La NASA troba noves proves d¡¯aigua l¨ªquida a Mart

Les imatges a¨¨ries de Mart s'assemblen molt a les de la Terra. Un dels accidents m¨¦s interessants s¨®n unes estries al terreny que es precipiten tur¨® avall i que intu?tivament semblen lleres d'aigua. Aquests cursos apareixen i desapareixen del terreny, cosa que refor?a la idea que sigui l'aigua estacional la que els formi. Per¨° de la intu?ci¨® a la realitat hi ha un enorme pas i fins al moment no s'ha pogut demostrar que aquestes esquerdes es deguin realment a l'aigua l¨ªquida, l'exist¨¨ncia de la qual seria clau per a la possibilitat que hi hagi vida al planeta vermell.

Avui es publica un nou estudi que aporta importants proves per afirmar que en aquestes formacions de Mart hi ha aigua l¨ªquida, molt probablement salada. Els responsables del treball, publicat a Nature Geoscience, han analitzat p¨ªxel a p¨ªxel les imatges del planeta preses per la sonda MRO de la NASA. Fins ara, el problema amb aquests accidents geogr¨¤fics ¨¦s que tenen nom¨¦s uns pocs metres d'ample, molt a prop del l¨ªmit de detecci¨® de les c¨¤meres a bord de la MRO.

Les dades s'han presentat avui durant una confer¨¨ncia de premsa organitzada per la NASA i en la qual anunciava ¡°la resoluci¨® del misteri de Mart¡±. No fa falta ser un expert en astrobiologia per jutjar si els resultats de les expectatives es queden a prop o lluny.

El nou treball se centra en les dades preses per CRISM, un espectr¨°metre d'imatge que permet identificar els minerals i altres compostos que hi ha a la superf¨ªcie marciana. L'equip ha desenvolupat la seva pr¨°pia t¨¨cnica per poder analitzar les variacions que hi ha dins de cada p¨ªxel a les imatges de la MRO i aix¨ª analitzar detalladament la diferent composici¨® dels canals comparat amb el terreny circumdant. El treball s'ha centrat en els cr¨¤ters Palikir, Hale i Horowitz i el Coprates Chasma, tots a l'hemisferi sud del planeta i tots coneguts per aquestes formacions.

Els resultats mostren la pres¨¨ncia de sals hidratades. Les sals permeten que l'aigua romangui l¨ªquida a temperatures m¨¦s baixes. A l'abril, un altre estudi de l'equip cient¨ªfic a c¨¤rrec del robot Curiosity ja havia assenyalat que al cr¨¤ter Gale es pot formar aigua l¨ªquida gr¨¤cies a un tipus de sals conegudes com a perclorats. Seguint la mateixa l¨ªnia, els responsables del nou estudi expliquen que la pres¨¨ncia de perclorats i clorats probablement implica que es forma aigua l¨ªquida que arrossega els minerals corrent avall. L'aigua es formaria en les estacions m¨¦s c¨¤lides i estaria en forma de salmorres, la mateixa barreja d'aigua i sals que proposava l'equip del Curiosity.

A la recerca de vida

Aquestes dades ¡°enforteixen la hip¨°tesi¡± que en alguns pendents de terreny on es donen temperatures altes ¡°s'est¨¤ produint aigua l¨ªquida al Mart contemporani¡±, assenyalen els autors del nou treball. L'estudi, el primer signatari del qual ¨¦s Lujendra Ojha, de l'Institut Tecnol¨°gic de Ge¨°rgia (EUA) i en el qual han participat investigadors de la NASA, esmenta que al desert d'Atacama (Xile), un an¨¤leg de Mart a la Terra, la pres¨¨ncia de sals permet l'exist¨¨ncia de comunitats microbianes. Adverteixen, aix¨° s¨ª, que als terrenys analitzats de Mart l'activitat de les solucions salines pot ser massa feble per sustentar vida.

¡°Aquest article d¨®na suport als plantejaments sobre un Mart geol¨°gicament viu amb possible activitat aquosa actual que generaria un vessament ef¨ªmer d'aquestes salmorres, potser relacionada amb un possible cicle hidrol¨°gic¡±, opina Jes¨²s Mart¨ªnez-Fr¨ªas, investigador de l'Institut de Geoci¨¨ncies (CSIC-UCM) i membre de l'equip cient¨ªfic de la missi¨® NASA-MSL (Curiosity). Els resultats tamb¨¦ s¨®n importants per a l'estudi de l'¡°habitabilitat de Mart¡±, ressalta. ¡°A la superf¨ªcie de Mart les condicions s¨®n molt hostils per a la vida, per¨° aquestes noves dades sobre la possible exist¨¨ncia d'aigua l¨ªquida actual subsuperficial reafirmen que l'habitabilitat ¨¦s molt m¨¦s favorable sota la regolita marciana, que ¨¦s on caldr¨¤ concentrar els esfor?os futurs en la recerca de vida¡±, opina.