Trobat el primer cor conservat en una fossa de la Guerra Civil

¡°Y al fin en un oc¨¦ano de irremediables huesos, tu coraz¨®n y el m¨ªo naufragar¨¢n¡±, va escriure el poeta Miguel Hern¨¢ndez a la seva dona des d'una trinxera de la Guerra Civil el 1937. L'antrop¨°leg forense Fernando Serrulla recorda perfectament aquell dia d'agost del 2010 quan va rebre una trucada, va agafar el cotxe i va conduir des de casa seva, a Ourense, fins a una muntanya de Burgos, per veure un cor naufragat en un oce¨¤ d'ossos. All¨¤, en l'exhumaci¨® d'una de les principals fosses comunes de la guerra, la de La Pedraja, havien aparegut cervells conservats dins dels cranis dels assassinats. I un cor que va deixar de bategar el 1936.

A la rasa s¡¯han trobat 45 cervells conservats, dos amb els projectils amb qu¨¨ van ser assassinats

¡°Quan vaig arribar a la fossa em vaig quedar al¡¤lucinat. Fa 30 anys que faig de forense i no havia vist mai res igual¡±, rememora Serrulla, de l'Institut de Medicina Legal de Gal¨ªcia. En aquella rasa, entre el juliol i el novembre del 1936, els revoltats del cop d'Estat havien amagat 104 cad¨¤vers. I almenys 31 m¨¦s en una altra rasa ve?na. Eren joves d'esquerres. Van ser detinguts als pobles de la zona, com Briviesca, Miranda de Ebro i Santo Domingo de la Calzada. Els camises blaves els assaltaven pel carrer i els empresonaven. Despr¨¦s, en les anomenades saques, els treien de la pres¨®, els feien pujar als camions, els assassinaven a la muntanya i certificaven la seva mort amb un tret al cap.

80 anys despr¨¦s, 45 dels cervells i un dels cors dels crivellats es mantenen, de manera ins¨°lita, conservats. ¡°S¨®n els ¨²nics casos que es coneixen¡±, afirma Francisco Etxeberria, el forense que va dirigir l'exhumaci¨® de la fossa de La Pedraja. L'organitzaci¨® que presideix, la Societat de Ci¨¨ncies Aranzadi, ha participat en m¨¦s d'un centenar d'exhumacions a Espanya. La Pedraja, situada al cam¨ª de Sant Jaume, ¨¦s excepcional. ¡°Fins i tot hi ha dos cervells que tenien a l'interior el projectil d'arma de foc amb el qual van ser assassinats¡±, detalla Etxeberria.

La singular preservaci¨® dels cervells i el cor de La Pedraja t¨¦ una explicaci¨® cient¨ªfica. La fossa, assenyala Serrulla, es va cavar en un terreny argilenc, impermeable i extremadament ¨¤cid. I aquell estiu del 1936 va ser fred i pluj¨®s. ¡°La rasa era una piscina. La majoria dels cad¨¤vers tenia un tir al clatell, aix¨ª que l'aigua va entrar en els cranis. I l'aigua no permet que hi creixin els microbis que causen la putrefacci¨®. Els cervells, amb greix, es van saponificar, es van transformar en sab¨®¡±, relata Serrulla, que col¡¤labora com a voluntari per Aranzadi. La seva an¨¤lisi s'ha publicat a la revista especialitzada Science and Justice.

Els ¨°rgans, ara conservats en una cambra frigor¨ªfica de l'Hospital de Ver¨ªn, a Ourense, tenen encara un tacte greix¨®s. La seva grand¨¤ria ¨¦s una sisena part de l'original. Els cervells, que en vida pesen un quilo i mig, ara s¨®n com mitja poma. ¡°Es tracta de la col¡¤lecci¨® de cervells saponificats m¨¦s nombrosa i m¨¦s ben conservada del m¨®n¡±, sost¨¦ Serrulla. ¡°Els assassins van voler eliminar les v¨ªctimes, aixafar l'enemic. Per¨° no van poder destruir les seves idees. Ni tan sols els seus cervells¡±, sentencia el forense.

