Joaquim Barraquer, un exemple per a la medicina

Fa pocs mesos van morir els meus dos ¨²ltims germans i un d¡¯ells, Josep Maria, ginec¨°leg, va ser per a mi molt m¨¦s que una excel¡¤lent relaci¨® fraternal. Vost¨¨ Joaquim, sense haver tingut l¡¯ocasi¨® d¡¯haver-li-ho expressat verbalment, tamb¨¦ va constituir un referent per a mi i per a tots els metges de la meva fam¨ªlia.

?rem ve?ns. Uns ensordidors tramvies retronaven al carrer de Muntaner i de vegades coincid¨ªem l¡¯Elena i jo dirigint-nos a les nostres escoles. Jo la mirava amb respecte, ja que encara era un p¨¤rvul i em sorprenien les cont¨ªnues lloances amb les quals el meu pare enjudiciava el creixement espectacular de l¡¯Institut Barraquer. Eren unes ¨¨poques dures per a l¡¯exercici de la medicina, dins d¡¯un context m¨¨dic social molt diferent. Existia l¡¯assist¨¨ncia hospital¨¤ria basada en la benefic¨¨ncia i vost¨¨, quan va crear l¡¯institut, no va oblidar els m¨¦s necessitats, donant-los l¡¯oportunitat d¡¯assistir al seu centre, sense cap contrapartida econ¨°mica.

Recordo tamb¨¦ que vaig aprendre la paraula dicotomia, que era la negaci¨® d¡¯una medicina que ha d¡¯estar oberta a qualsevol col¡¤lega que sol¡¤liciti ajuda. El meu pare assegurava que a Barcelona nom¨¦s hi havia vuit metges que no acceptaven dicotomies, i entre aquests, nom¨¦s quatre que tampoc les donaven. Barraquer i el meu pare formaven part d¡¯aquest redu?t grup.

Sempre he cregut que una mala persona no pot ser un bon cient¨ªfic, per¨° en la societat actual en la qual l¡¯¨²nic valor ¨¦s que pagant sant Pere canta ¨¦s temible que la medicina es vegi influ?da per aquesta epid¨¨mia macabra. Jo vull pensar que aquesta evoluci¨® afavorida pel menyspreu de les humanitats, comit¨¨s d¡¯¨¨tica i deontologia m¨¨dica, en alguns casos escollits per pur amiguisme, tornin a les arrels que han fet que la medicina sigui un acte d¡¯amor, d¡¯humilitat amb un ¨²nic objectiu: el b¨¦ del pacient.

Fa ja bastants anys, es publicava una revista anomenada Vivir en Barcelona. El director em va proposar que aparegu¨¦s en portada juntament amb vost¨¨. Em va semblar que la meva figura no podia comparar-se amb la seva. El director em va tranquil¡¤litzar dient-me que ja li havia consultat a vost¨¨ sobre la meva compareixen?a i que fins i tot va exclamar: ¡°Molt bona elecci¨®, dues generacions, dos projectes¡±. Ens vam fer la fotografia, vost¨¨ assegut i jo recolzant la meva m¨¤ a la seva espatlla. Crec en les analogies. I el meu gest era per conv¨¨ncer-me que podr¨ªem seguir la seva reeixida experi¨¨ncia. Aix¨ª va ser, mentre el nostre creixement no es va desbordar i quan va escapar a la meva compet¨¨ncia la ginecologia, el segell de l¡¯escola que va fundar el meu pare, vaig haver de comen?ar de nou i, el que ¨¦s la vida, en un banquet al qual vam assistir entre una multitud de convidats, afortunadament vaig compartir taula amb l¡¯Elena, la seva filla, i la vaig fer part¨ªcip de les meves dificultats. No nom¨¦s somreia ben¨¨vola, ajudant-me a aquella catarsi nocturna, sin¨® que em va donar excel¡¤lents consells. Precisament em va citar la mateixa frase que un deixeble meu m¡¯havia enviat des del seu lloc de resid¨¨ncia, a Marbella, i deia textualment: ¡°Una mala persona mai podr¨¤ ser un bon cient¨ªfic¡±. Quan li vaig explicar les paraules que el meu fill Dami¨¤ havia pronunciat davant les possibilitats d¡¯¨¨xit que prudentment havia expressat el nostre advocat i que va ser una contundent afirmaci¨® ¡°on vagi el meu pare, vaig jo¡±. En escoltar-les es van il¡¤luminar els ulls de la seva filla, que probablement li van recordar les bases en qu¨¨ es va fundar i perdura l¡¯¨¨xit Barraquer. Ella practica la solidaritat amb pobles d¡¯?frica, i una excel¡¤lent oftalmologia innovadora. Ens vam aixecar els primers del llarg banquet, perqu¨¨ a tots dos ens esperava, l¡¯endem¨¤, una llarga jornada. Per arribar al restaurant, el GPS es va negar a ajudar-me i vaig passejar perdut. Com si l¡¯analogia hagu¨¦s estat escrita per a una pel¡¤l¨ªcula, l¡¯Elena disposava de xofer i es va oferir que jo els segu¨ªs d¨°cilment, cosa que vaig fer encantat.

No puc oblidar el nomenament que vaig rebre del seu Institut com a membre del comit¨¨ cient¨ªfic i que acceptessin la meva nora com a MIR i formessin una excel¡¤lent deixebla Barraquer.

Joaquim, el seu esperit i el seu exemple estaran sempre amb nosaltres. Descansi en pau.