¡°Amb les companyies catalanes hi ha m¨¦s recel¡±

Marion Betriu (Lleida, 1982) ¨¦s des de fa dos anys codirectora del Frinje, festival d'arts esc¨¨niques de Madrid. En fa cinc, des de la seva fundaci¨®, que hi est¨¤ implicada, per¨° anteriorment compaginava la feina amb una estada d'estudis d'escriptura creativa a la Universitat d¡¯Iowa. El seu company al capdavant del Frinje ¨¦s Jos¨¦ Manuel Mora (Sevilla, 1978). Aquest festival ¨¦s un dels referents del teatre m¨¦s innovador que es fa a Espanya. El Frinje, a m¨¦s, se celebra a Matadero, possiblement el centre d'arts contempor¨¤nies m¨¦s punyent de l'Estat, ubicat als antics escorxadors industrials de la ciutat: 48 edificis que ocupen 165.400 metres quadrats actualment reservats per a la cultura. Matadero i el Frinje depenen de l'Ajuntament de Madrid.

Abans dels dos anys als Estats Units, Betriu va estudiar i viure deu anys a Barcelona. Betriu va rellevar un altre lleidat¨¤, Joan Picanyol, al capdavant del Frinje. L'experi¨¨ncia de crear un festival del no res, en un entorn privilegiat, ha situat Betriu com un dels noms de futur en la gesti¨® del m¨®n teatral. Des de Frinje ha tingut l'oportunitat de comissariar un festival de cinema a Qatar. Tampoc oblida les seves arrels lleidatanes: ha estat membre del jurat del festival de titelles de Lleida i ha participat al Festival de T¨¤rrega representant el Frinje, un esdeveniment que ¨¦s un aparador de nombroses companyies catalanes.

Pregunta. A quin barri vius de Madrid?

Matadero ¨¦s un somni, com una utopia. Sembla mentida que pugui existir aix¨°, i ¨¦s un referent internacional.

Resposta. Visc darrere del Matadero, a Usera. Hi visc perqu¨¨ ¨¦s un barri que est¨¤ molt a prop del centre de la ciutat, a prop de Matadero, ¨¦s m¨¦s perif¨¨ric, tranquil i barat. ?s un lloc molt c¨°mode. ?s el 'barri xino', en realitat. Tamb¨¦ hi ha molts latinos. ?s molt a prop de Madrid R¨ªo, que ha dinamitzat molt la zona, han creat una zona verda entorn el Manzanares i moltes fam¨ªlies s'hi han instal¡¤lat. I Matadero li ha donat molta vida, va ser com l'inici del creixement del barri.

P. Amb quina zona de Barcelona ho compararies?

R. No es pot comparar amb res. La zona de Legazpi, on estava Matadero, estava molt allunyada del centre. Ara est¨¤ m¨¦s a prop del centre, diuen que ¨¦s el futur Brooklyn de Madrid. Hi ha la comunitat xinesa que no para de cr¨¦ixer. Hi ha carrers on nom¨¦s veus cartells ens xin¨¨s.

P. El m¨®n esc¨¨nic de Madrid ha estat ple de professionals catalans en les darreres d¨¨cades. Te n'has trobat m¨¦s dels que t'esperaves? Destaquen m¨¦s que d'altres grups?

R. No s¨¦ com s¨®n altres sectors, en aquest hi ha molts catalans perqu¨¨ les arts esc¨¨niques han tingut molt pes a Catalunya, amb companyies molt bones que sorgeixen als 70 i als 80, i aix¨° a Espanya no ha passat. Bons directors, molt bons dramaturgs; hi ha una instituci¨® com l'Institut del Teatre que no es pot comparar amb cap altra escola d'Espanya perqu¨¨ t¨¦ un nivell molt superior.

P. Hi ha algun paral¡¤lelisme a Barcelona amb el centre cultural de Matadero? Fabra i Coats seria el m¨¦s similar per¨° potser sense que se li tregui tant profit?

R. Matadero ¨¦s un lloc que Madrid no se'l creu, i no para de cr¨¦ixer. ?s un somni, com una utopia. Sembla mentida que pugui existir aix¨°, i ¨¦s un referent internacional. Durant el festival ve gent de fora i al¡¤lucinen que aix¨° existeixi. T¨¦ una representaci¨® de totes les arts i tothom hi treballa en harmonia. I encara hi ha espais que estan per ser restaurats.

