De Sixena al Born

No hi ha manera de debatre sobre hist¨°ria en aquest pa¨ªs, que s¡¯ha constru?t amb silencis, mals menors i pactes que no es poden rebutjar. El passat est¨¤ tan trencat que les esquerdes arriben fins al present. Suposo que no hi ha manera d¡¯arreglar-ho i que per aix¨°, tant la hist¨°ria com aquesta forma de record anomenada mem¨°ria hist¨°rica, reprodueixen tots i cadascun dels complexos i dels problemes dels dos ¨²ltims segles.

Quan es furga en el passat es troba de tot, per¨° el m¨¦s interessant succeeix sempre en present, quan s¡¯usen les seves parts dures, els s¨ªmbols i les formes, l¡¯estil i els protocols. ?s el que mostra si realment s¡¯han interioritzat les lli?ons de la hist¨°ria o si, per contra, s¡¯¨¦s incapa? d¡¯escapar-ne. El millor lloc per veure-ho ¨¦s quan al poder li d¨®na per parlar o per mostrar-se, que si alguna cosa no sap fer el poder ¨¦s quedar-se callat. Necessita emetre documents, exposar-se, recrear el seu passat, legitimar-se, en definitiva. I quin millor lloc per exhibir-se que en una exposici¨®? Aquest estiu hem tingut dues hist¨°ries paral¡¤leles, amb tantes connexions que juntes i per separat resumeixen la hist¨°ria d¡¯Espanya i de Catalunya.

Decapitar l¡¯est¨¤tua d¡¯un dictador que va morir al llit em sembla un acte de venjan?a poc valenta

La primera ¨¦s la del litigi per les obres de l¡¯antiga di¨°cesi de Lleida, una hist¨°ria desgraciada a m¨¦s no poder. Per a mi encara m¨¦s, ja que afecta el patrimoni del lloc en el qual vaig n¨¦ixer. Per aix¨°, si alguna cosa s¨¦ de tot aquest proc¨¦s ¨¦s que el problema no s¨®n les obres d¡¯art. Les peces de Sixena s¨®n un simple efecte col¡¤lateral.

?s impossible entendre el conflicte de les obres d¡¯art de la Franja sense l¡¯Opus Dei i sense l¡¯acord t¨¤cit de les forces pol¨ªtiques d¡¯Arag¨® per reconquistar aquesta part de di¨°cesi de Lleida que entrava a Osca. Encara recordo les primeres pintades, rar¨ªssimes als vuitanta: ¡°Di¨°cesi aragonesa ja!¡± es llegia en parets i carreteres. Quan dic forces pol¨ªtiques d¡¯Arag¨® em refereixo a tot l¡¯espectre ideol¨°gic. Fins i tot la Chunta es va dedicar a enviar postals per reivindicar les obres. ¡°Chunta Catalanista¡±, pintaven fa no tant els del Partit Aragon¨¨s Regionalista per esgarrapar-los vots.

Era inconcebible que una part d¡¯Arag¨® tingu¨¦s una seu, ni que fos eclesi¨¤stica, a Lleida. Els acords sanitaris entre els pobles de la Franja i Lleida es retallen perqu¨¨ existeixi tan poca relaci¨® com sigui possible i no els explico el deshonor que suposa que es parli catal¨¤, recordin les dificultats de TV3 al Pa¨ªs Valenci¨¤. Per aix¨°, el missatge que ha acabat calant ¨¦s poc menys que les obres es van robar amb premeditaci¨® i tra?doria. Es menteix i s¡¯embruta, no ja la mem¨°ria hist¨°rica, sin¨® la dels equips que van salvar els frescs de la destrucci¨®.

El serial va comen?ar el dia que el PSOE d¡¯Arag¨® va pactar amb l¡¯Opus Dei. Les obres d¡¯art s¨®n un efecte col¡¤lateral m¨¦s, ni el primer ni l¡¯¨²ltim d¡¯una operaci¨® molt m¨¦s complexa, el rearmament del l¨ªmit competencial de les autonomies a trav¨¦s d¡¯elements que van crear l¡¯Estat tal com el coneixem i els que l¡¯Estat es deu.

La segona hist¨°ria ¨¦s el serial de l¡¯est¨¤tua de Franco al Born, digna de psicoan¨¤lisi. L¡¯Ajuntament de Barcelona vol remeiar la falta de musculatura de l¡¯art contemporani de la ciutat i es dedica a fer els seus primers passos com a artista provocador. Com que no s¡¯atreveix a epatar a qui de deb¨° mana, llegeixi¡¯s el par¨¤graf anterior, intenta epatar l¡¯independentisme. La ficada de pota fa vessar un got que s¡¯anava omplint de la m¨¤ de la part m¨¦s reaccion¨¤ria dels comuns que ha canviat el seu argumentari pel de l¡¯unionisme m¨¦s ranci. Han arribat a qualificar el passat d¡¯ERC de feixista. Han anat tan lluny i han ficat la pota de tal manera que a Ada Colau no li queda m¨¦s remei que desautoritzar-los dient que hi ha motius per assistir a la Diada. Sap que si comet els seus propis errors tal vegada sobrevisqui, per¨° que est¨¤ acabada si s¡¯equivoca amb els dels altres.

Decapitar l¡¯est¨¤tua d¡¯un dictador que va morir al llit em sembla un acte de venjan?a poc valenta, tenint en compte que va haver d¡¯arribar l¡¯euro perqu¨¨ el seu cap deix¨¦s de ser de curs legal. L¡¯honest, si es vol contextualitzar el franquisme, hauria estat posar-li rostre per¨°, ¨¦s clar, el progressisme oficial de Barcelona encara el tem i no s¡¯atreveix a mirar-lo a la cara perqu¨¨, malgrat tot, i encara que ¨¦s en una proporci¨® variable, els constitueix. El drama ¨¦s que ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que els queda i que, encara aix¨ª, no s¡¯atreveixen a mirar-lo a la cara. De fet, els espanta tant que el fiquen al Born. Haurien tingut la valentia de fer el mateix al Camp de la Bota? I ja posats, si volen mem¨°ria, per qu¨¨ no l¡¯aixequen davant de la Delegaci¨® del Govern o de la caserna del Bruc? Un t¨¦ la sensaci¨® que en aquesta carrera com a artistes provocadors que tenen els nous regidors de Barcelona als ¨²nics als qui no s¡¯atreveixen a impressionar s¨®n als poders de deb¨°.

A l¡¯Ajuntament de Barcelona li passa el mateix que al Govern d¡¯Arag¨®, que no sap que ¨¦s precisament ell qui s¡¯exhibir¨¤ en l¡¯exposici¨®. Les l¨ªnies que separen l¡¯exposici¨® de l¡¯exhibici¨® s¨®n molt primes, gaireb¨¦ tant com les que separen el retrat de l¡¯autoretrat. Tot es torna molt complicat quan els projectes de futur s¨®n febles, llavors, el risc d¡¯embolicar-se en el passat ¨¦s alt¨ªssim.