncia va n¨¦ixer Facebook, el nostre jo virtual ¨¦s una extensi¨® de nosaltres mateixes. El que fem o diem en l¨ªnia?t¨¦ el mateix ress¨° que el que fem a la realitat f¨ªsica.

P.?Jugueu a Pok¨¦mon Go?

R.?Passem, no ens agraden els bitxos!

P.?Las Bistecs se senten criticades, per gent gran del seu barri, per exemple?

¡°Ens encanta la licra, mai menteix. Mort a la met¨¤fora!¡±

R.?Pens¨¤vem que molestar¨ªem m¨¦s, ja que en un origen no pens¨¤vem ser un producte, sin¨® quelcom m¨¦s punk.?Els haters ho tenen dif¨ªcil perqu¨¨ els seus insults s¨®n el nostre leitmotiv.

P.?Han aconseguit un 285% del finan?ament que necessitaven per produir el vostre disc. Qu¨¨ faran amb els diners que els han sobrat?

R.?No sobra res. Hem invertit m¨¦s diners encara per poder fer un projecte a l'al?ada de tots els nostres seguidors.

P. S'han plantejat cantar en catal¨¤ o en angl¨¨s?

R.?A OFERTA hi haur¨¤ algun patillazo en els dos idiomes.

P.?Com ser¨¤ el concert que faran a Gr¨¤cia?

R.?No vingueu. Us rebentar¨¤ l'o?da i us sagnaran els ulls.

P.?Tenen sentit Las Bistecs nom¨¦s en ¨¤udio, sense videoclip?

R.?Bona pregunta. Las Bistecs no s¨®n un grup de m¨²sica, sin¨® un projecte art¨ªstic. Els videoclips marquen l'imaginari exc¨¨ntric que volem crear.