P. Marc Mart¨ª, director de producci¨® del Teatro Espa?ol, m'apuntava que el Frinje est¨¤ molt ben valorat a Catalunya. Aix¨° ¨¦s aix¨ª?

R. Rebem molt¨ªssimes propostes de companyies catalanes per a la convocat¨°ria, tenim molt bona fama a Catalunya. I ¨¦s un projecte que ara mateix, d'aquestes caracter¨ªstiques, a Barcelona no existeix. Tens el TNT de Terrassa, que podria ser l'equivalent. Per¨° el Frinje ¨¦s un espai que dura gaireb¨¦ un mes, en un lloc com Matadero, amb una oferta molt gran, on s'hi pot presentar tothom, ¨¦s de convocat¨°ria p¨²blica, tothom hi pot participar i es valora el projecte de tothom. El festival tamb¨¦ ha arrelat molt b¨¦ a la ciutat. El TNT de Terrassa potser t¨¦ un p¨²blic molt concret, un sector molt concret; al Frinje intentem que sigui generalista, que tota la ciutadania s'hi acosti a veure teatre d'avantguarda, amb la idea d'un festival d'estiu molt festiu, per¨° teatre de nous llenguatges i experimental.

P. Pel que fa a la dansa, es diferencien Madrid i Barcelona a l'hora de concedir-li rellev¨¤ncia, de promoure-la?

R. Crec que sempre ¨¦s la gran oblidada arreu d'Espanya. A Barcelona hi ha el Mercat de les Flors, amb una programaci¨® estable de dansa, aix¨° a Madrid no hi ¨¦s. El festival Madrid en danza t¨¦ poca promoci¨®, poca resson¨¤ncia i una programaci¨® petita. Aqu¨ª pr¨¤cticament no hi ha dansa.

P. ?s un bon aparador professional el Frinje? T'han sorgit altres oportunitats de treball a partir del Frinje?

R. L'any passat, a trav¨¦s del Frinje, vaig ser durant tres mesos en un festival de cinema d'inf¨¤ncia i joventut a Doha (Qatar). 500 nens de tot el m¨®n; els nens s¨®n el jurat, es donen premis, mentre veuen les pel¡¤l¨ªcules participen en tallers i seminaris. Jo vaig comissariar aquesta part. El projecte ¨¦s del Doha Film Institute. Qatar ¨¦s un pa¨ªs molt dur i molt complicat, desigual, ¨¦s moralment molt dif¨ªcil ser all¨¤. El projecte t¨¦ un enfocament molt social, per ensenyar la realitat a uns nens que viuen en una bombolla de luxe. El Doha Film Institute est¨¤ fent moltes coses bones per al cinema mundial.

P. El conflicte pol¨ªtic pel proc¨¦s d'independ¨¨ncia a Catalunya ha afectat d'alguna manera la teva feina a l'hora de seleccionar projectes catalans?

R. S¨ª que ha afectat, per¨° la cosa s'ha relaxat una mica amb el canvi a l'Ajuntament de Madrid. La sensaci¨® ¨¦s una altra. Abans amb el Partit Popular... Hi ha an¨¨cdotes, s¨ª. Abans notaves que no et podies passar amb el n¨²mero de companyies que portaves de Catalunya. Anaves amb m¨¦s compte. La q¨¹esti¨® ¨¦s ben present. Notes que amb les companyies catalanes hi ha m¨¦s recel, m¨¦s ressentiment, hi ha una cosa m¨¦s hostil cap all¨° catal¨¤. Per¨° el nivell de les arts esc¨¨niques a Catalunya ¨¦s molt alt i no ho pots obviar. Les companyies de Madrid s¨®n majoria al Frinje, per¨° despr¨¦s v¨¦nen les companyies de Catalunya i finalment alguna de la resta de l'Estat. No s¨¦ qu¨¨ passaria si alg¨² altre dirig¨ªs el festival, per¨° inevitablement el focus se'n va a Catalunya perqu¨¨ hi ha un panorama molt interessant.

P. Com ha evolucionat aquests anys a Madrid la discussi¨® sobre la independ¨¨ncia?

R. S'ha relaxat una mica respecte l'any passat perqu¨¨, entre d'altres coses, portem nou mesos sense president. Hi ha tants problemes, i tant grans, que potser l'independentisme fins i tot ha baixat en intensitat. Aqu¨ª tamb¨¦, ¨°bviament. Es parla de no tenir president, i hi ha molta desafecci¨® per la pol¨ªtica.