Banalitzacions

Em vaig apuntar que m¡¯expliquessin el passeig de Gr¨¤cia. Fa unes setmanes l¡¯associaci¨® de guies professionals va organitzar una protesta que consistia a oferir un tomb gratu?t. L¡¯Aguicat es queixa que la Generalitat ha deixat de donar carnets de ¡°guia habilitat¡±, que requerien un nivell d¡¯estudis i passar un examen. Aix¨° ha desaparegut, qualsevol pot ser guia tur¨ªstic: ¨¦s una liberalitzaci¨® que imposa la normativa europea. Europa dedica bona part de l¡¯esfor? a defensar-nos com a consumidors, per¨° de tant en tant es contradiu amb sortides com aquesta: un col¡¤legi professional (tamb¨¦ liberalitzats) o un carnet proporcionen certes garanties diguem-ne deontol¨°giques. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que la llibertat d¡¯oferta ha generat una quantitat de tours tem¨¤tics, molt interessants si se¡¯n tenen ganes; de la mateixa manera, amb nom¨¦s parar l¡¯orella, se senten explicacions delirants sobre coses m¨¦s que conegudes. No ¨¦s tan dif¨ªcil entendre que la falta absoluta de regulaci¨® ¨¦s terreny abonat per a excel¡¤l¨¨ncies i per a fiascos. I aix¨° val tamb¨¦ per als cotxes d¡¯Uber i per a les habitacions alliberades d¡¯impostos.

En la meva visita, guiada per Bego?a Blanco, presidenta d¡¯Aguicat, una vintena de persones vam comprovar que fins i tot en un terreny tan gastat com el centre de Barcelona, i aturant-nos en els edificis cl¨¤ssics, es poden aprendre coses, detalls, signes que ens acosten a una ¨¨poca en qu¨¨ semblava que tot era possible, i despr¨¦s no ho va ser. El turisme banalitza les ciutats, fa que esdevinguin una joguina que es pot encapsular en una foto, per¨° un bon guia va una mica m¨¦s enll¨¤, relaciona continguts, ressalta intencions, inclou una broma, recula en el temps, construeix un relat. M¡¯adono que aix¨° ¨¦s vocacional. Que ¨¦s una manera de compartir. Avui el turisme ¨¦s una modalitat de consum, es col¡¤leccionen viatges com abans es compraven coses, de manera que l¡¯experi¨¨ncia no val tant com el fet d¡¯haver-hi estat. Al turista li importa tenir alguna cosa per explicar. La ciutat ha de saber modelar aquesta voluntat precisament per defensar-se del consum banal. La Rambla avui ¨¦s consum banal.

La banalitat, que ¨¦s all¨° f¨¤cil, es combat amb regulacions. Amb exig¨¨ncia. Per¨° hi ha regulacions que no s¡¯entenen: el conflicte de les terrasses de la Boqueria nom¨¦s s¡¯explica amb la teoria de la pica a Flandes. Havent-hi terrasses abusives a tota la ciutat, calia desmantellar aquests negocis en plena temporada, sense avisar? No s¨®c partid¨¤ria dels abusos ni de les excepcions, per¨° en un camp tan liberalitzat ¨Ca la brava¡ªcom el de les terrasses, valia la pena fer les coses b¨¦. No acabem de fer-ne cabal, per¨° aquest Ajuntament s¨ª que vol canviar la textura de la ciutat, el que passa ¨¦s que ho explica malament. Els llocs de treball de l¡¯hosteleria solen ser una merda per¨° s¨®n una soluci¨® per a molta gent, sobretot joves, sobretot aturats: hi ha coses, doncs, que es poden deixar per al setembre.

Alhora circula (mai m¨¦s ben dit) un tema molt m¨¦s greu: pensen adaptar els sem¨¤fors de Barcelona al ritme dels vianants i les bicis, que no ¨¦s el mateix ritme, per¨° deixem-ho aqu¨ª. ?s una bogeria. Sent com s¨®c partid¨¤ria de reduir cal?ades, d¡¯obrir carrils bici, de suprimir aparcament de superf¨ªcie i instaurar les superilles, ¨¦s a dir, de tot all¨° que vagi comprimint el cotxe a una proporci¨® plausible, posar els sem¨¤fors a ritme de vianant ¨Cde quina edat?¨C?¨¦s, insisteixo, una bogeria. La ciutat ¨¦s un sistema de mobilitat. El ritme dels sem¨¤fors est¨¤ pensat perqu¨¨ no hi hagi embussos, perqu¨¨ s¨®n antiecon¨°mics i poc ecol¨°gics: es perd productivitat i es contamina. Deixo de banda l¡¯afectaci¨® sobre l¡¯humor col¡¤lectiu. Els qui caminen s¨®n els turistes! La ciutat del segle XXI ¨¦s un artefacte log¨ªstic que ¨Ci aqu¨ª rau la gr¨¤cia¨C, cal enlla?ar amb la ciutat dom¨¨stica, d¡¯intercanviar cogombres a l¡¯hort i comprar al costat de casa. Els sem¨¤fors formen part de tots dos mons: de tots dos.

L'alentiment dels sem¨¤fors ¨¦s ideologia, i aix¨° ¨¦s correcte, i es basa en la superioritat del no contaminant, i aix¨° ¨¦s negatiu. Per m¨¦s que Ada Colau reguli els sem¨¤fors, el Ministeri de Foment no destinar¨¤ ni un duro a les Rodalies, que ¨¦s per on caldria comen?ar. I ho dic jo, que tinc el cotxe morint-se de f¨¤stic a l¡¯aparcament subterrani de casa. Compte amb banalitzar tamb¨¦ la sostenibilitat, els equilibris i l¡¯h¨¤bitat econ¨°mic.