Trobat un planeta com la Terra a l¡¯estrella m¨¦s propera al sistema solar

Mirant al cel, des de qualsevol dels hemisferis, es poden veure sense telescopi unes 4.500 estrelles. Aquesta mostra min¨²scula dels innombrables sols de l¡¯univers ni tan sols ¨¦s representativa dels mons que existeixen. Les estrelles m¨¦s abundants, tres de cada quatre a la Via L¨¤ctia, s¨®n les nanes roges i tenen una lluentor tan t¨¨nue que no poden contemplar-se a simple vista. Ni tan sols la m¨¦s propera, Proxima Centauri, a nom¨¦s 4,5 anys llum, ¨¦s visible en el cel nocturn. No obstant aix¨°, ¨¦s entorn d¡¯aquests astres on es comen?a a plantejar que, per probabilitat, ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil trobar mons habitables. Precisament en aquesta estrella ve?na, els astr¨°noms acaben de trobar un nou planeta que pot oferir una idea sobre la naturalesa dels refugis de la vida al cosmos, bastant diferents del nostre planeta o del que caldria imaginar si la Terra ¨¦s la nostra refer¨¨ncia.

Proxima b, com han batejat el nou exoplaneta, el m¨¦s proper a la Terra que es coneix, no ha estat observat directament. Els astr¨°noms responsables de la troballa, liderats per Guillem Anglada-Escud¨¦, investigador barcelon¨ª de la Universitat Queen Mary de Londres, van revelar la seva pres¨¨ncia observant-ne l¡¯estrella. Una petita anomalia en la seva ¨°rbita, provocada per la influ¨¨ncia gravitat¨°ria del planeta, ha servit per deduir-ne la pres¨¨ncia i alguna de les seves caracter¨ªstiques. Fa un gir al voltant del seu sol en nom¨¦s 11 dies, i t¨¦ una grand¨¤ria lleugerament superior a la Terra i una superf¨ªcie s¨°lida.

Al planeta Proxima b, el dia i l'any duren el mateix: 11 dies

Una altra de les condicions d¡¯aquest peculiar planeta ¨¦s la seva proximitat a Proxima Centauri. Es troba a un 5% de la dist¨¤ncia que separa la Terra del Sol, una proximitat que el convertiria en un infern si la seva estrella fos com la nostra, per¨° que la col¡¤loca a l¡¯¨¤rea d¡¯habitabilitat en el cas d¡¯una nana roja. Aix¨° es deu al fet que les estrelles com Proxima Centauri, amb un 12% de la massa solar, consumeixen el seu combustible nuclear amb molta parsim¨°nia, tanta que en els 13.000 milions d¡¯anys d¡¯hist¨°ria de l¡¯univers encara no hi ha hagut temps que cap d¡¯elles hagi mort encara. Amb aquestes caracter¨ªstiques, el nou planeta tindria una temperatura de 40 graus sota zero sense comptar amb l¡¯efecte hivernacle d¡¯una possible atmosfera, que podria elevar la temperatura sobre aquell m¨®n per damunt dels zero graus.

Els autors, que han publicat els seus resultats aquesta setmana a la revista Nature, responen tamb¨¦ alguns dubtes sobre la possibilitat que una nana roja tingui planetes habitats. Un dels inconvenients per a la vida d¡¯aquests sistemes planetaris ¨¦s que han d¡¯estar molt a prop de la seva estrella per tenir una temperatura en la qual l¡¯aigua pugui existir en estat l¨ªquid. Quan aix¨° succeeix, en gran part dels casos es d¨®na un fenomen que es diu rotaci¨® sincr¨°nica i que podem veure en la nostra Lluna. El temps de translaci¨® i el de rotaci¨® s¡¯iguala i el planeta mostra sempre la mateixa cara a l¡¯estrella. Aix¨° faria pensar en un hemisferi abrasat en el qual l¡¯atmosfera s¡¯evaporaria, i en un altre de congelat. No obstant aix¨°, segons els autors, una atmosfera m¨¦s densa que la de la Terra permetria matisar aquestes temperatures extremes a trav¨¦s de la circulaci¨® atmosf¨¨rica i la redistribuci¨® de la calor.

El m¨®n m¨¦s semblat al nostre descobert pels astr¨°noms era Kepler-452b, a 1.400 anys llum

Alberto Gonz¨¢lez Fair¨¦n, astrobi¨°leg al Centre d¡¯Astrobiologia a Madrid i a la Universitat Cornell a Nova York, que no ha participat en l¡¯estudi, coincideix amb aquestes hip¨°tesis que permetrien l¡¯exist¨¨ncia de vida a Proxima b, i n¡¯aporta d¡¯altres. ¡°L¡¯hemisferi del planeta exposat a la llum de l¡¯estrella podria fabricar n¨²vols d¡¯alta reflectivitat que contribuirien a refredar la superf¨ªcie. Aquests n¨²vols contindrien gran quantitat d¡¯aigua i cobririen el cel de la cara di¨¹rna fins a un 80%. A m¨¦s, els n¨²vols m¨¦s densos i gruixuts es formarien all¨¤ on la llum de l¡¯estrella arrib¨¦s amb m¨¦s intensitat, augmentant aix¨ª l¡¯albedo (la quantitat de llum que reflecteix) del planeta. El resultat final seria un refredament notable del planeta¡±, assenyala l¡¯investigador.

Un altre dels grans problemes per a la vida en un sistema planetari presidit per una nana roja serien les seves erupcions de rajos X. Com que est¨¤ tan a prop de l¡¯estrella, el planeta recentment descobert tindr¨¤ uns fluxos de rajos X 400 vegades superiors als de la Terra. No obstant aix¨°, els investigadors argumenten que diversos estudis suggereixen que el camp magn¨¨tic d¡¯un planeta aix¨ª podria prevenir l¡¯erosi¨® atmosf¨¨rica d¡¯aquest tipus de radiaci¨®. Aix¨° pot marcar la difer¨¨ncia entre un desert i un verger, com han demostrat les hist¨°ries divergents de Mart i la Terra. En el primer, la falta d¡¯un nucli de ferro com el que t¨¦ la Terra el va deixar amb un camp magn¨¨tic feble que no va poder defensar la seva atmosfera davant les escomeses dels vents solars. Gonz¨¢lez Fair¨¦n comenta, a m¨¦s, que les nanes roges emeten ¡°la majoria de la radiaci¨® ultraviolada i els rajos X en els primers mil milions d¡¯anys de la seva exist¨¨ncia, per quedar despr¨¦s com estrelles molt menys actives¡±. Com que la vida mitjana de les estrelles de massa redu?da com Proxima Centauri ¨¦s molt superior a la de les estrelles de tipus solar, hi ha molt m¨¦s temps ¡°per a l¡¯estabilitat de zones biofavorables als seus planetes en ¨°rbita¡±, conclou.