¡°Els assassins van voler eliminar les v¨ªctimes, per¨° no van poder acabar destruir les seves idees. Ni tan sols els seus cervells¡±, sentencia el forense Fernando Serrulla

Rafael Mart¨ªnez Moro, contractista d'obres p¨²bliques com ponts de pedra, va ser un d'aquells homes tirotejats i enterrats a La Pedraja. Va ser assassinat el 3 d'octubre del 1936. Tenia 44 anys. El seu delicte va ser ser el president de l'Agrupaci¨® Socialista de Briviesca, un poble que en aquell moment tenia uns 3.500 habitants. Ell ¨¦s un dels 15 cossos als quals s'ha pogut posar nom i cognoms gr¨¤cies a les proves d'ADN. L'amo del cor no ha pogut ser identificat.

El fill de Mart¨ªnez Moro, Rafael Mart¨ªnez Mart¨ªnez, tenia 14 anys quan van matar el seu pare. I havia fet els 90 quan va assistir a peu de fossa a l'exhumaci¨® del cad¨¤ver, amb desenes de fills i germans de la resta d'assassinats. ¡°No ¨¦s digne que et diguin que has d'oblidar que van matar el teu pare, com ha dit Mariano Rajoy¡±, lamenta Miguel ?ngel Mart¨ªnez Movilla, n¨¦t de Mart¨ªnez Moro i representant de l'Agrupaci¨® de Familiars de les Persones Assassinades als Montes de Pedraja.

Mart¨ªnez Movilla, que treballa com a arquitecte a Briviesca, recorda com els membres d'Aranzadi anaven traient a poc a poc objectes personals barrejats amb els ossos a la fossa: queixals d'or, ulleres, abrics, alguna cartera. ¡°I de sobte va apar¨¨ixer el primer cervell. Van ser emocions molt intenses per als familiars que ¨¦rem all¨¤¡±.

L'exist¨¨ncia dels cervells preservats no ¨¦s una an¨¨cdota cient¨ªfica. Al microscopi, encara conserven estructures nervioses. I un estudi preliminar ha mostrat que un d'ells tenia una hemorr¨¤gia subaracnoidea, una lesi¨® t¨ªpica despr¨¦s d'un cop al cap en vida. ¡°No hav¨ªem tingut mai una evid¨¨ncia de lesions traum¨¤tiques abans de la mort. ?s un indici de tortures¡±, destaca Serrulla.

El forense recorda que el relator de Nacions Unides Pablo de Greiff ha instat el Govern de Mariano Rajoy a deixar sense efecte la llei d'amnistia del 1977 i a investigar judicialment els crims del franquisme. Els cervells preservats a La Pedraja podrien ser una prova en un judici.

Serrulla i Etxeberria recalquen que a Espanya s'han identificat unes 2.200 fosses comunes de la Guerra Civil, per¨° nom¨¦s se n'han exhumat 300, amb les restes d'uns 7.000 assassinats. Espanya, amb m¨¦s de 114.000 desapareguts, ¨¦s el segon pa¨ªs del m¨®n amb el nombre m¨¦s alt de persones v¨ªctimes de desaparicions for?ades de qui encara no s'han recuperat les restes. El primer pa¨ªs ¨¦s Cambodja.

El relator de Nacions Unides ha demanat al Govern espanyol que assumeixi com a pol¨ªtica d'Estat la localitzaci¨® i obertura de les fosses de la Guerra Civil. Rajoy, en canvi, ha redu?t a zero euros les ajudes als familiars de les v¨ªctimes del franquisme. El cor i les altres restes de La Pedraja van ser extrets de la rasa a partir del 2010 gr¨¤cies als diners dels familiars i a una ajuda d'uns 150.000 euros rebuda durant el Govern socialista de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero.

Miguel ?ngel Mart¨ªnez Movilla, no obstant aix¨°, recorda que la recerca del seu avi i l'altre centenar de cossos va comen?ar molt abans. ¡°Ens vam comen?ar a reunir a la muntanya el 1975¡±, despr¨¦s de la mort del dictador Francisco Franco. Els familiars sabien que els cad¨¤vers estaven enterrats per la zona, a uns 10 quil¨°metres dels jaciments d'Atapuerca. All¨¤, en aquelles coves, el 1975 les autoritats ja aportaven recursos per desenterrar restes humanes amb centenars de milers d'anys d'antiguitat. ¡°?s curi¨®s, la quantitat de mitjans que es destinen a Atapuerca i els pocs que es dediquen a trobar a persones assassinades fa 80 anys, amb fills i germans que encara estan vius i buscant per les cunetes¡±.